Sense propostes de May.
Sense noves propostes per al Brexit, la frontera irlandesa bloqueja l’acord
Els líders europeus, amb Merkel al capdavant, no descarten allargar la negociació del Brexit per la falta d’acord. Ahir la premier britànica no va aportar noves propostes per facilitar un pacte.
Malgrat les peticions explícites de la Unió Europea reclamant a la primera ministra britànica propostes “noves i creatives”, Theresa May no va oferir cap novetats en la seva participació en la reunió de caps de govern de la Unió Europea d’ahir a Brussel·les. Va parlar durant quinze minuts en els que va exposar un relat en positiu dels progressos realitzats en les negociacions, però no va aportar cap element nou. A la invitació del president del Consell Europeu, Donald Tusk, perquè aportés propostes, May va respondre amb un bon to però sense cap novetat. Va arribar a Brussel·les amb les mans buides, i la resposta dels 27 va ser simplement donar-li més temps, però sense concessió alguna. Ahir, el Brexit va arribar malament a Brussel·les, i no se’n va anar millor.
Les propostes les havia demanat Tusk al considerar que eren indispensables noves idees per tallar el que va qualificar de “nus gordià”, com evitar reinstal·lar la frontera física entre Irlanda del Nord i la República d’Irlanda una vegada el Regne Unit surti de la Unió Europea. I ahir aquestes idees no van arribar, una situació que aboca a una prolongació de les negociacions molt més enllà dels terminis previstos. L’objectiu era que la cimera d’ahir fos decisiva, per acabar els acords al novembre, i amb això deixar temps per a la ratificació que hauran de dur a terme els parlaments europeu i britànic. Però les coses no van sortir com estaven previstes. Després del fiasco de la cimera de Salzburg, al setembre, es van intensificar les negociacions, però al final la d’ahir va ser un altre fracàs, encara que aquesta vegada desposseït de qualsevol dramatisme. Les formes van ser molt correctes. La conclusió dels 27 va ser que “malgrat les negociacions intensives, no s’havien aconseguit prou progressos”, segons va apuntar una font europea. És per això que demanen al seu negociador, Michel Barnier, que continuï amb els esforços per aconseguir un acord, tot seguint les línies acordades prèviament. És a dir, que la UE no es mou ni un pas i espera que qui ho faci sigui Londres. Un diplomàtic d’una delegació va comentar que “el Regne Unit necessita temps per reflexionar, i se li pot donar més temps”.
Els 27 estan disposats a convocar un Consell Europeu per intentar l’acord però només ho faran “sempre que el negociador europeu informi que s’ha realitzat un progrés decisiu”. La constatació que aquests avenços no estan a la vista és que, de moment, no s’ha convocat la cimera del 17 de novembre, malgrat que els caps de govern van alliberar aquesta data a les seves agendes.
A la seva arribada a Brussel·les, en les declaracions a la premsa, May ja va avançar el seu missatge possibilista. “Crec que tots al voltant de la taula volen assolir un acord, i treballant de forma intensa i propera podem aconseguir aquest acord” va dir May per afegir que “l’acord és assequible i ara és el moment de fer-ho realitat”. May va considerar també que s’havien fet molts progressos des de la cimera de Salzburg, que els 27 van rebutjar els seus plans de cooperació econòmica una vegada es materialitzi el Brexit. Per la seva part, el negociador europeu, Michel Barnier, va demanar més temps. Va dir que “necessitem molt més temps, continuarem treballant les properes setmanes, amb calma i amb paciència”. Barnier va ser el primer que aquesta setmana ja va alertar que l’acord es faria esperar. També va ser ell qui va plantejar la idea de prorrogar un any més el període transitori, que en principi va des de març del 2019 fins al desembre del 2020. Un termini en què el Regne Unit continua subjecte a les normes comunitàries, però ja sense participar en la seva elaboració. Els 21 mesos dissenyats per gestionar una sortida suau de la UE. Allargar un any aquest període permetria més temps per negociar i aprovar la relació futura de la UE amb el Regne Unit. En la reunió, May es va mostrar disposada a acceptar aquesta prolongació.
Davant la primera ministra britànica, la majoria de líders europeus van plantejar un discurs voluntarista, subratllant la voluntat d’arribar a un acord, encara que això requereixi més temps. Perquè aquesta és una constatació que s’està imposant. Els terminis dissenyats estan saltant pels aires. La possibilitat de tancar entre octubre i novembre es veu cada vegada més remota. En realitat, en la majoria dels temes d’aquesta negociació s’ha avançat de forma considerable, però queda un gran obstacle molt difícil de salvar, la frontera irlandesa. Conjugar el respecte a les regles del mercat únic i respectar alhora la sobirania del Regne Unit, sense col·locar-hi divisions internes que no accepta, s’està convertint en el malson dels negociadors i justifica els temors del fracàs que porti al Brexit dur.
UN DIVORCI SUAU La UE planteja allargar a tres anys el període transitori de sortida del Regne Unit
MÉS TEMPS Encara no hi ha prou progressos com per convocar una cimera al novembre