Iglesias vol “república feminista” per combatre el “bloc reaccionari”
República i feminització de la política. Aquesta va ser la recepta de Pablo Iglesias en els actes de l’aniversari constitucional, en què, després de molts mesos de dures crítiques, va trobar una oportunitat per a l’afalac cautelós a les paraules de Felip VI, a qui va lloar “un to més conciliador”.
Units Podem ahir tenia programa doble en l’aniversari constitucional: al matí, van participar en l’esdeveniment solemne al Congrés dels Diputats i, tot i que no van assistir al besamans ni van aplaudir Felip VI ni el seu pare, el rei emèrit, tampoc no van escenificar cap posat de protesta durant els discursos, que van escoltar “respectuosament”. Més enllà de portar un pin republicà i feminista, Podem s’allunya deliberadament de les maneres irades que es van veure en ERC el mes passat.
Si en les valoracions del matí, abans i després dels discursos de la presidenta del Congrés, Ana Pastor, i el rei Felip, Iglesias i el líder d’IU, Alberto Garzón, dibuixaven el subjecte del seu projecte polític, una república que blindi els drets socials –mentre reivindicaven els lluitadors de la clandestinitat antifranquistes, absents dels discursos oficials–, a la tarda, a pocs metres de les Corts, a l’Ateneu Obrer, Units Podem debatia sobre el predicat de la seva oferta política: la necessitat d’una república feminista i d’una feminització de les maneres de la política per al segle XXI.
El líder de Podem llegeix el delicat compromís de la legislatura, després de la patacada socialista en les eleccions andaluses, com un moment de tensió contrarevolucionària en què s’han rearmat les forces de la reacció, “el bloc reaccionari” –sintagma que fa servir per referir-se a l’eventual consorci de les tres dretes, PP, Ciutadans i Vox, sota l’ègida de José María Aznar–, i mentre disposa el partit per a un possible avanç electoral, proposa com a antídot a la involució una recepta de republicanisme i feminisme.
Per això, potser el que més va apreciar Podem dels discursos d’Ana Pastor i Felip VI va ser el seu compromís amb els progressos aportats, no ja pel text constitucional i l’Estat autonòmic, sinó per l’acció dels successius governs democràtics, en particular les conquestes de drets socials i civils, que la presidenta va esmentar expressament i que els d’Iglesias van llegir com una admonició als líders de PP i Ciutadans davant la temptació de pactar amb la formació ultradretana Vox, que propugna la reversió d’aquestes conquestes territorials i polítiques.
“Hi ha molt de reacció de la virilitat ferida davant les conquestes de les dones” en el gir a la dreta dels partits conservadors, va subratllar Iglesias, que va proposar una terna nova per actualitzar els valors revolucionaris francesos: “Llibertat, igualtat, sororitat”.