De Frost a Sanchis
La línia que separa el periodista incisiu del que va més enllà del seu deure i actua a favor d’una idea política pot semblar prima, però rares vegades es confonen uns i altres. L’entrevista que diumenge passat va fer el director de TV3, Vicent Sanchis, a la líder de l’oposició al Parlament, Inés Arrimadas, és sens dubte del segon tipus i ha desencadenat un debat sobre el paper de la cadena pública en els últims convulsos anys de la política catalana.
L’entrevista a Arrimadas –objecte d’una crida al boicot de sectors independentistes en xarxes socials perquè tingués una quota de pantalla baixa– va ser més un encès debat entre dos contendents polítics que una mostra de gènere periodístic.
Quan l’endemà el mateix Sanchis va admetre a RAC1 que no va quedar content i que la líder de Ciutadans “se’n va sortir”, no va fer més que confirmar que el plantejament del director de la cadena pública va ultrapassar el paper que li correspon en un programa d’aquest tipus. N’hi ha prou amb recordar el tipus d’entrevistes –cordials per qualificar-les de manera generosa– que el periodista ha fet a TV3 a Carles Puigdemont o Quim Torra.
Tres moments marquen la tensa entrevista de Sanchis a Arrimadas. El primer, quan el periodista va qüestionar la humanitat de la líder de Ciutadans per no anar a visitar els polítics independentistes que estan en presó preventiva. Acusar de falta d’humanitat un polític o a un grup s’ha utilitzat molt històricament. I és perillós. No ho hauríem d’oblidar.
El segon hit de la nit va arribar quan Sanchis, encès, va voler buscar contradiccions d’Arrimadas amb un tuit d’Albert Rivera que no oferia la imatge completa d’una pintada contra la botiga dels seus pares. No sembla la manera més correcta de plantejar una entrevista seriosa.
El tercer el va protagonitzar Arrimadas quan va recordar a Sanchis que està reprovat com a director de TV3 pel Parlament de Catalunya, la institució a la qual deu obediència.
Segons el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) els electors que s’informen majoritàriament per TV3 són els de Junts per Cat (81,1%), ERC (78,8%) i les CUP (74,4%). En canvi, la televisió pública catalana gairebé no compta per als qui voten el PSC (11,6%), En Comú Podem (22,4%), Ciutadans (3,9%) i PP (1,2%), que sumen majoria numèricament. Alguna cosa passa.
Entre els referents històrics d’entrevistes a polítics en televisió hi ha la de David Frost a Richard Nixon, recreada en la notable pel·lícula de Ron Howard (2008). No va ser un combat. Va ser un treball periodístic minuciós per oferir un testimoni d’impacte històric a l’audiència de tot el món. La de Frost va ser una classe mestra de com obtenir respostes transcendents d’un polític. Molts van aprendre d’ell. D’altres fan una altra cosa.