‘Contactless’

En arribar a la terminal Sud de l’aeroport de Gatwick es poden observar milers de persones entrecreuant les seves destinacions i trajectes sense dir cap paraula, sense mirar-se i tancades en el seu món individual.

Gairebé tots els passatgers que van i venen porten el mòbil a la mà o l’estan fent servir. Però el que és veritablement xocant és veure com les persones que es volen adreçar a la City amb tren utilitzen cada vegada més les targetes contactless per obrir els bitllets que tancaran quan surtin de l’estació de destí, sigui Victoria o London Bridge, Oxford Circus, Cambridge o Belsize Park, la coquetona Hampstead o l’aeroport de Lutton.

Les llargues cues per fer servir les pantalles de pagament del bitllet de tren de Gatwick estan tan soles, tristes i abandonades com les cabines de telèfons analògics de la Grand Central Station, al cor de Manhattan. La tecnologia contactless –és a dir, el pagament sense contacte– és un altre pas de gegant per als consumidors.

Londres és el paradís del contactless. Pots passar dies sense utilitzar metàl·lic. Londres és un gran paradís del consum i en aquest segment del pagament sense contacte la capital britànica és una ciutat capdavantera. El 2017, la tercera part de tots els pagaments fets al Regne Unit va ser a través del contactless, segons un informe de Visa recollit per Business Insider.

El sistema es basa en la tecnologia NFC (near field communications )ité unes possibilitats increïbles. A Barcelona molts establiments continuen sense acceptar pagaments inferiors a 6 euros, com en el cosmopolita Nømad Coffee o infinitat de botigues de proximitat. Molts comerciants exigeixen que el client faci una despesa superior a 6 euros, de manera que, moltes vegades, i incomprensiblement, perden vendes. No passa el mateix a Londres, on accepten pagaments amb targeta de qualsevol quantitat i faciliten que el consumidor no hagi de portar ferralla.

A Londres també s’observa que els caixers, els ATM, difícilment estan ocupats per un client. Els diners de butxaca gairebé no circulen i, si a això hi afegim que les propines van incloses als tiquets dels restaurants, fa possible el miracle de sortir al carrer sense portar una sola lliura a sobre.

I aquest és el punt exacte del dilema. Quan la tecnologia afavoreix o simplifica les nostres vides cal assumir-la com un benefici. És increïble la resistència que alguns comerciants locals estan fent al sistema emparant-se en unes quotes bancàries, que sens dubte hi han de ser, però davant les quals el consumidor poc hi pot fer.

Es podria obrir un debat sobre aquestes comissions, però en aquest espai de

Pantalles és potser més convenient continuar amb el debat sobre si l’ús del

contactless és positiu o negatiu, si incita a la despesa. O què passarà després del

contactless... Una matèria de la que sens dubte es parlarà en un futur no gaire llunyà.