Una gran aliança estratègica amb el suport fonamental de la UPC i Seat

rà en aquestes dependències un equip de 10 o 12 persones que s’encarregaran de posar en marxa el projecte. Posteriorment, una vegada la comunitat s’estableixi com a entitat jurídica segons la legislació espanyola i comunitària –cosa que podria passar a la tardor de l’any que ve–, la seu es desplaçarà a unes dependències més àmplies, en un lloc de la ciutat encara per determinar –preferentment també al districte 22@– , des d’on es dirigirà i coordinarà el projecte i on podrien treballar un centenar de persones. En qualsevol cas, la creació de llocs de treball directes no és l’objectiu principal d’aquest projecte que, més enllà de la seva principal raó de ser –actuar com un gran laboratori europeu de solucions sostenibles i eficients als reptes que planteja la mobilitat urbana–, és important pels efectes multiplicador i crida que pot tenir, similar en certa manera al de la Mobile World Capital en l’ecosistema empresarial i d’emprenedoria. I, en definitiva, perquè també hauria de ser un generador d’ocupació, riquesa i negoci.

En l’elecció del projecte que lidera Barcelona, confirmada ahir mateix al web del European Institute of Innovation and Technology, ha influït sens dubte l’aposta d’aquesta ciutat per les smart cities i la fortalesa de l’aliança amb altres socis de gran envergadura, no només les ciutats sinó també les empreses i centres d’investigació que hi ha darrere del projecte. Fonts municipals consultades per La Vanguardia afegeixen que l’elecció també és un reconeixement a Barcelona no només perquè té un model de mobilitat urbana sinó perquè, a més, ha començat a implementar-lo sobre el terreny. Posen com a exemples les superilles, fortament qüestionades en alguns casos a la mateixa ciutat però considerades una solució modèlica a l’estranger; la pròxima aplicació –a partir de l’1 de gener– de la normativa que ha de fer baixar les bicicletes de les voreres; la primera regulació dels vehicles de mobilitat personal; el desplegament de la xarxa ortogonal

Ada Colau reunirà a Barcelona els socis del projecte guanyador dimecres que ve

d’autobusos que s’acaba de completar fa tot just una setmana, o el desenvolupament de sistemes de cotxes i motos compartides.

La de la mobilitat urbana és la primera comunitat d’innovació que beneeix l’EIT en què participen les ciutats i, a més, ho fan amb funcions de lideratge. La decisió de l’EIT de seleccionar el projecte del consorci MOBILus (Mobilitat per a Espais Urbans Habitables), que segons l’institut europeu hauria de donar els primers fruits l’any 2020, mereix una celebració i, sobretot, una explicació del projecte. Això és el que ha programat l’Ajuntament de Barcelona per a dimecres vinent, 12 de desembre. En aquesta data l’agència municipal de desenvolupament econòmic, Barcelona Activa, acollirà a les seves instal·lacions un centenar de representants de les entitats associades convidades per l’alcaldessa Ada Colau. Serà llavors quan la comunitat d’innovació iniciarà una trajectòria que s’espera llarga, fructífera i, sobretot, beneficiosa per a Barcelona.