Lloguers dignes i pagables, sí, gràcies!
AMB LA RESERVA D’UN 30% NO ES RESOL EL PROBLEMA DE L’HABITATGE DES DEL 2015 UNA LLEI LIMITA ELS INCREMENTS DELS PREUS DEL LLOGUER ÉS NECESSARI QUE ENTRE TOTS CREEM UNA ‘CULTURA’ DEL LLOGUER
BARCELONA
Per primera vegada en els 33 anys que es fa l’Enquesta de Serveis Municipals de Barcelona, l’accés a l’habitatge ha estat, en l’edició d’enguany, el problema més comentat. Aquest és un tema que cada dia preocupa més els barris amb índexs més elevats de gentrificació i que s’està convertint en un conflicte a totes les grans ciutats del món. Queda clar que amb polítiques com la reserva d’un 30 per cent de noves promocions a habitatges de protecció oficial no es resol el problema. Tant aquests joves estrangers que venen a viure a Barcelona com els locals que aspiren a independitzar-se volen pisos dignes de lloguer a uns preus pagables, però es troben amb el tot s’hi val i a qualsevol preu dels propietaris.
BERLÍN
Cada any unes 50.000 persones venen a viure a Berlín. Com en totes les grans metròpolis, la pressió a l’alça dels lloguers és enorme. El juny del 2015 va entrar en vigor l’anomenat “Fre al preu del lloguer”, que limita els increments per una llei inèdita. Quan es firma un nou contracte de lloguer, el preu a pagar només pot estar fins un 10% per sobre de la mitjana vigent al barri que estableix l’Observatori de l’Ajuntament. Si el pis fins ara costava 5,50 euros el metre quadrat i la mitjana habitual de la zona se situa en 6 euros, l’arrendador només pot pujar fins a 6,60 euros el metre quadrat. Tot i això, si anteriorment ja li havien pagat 10 euros, no ha d’abaixar el lloguer encara que la mitjana habitual estigui en 6 euros. És a dir, no es rebaixen lloguers ja acordats anteriorment.
‘TO DO’
Amb l’encariment de l’habitatge i la baixada dels salaris que hi ha hagut a la ciutat de Barcelona (com també a la resta del país) els últims anys, la demanda de pisos de lloguer anirà encara més en augment. És necessari que entre tots creem una cultura del lloguer i que en professionalitzem la gestió, com ja es fa en altres països. Cal també un marc regulatori per aconseguir una protecció jurídica més gran, tant per als propietaris com per als llogaters, així com un respecte mutu més gran pels interessos de totes dues parts. D’altra banda, l’administració no es pot quedar aturada, mirant de braços plegats com l’increment salvatge dels preus dels lloguers provoca la gentrificació dels barris i la pèrdua del seu ADN.