Els temes del dia
El preocupant descens de l’ocupació en el sector industrial a Espanya, i el dèficit d’efectius de la Guàrdia Urbana en el patrullatge nocturn dels barris perifèrics.
LA crisi dels narcopisos, que l’any passat van proliferar a Ciutat Vella, va aconsellar a la Guàrdia Urbana muntar un operatiu especial, al qual es van afegir efectius procedents d’altres barris de Barcelona. Això va tenir els seus efectes positius al Raval, al Gòtic o a la Barceloneta, per bé que encara hi ha narcopisos en actiu. Però va tenir un efecte indesitjat: la desprotecció dels barris allunyats del centre de la ciutat.
La Guàrdia Urbana arrossega un dèficit d’agents des de fa temps. L’activitat delictiva ha augmentat a un ritme superior a les seves forces. És un fet que té una preocupant traducció en xifres: el patrullatge nocturn d’un total de 48 barris de Barcelona és atès els caps de setmana per catorze agents. Es tracta d’una xifra insuficient, i les seves conseqüències es manifesten amb excessiva freqüència. I, de tant en tant, amb titulars a tota pàgina, com el derivat del robatori al domicili que té el futbolista Boateng a Sarrià, d’on els lladres es van emportar joies i una important quantitat de diners en efectiu, fa tot just uns dies.
Les autoritats municipals han intentat trampejar el dèficit de dotació amb un increment de les hores extres que treballen els agents. Aquest increment va suposar l’any passat una inversió extraordinària de més de vuit milions d’euros. Però, malgrat això, el dèficit persisteix, com ho prova el nombre a l’alça de robatoris, també en domicilis particulars, que es registra a Barcelona. L’any passat, els robatoris van créixer aquí un 22%, quan a la resta d’Espanya pujaven una mitjana del 2,7%, i a la ciutat de Madrid, un 1%.
Si ho comparem amb altres països, Espanya pot presumir de bons índexs de seguretat. Vet aquí una raó per felicitar-se. Però un bon índex de seguretat no és el mateix que un índex satisfactori. Cal treballar per millorar-los. I, en primer lloc, han de fer-ho les autoritats polítiques a les ordres de les quals estan els agents. No és acceptable que els veïns es vegin forçats a invertir en seguretat privada, com s’està fent en barris de diversa renda, perquè la Guàrdia Urbana no té prou agents.
El primer pas per resoldre un problema és reconèixer que existeix. La Guàrdia Urbana carrega diverses responsabilitats, des de la seguretat viària fins a la ciutadana. I prova d’encarar-les amb criteris preventius i de proximitat. Però aquest augment del nombre de delictes i aquest dèficit històric d’agents ens indiquen que les coses poden i han de fer-se millor. Fonts policials assenyalen que un servei adient requeriria tres patrulles en cadascun dels deu districtes de la ciutat. I som força lluny d’això. Massa lluny.