No hi ha pis propi sense l’ajuda dels pares
Més d’una tercera part dels joves que compren un habitatge ho fan amb suport familiar
L’única política de suport als joves per a l’accés a l’habitatge que veritablement funciona a Espanya són els pares. Segons les dades recollides pel portal Fotocasa sobre l’activitat dels menors de 34 anys al mercat immobiliari, més d’un terç dels joves que van aconseguir comprar habitatge l’any passat ho van fer amb el suport financer dels seus familiars, i passa el mateix amb el lloguer, segons les immobiliàries, tot i que no en tenim dades.
Guifré Homedes, director general d’Amat Immobiliaris, reconeix que “l’ajuda dels pares per comprar pis ha existit sempre, però ara ha augmentat; passa amb persones de 40 anys, que ja no són tan joves i han tingut bastants anys per estabilitzar-se professionalment, i també molt amb el mercat del lloguer”, explica. Segons el seu parer la necessitat de rebre el suport de les famílies ha crescut perquè els preus són més alts i perquè “ara accedeix al mercat immobiliari gent amb menys recursos i llocs de treball menys bons que els compradors que teníem fa dos anys”, assenyala.
Beatriz Toribio, directora d’estudis de Fotocasa, va destacar que els preus dels pisos i dels lloguers han pujat a un ritme més ràpid que els sous dels joves, demanera que la participació d’aquest col·lectiu en el mercat de l’habitatge ha caigut un 24% respecte a l’any passat.
I paral·lelament, ha pujat el recurs a les famílies. Segons l’estudi de Fotocasa, el 2018 el 18% dels joves van comprar un pis pagant-lo al comptat, un percentatge que va ser del 22% un any abans. Amb un preu mitjà d’un pis de segona mà a Espanya d’uns 150.000 euros, segons les dades del Ministeri de Foment, i la necessitat de pagar a més prop de 20.000 euros addicionals de despeses en la compra, darrere d’aquests joves hi ha d’haver les seves famílies. En l’estudi de Fotocasa, un 7% reconeix que disposava d’ajuda familiar, mentre que un 10% assegura que tenia els diners en efectiu i un 1% que tenia un pis en propietat amb què ha finançat la compra, recursos que en persones de menys de 34 anys procedeixen bàsicament d’herències i donacions, segons els professionals immobiliaris. Les dades de Fotocasa recullen que un 18% dels joves que va comprar el pis subscrivint una hipoteca va necessitar també complementar-la amb les aportacions de la seva família.
Guifré Homedes explica que l’ajuda dels pares es veu especialment en la compra d’habitatge nou. “Els estalvis de les parelles joves arriben a pagar el primer 10% en les arres, però el 10% següent que es paga en quotes mensuals o trimestrals mentre dura la construcció ja no poden assumir-lo sols”, assenyala.
En el lloguer, explica Homedes, les immobiliàries veuen ajuda dels pares pel que fa als avals. “Els joves que volen llogar un pis com més va més superen el nivell màxim d’esforç que demanem, i necessiten el suport de la seva família perquè se’ls llogui el pis”.
L’informe de Fotocasa destaca també la diferència entre la classe social dels joves que accedeixen al mercat immobiliari i el seu nivell d’ingressos. Així, va explicar Toribio, els joves que volen comprar un pis es consideren de classe mitjana alta (45%) o de classe mitjana (30%)... però els seus ingressos anuals se situen entre els 10.000 i 20.000 euros (36%) o entre els 20.000 o 30.000 euros (30%). La majoria (46%) són universitaris.
Una cosa semblant passa amb els joves que estan buscant un pis de lloguer: el 46% es defineixen com de classe mitjana alta i el 29% de classe mitjana. Els seus ingressos, tanmateix, diuen una altra cosa: el 30% guanyen menys de 10.000 euros anuals i el 34%, entre 10.000 i 20.000 euros. També són principalment universitaris (43%) o amb estudis de postgrau com ara un màster o un doctorat (27%).
Un altre grup de pares simplement compren ells mateixos el pis per tal de cedir després el seu ús als seus fills. Segons la xarxa immobiliària Tecnocasa, el 2017 el 2,22% dels immobles que van vendre a Barcelona tenien aquest propòsit, un percentatge que ha baixat a l’1,57% aquest any per l’augment dels preus. Homedes explica que a les oficines d’Amat aquesta mena de compradors es concentra a Barcelona i Sant Cugat. “Són persones amb fills adolescents o fins i tot petits, que es plantegen la compra com una inversió”, explica. Els joves comparteixen aquesta idea, segons l’estudi de Fotocasa: el 47% dels enquestats per la firma creuen que “un habitatge és la millor herència que pots deixar als teus fills”.
Gràcies a la família, un 18% dels joves compren al comptat i un altre 18% complementen la hipoteca