El Betis supera el Barça en futbol al Camp Nou
El líder es desploma el dia que Messi torna i la Lliga es comprimeix de valent
El calbot al Barça va ser dels que entren als llibres per no sortir-ne mai malgrat el resultat ajustat del marcador. Amb una lliçó, el Betis va sotmetre el campió. El conjunt verd-iblanc va batre i va perforar un Barça descompost en un partit boig en què als blaugrana els van passar per sobre fins al descans i després van jugar a la ruleta russa. Ho van pagar car. El conjunt blaugrana no perdia al Camp Nou des del 10 de setembre del 2016, davant l’Alabès, encara durant l’època de Luis Enrique. La derrota va ser merescuda, tant com el triomf bètic, ple de valentia. El dia que tornava Messi, que va fer dos gols que no van servir per a res, l’equip va abaixar les revolucions, i això, contra un rival que sap moure la bimba, és perillós. El Barça es va cremar i, a sobre, va perdre per expulsió un exhaust Rakitic de cara al partit del Metropolitano. La relliscada dels culers ha provocat que la Lliga s’estrenyi més per dalt. El campionat treu fum.
L’estat de felicitat barcelonista va quedar tocat. L’equip blaugrana i el seu públic es feien moltes il·lusions, a pesar del comportament inacceptable de Dembélé, i Messi tornava tres setmanes després de lesionarse. El liderat, les bones prestacions a Milà i un rival que juga i deixa jugar. Un panorama ideal per preparar l’aplaudiment. Els que ho van fer d’allò més, però, van ser els bètics.
Perquè el repàs que els de Quique Setién van fer al Barça a la primera meitat va ser dels que es recorden. El Betis no enganya mai, i es va plantar a l’estadi per disputar-li la pilota a l’equip blaugrana i projectar-se en atac amb un munt d’espais. I és que al Barça la seva pressió del Giuseppe Meazza li va durar tot just cinc minuts. Una posada en matèria en què Messi va rematar malament una centrada de Malcom i en què Busquets va xutar massa amunt.
A partir d’aquí el Betis va començar a esquivar la desordenada pressió blaugrana. Guardado, Carvalho, Lo Celso o Joaquín van moure la pilota amb senzillesa però alhora amb verticalitat, ja que la separació entre línies del Barça era brutal: un caramel per a futbolistes amb la velocitat de Tello, fantàstic com a carriler, i Júnior, un míssil.
Al Barça totes les mirades estaven posades en l’imant Messi. La tornada del far va provocar que els altres, conscientment o inconscientment, es descomprimissin. Com a conseqüència de lfet que el Betis estava fent millor les coses, el conjunt verd-i-blanc es va avançar. Després d’un córner del Barça va agafar amb el peu canviat el lent sistema defensiu local i Carvalho va filtrar una passada cap a Júnior, que va encarar Sergi Roberto. El lateral no va saber tapar el xut de Júnior, que va sorprendre Ter Stegen. L’alemany tampoc no va tenir el seu dia. Per desena jornada seguida, el Barça encaixava. Repetien nou futbolistes de l’onze contra l’Inter, i es veia un líder amb plom a les cames. El Betis estava despert i el gol el va animar més. Tello, amb una rematada que va forçar una intervenció de Ter Stegen, i Loren, van estar a prop del segon. En canvi, el Barça només va ensumar l’empat en una falta que va caçar Lenglet. La mà de Pau López va ser estratosfèrica. A Valverde se li encenien els ànims, i més que ho farien amb el 0-2. Després d’una llarga jugada del Betis el Barça va aparèixer descol·locat i Tello va centrar cap a Joaquín. El sant i senya bètic va posar el seu nom al segon de la tarda.
Allò feia molt mala pinta. El Barça havia perdut el rumb i Busquets i Arthur intervenien menys que de costum. El partit obligava el líder a un canvi radical i Valverde va moure la banqueta. Va entrar Arturo Vidal per Arthur. El tècnic renunciava a qualsevol control i se la jugava a la valenta. No li va sortir bé.
L’entrada del xilè va donar empenta al líder, que va generar ocasions. Vidal, Messi i Busquets van estar a prop del gol, que va arribar mitjançant un penal transformat per Leo després que Tello fes caure Alba. Quedava temps, però cada intent barcelonista va ser contestat per una urpada del Betis. Els de Setién van fer el tercer després d’un
xut de Lo Celso que va doblegar les mans de Ter Stegen.
Al Barça encara li va quedar corda per retallar diferències gràcies a un gol de Vidal que quasi s’anul·la. Munir va arriscar passant la pilota en comptes de xutar i va estar a punt de deixar el seu company en fora de joc. Va ser gairebé l’últim alè del Barça. Rakitic va veure la segona groga i, amb un més, el Betis va fer el quart. El gol de Canales coronava una actuació històrica del seu equip i decebedora d’aquest Barça que ofereix dues cares i que encara s’acostaria amb un gol de Messi al límit que també seria revisat. Gran en els dies assenyalats i irregular en els quotidians, el campió desconcerta.
El conjunt verd-i-blanc li va fer una repassada al Barça fins al descans amb toc i verticalitat
A la represa, els blaugrana, fatal sense pilota, van reaccionar amb agressivitat, però no va ser suficient