Exalcaldes
Explicàvem aquí fa uns dies el dilema que l’exconseller Quim Forn tenia a la cel·la de la presó de Lledoners sobre si presentar-se o no a les eleccions municipals de Barcelona. Malgrat que encara no ha donat l’última paraula, sí que està disposat a ajudar si és necessari. Tot depèn d’un parell de factors molt vinculats. El primer és si el seu partit és capaç de trobar un candidat potent per disputar la batalla electoral amb garanties i els postconvergents aclareixen la fórmula de la seva candidatura. De moment cap de les dues qüestions no té resposta. També dèiem que en la decisió de Forn hi pesaria el resultat dels sondejos interns que fa el seu partit i en què s’estudien diferents noms, incloent-hi el seu. Els resultats d’aquestes enquestes han sorprès, perquè el nom més valorat és l’exalcalde Xavier Trias, seguit del mateix Quim Forn. Jordi Graupera surt el quart, i Ferran Mascarell, l’últim.
L’electorat guarda un bon record de la gestió de Trias i hi ha seguidors dels exconvergents que encara avui no s’expliquen per què la nit electoral del 2015 va llançar la tovallola tan ràpid i va adjudicar l’alcaldia a Ada Colau, sense explorar aliances que, encara que fossin estranyes, l’haurien mantingut al càrrec. Potser per aquesta raó, Trias ha seguit al Consistori tota la legislatura —fins i tot va insinuar una moció de censura— i s’ha mostrat disposat a tornar a presentar-se si l’hi demana el seu partit. Però el president del PDECat, David Bonvehí, va dir ahir que treballen en una candidatura que contingui Neus Munté, Ferran Mascarell, Quim Forn i Jordi Sànchez sota el paraigua de Junts per Catalunya, mentre que des de Bèlgica s’estudien altres noms, com el de la consellera de Cultura, Laura Borràs.
Molts diran que Trias és el passat, però els postconvergents tenen un embolic tan enorme que no descarten cap opció. I menys després de veure que un altre veterà de la política com Ernest Maragall ha fet el pas. Trias (72) és tres anys més jove que Maragall (75) i es veu amb força per intentar-ho. De moment el PDECat compta amb Trias per ocupar un lloc simbòlic a la llista, però falta molt de temps encara i caldrà veure què passa amb el partit o el que en quedi si finalment esclata per les tensions internes entre Waterloo i Barcelona.
És curiós com l’electorat valora els exalcaldes. El PSC va temptejar abans de l’estiu Jordi Hereu perquè fos el seu candidat en lloc de Jaume Collboni, i això que Hereu va ser derrotat per Trias i va posar fi a més de trenta anys de govern d’esquerres a Barcelona. Però novament els sondejos dels socialistes indicaven que podria obtenir un resultat millor que Collboni.
A ERC hi va passar el mateix. Les enquestes assenyalaven Ernest Maragall amb més possibilitats que Alfred Bosch i els republicans no van dubtar a canviar el candidat. L’electorat identifica Maragall amb la gestió del seu germà Pasqual i, en aquest sentit, els barcelonins podrien dur a terme un acte de gratitud i homenatge a l’alcalde olímpic votant el seu germà. Els qui han estat alcaldes expliquen que ocupar aquest càrrec és una de les coses més importants que li poden passar a un polític. Manuel Valls també va ser alcalde i sempre que pot ho recorda. Què tindrà aquesta vara que tant s’ambiciona?
Els sondejos interns del PDECat entren en la discussió sobre qui liderarà la candidatura de Barcelona