“Tens dret a conèixer la teva mare biològica”
Tinc 59 anys. Vaig néixer a Barcelona i visc a Tarragona. Soc doctora en Ciències Humanes i Socials.Tinc una filla, Sílvia. Política? Implicació en causes socials, soc animalista i vegana. Crec en el Déu de l’amor, la misericòrdia i l’ajuda, no en aquesta Església catòlica!
Què és això de No llores que vas a ser feliz? Així encapçalaven una carta els bichos d’una maternitat, i l’ensenyaven a qui preguntés per la seva mare biològica.
Els bichos? Així gestors anomeno de maternitats metges, infermeres, que venien monges... nadons a matrimonis adoptants, per diners.
Quines maternitats venien nadons?
Tots els hospitals, maternitats i cases bressol gestionades per les germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, així com altres maternitats de tot Espanya.
En quins anys?
Del 1938 al 1996: són els 58 anys que he estudiat.
Quants nadons van ser venuts aquells anys?
Es parla de 300.000 nadons... Impossible saber-ho!: no sempre es van registrar els parts.
Per quants diners es tancava la compravenda d’un nadó?
Barcelona, 1968: dos milions de pessetes es va pagar per un nadó robat a la clínica San Cosme y San Damián, batejat a l’Església de la Concepció. Es pagaven a terminis, sovint.
Era sempre un nadó robat a la seva mare, o de vegades la mare el lliurava? Hi va haver parts anònims voluntaris, és cert. I la maternitat venia aquell nadó a una dona molt embarassada... de diners.
La mare adoptant, vol dir...
Que solia fingir un embaràs amb un coixí, per enganyar el seu entorn. I al nadó traficat se’l registrava sovint com si fos nadó biològic i no adoptat, cosa que era il·legal, és clar.
Podria ser jo un nadó traficat?
On va néixer?
Som al davant! Miri per la finestra... Allà hi havia la clínica Santa Madrona...
Hi va haver nadons robats aquí, sí...
Si un lector sospita que és nadó robat...
Si els seus pares no en volen parlar, que prengui una mostra biològica de la mare: sang, saliva, cabell amb arrel... I que encarregui un test d’ADN. Si la mare no es presta a la prova, que utilitzi una cullereta amb què ella hagi menjat gelat de xocolata.
Per què?
Fixa molt bé l’ADN! O també servirà una forquilla amb la qual hagi menjat arròs.
I si resulta que no és mare biològica?
Que li demani la veritat. I si no parla, pot denunciar-la, perquè es dilucidi el cas.
Això ha fet Inés Madrigal, oi? Sí, va acordar amb la seva mare adoptant denunciar-la. I així es va obrir el procés judicial. Ha culminat amb sentència condemnatòria contra el doctor Eduardo Vela: va robar la Inés a una mare. O ella l’hi va donar...
No se sap?
La sentència diu que va robar la Inés, però no sabem res de res de la mare biològica.
Per quins delictes se l’ha condemnat?
Per fingiment de part, per falsedat en document públic, i per detenció il·legal.
Detenció il·legal?
És el tipus en el nostre Codi Penal més proper al tipus internacional de la “desaparició forçada”, que encara no ha estat incorporat al règim jurídic espanyol.
I per què no?
Perquè 1977, absolutòria toparia amb dels delictes la llei d’Amnistia comesos anteriorment: del és per això, suposo...
I al doctor Vela, traficant d’éssers humans durant anys, no li passa res!
Exacte, perquè va robar la Inés el 1969: els seus delictes han prescrit. Si Espanya incorporés el delicte de desaparició forçosa, que és de lesa humanitat, no prescriuria!
I què passa si una mare biològica va lliurar el seu nadó... i avui vol anonimat?
Des de la llei de l’any 2011, preval el dret de tot fill adoptat (i/o robat) a conèixer la identitat de la seva mare biològica.
Malgrat que després no s’avinguin...
Això és una altra història. El fill robat, també, pot no voler saber res de la seva mare biològica que potser estigui buscant-lo.
I si ella, a la fi, troba el fill?
Patirà si ell decideix rebutjar-la.
És dur, per a ella.
Sí, és com perdre dues vegades. Ha passat.
A uns pares adoptants irregulars, els aconsella explicar-li la veritat al fill?
Sí. Com a filla, voldria conèixer la veritat! I com a pares, i encara que paguessin, sovint desconeixien el muntatge tèrbol de robatoris que hi havia darrere, creien que la mare havia donat voluntàriament aquell nadó.
Hi ha avui moltes denúncies en curs?
Cent contra Vall d’Hebron, i contra el Clínic, la Maternitat... i fins a 3.000 denúncies.
Què han de fer els pares si els diuen que el seu nadó ha mort acabat de néixer?
Avui dia els pares tenen dret a veure’l. Si mor abans de les 24 hores, és fetus: no poden imposar-li nom ni sepultar-lo.
I si els pares sospiten engany?
Poden fer una prova d’ADN al fetus.
El robatori de nadons va tenir ideòleg?
El psiquiatre Vallejo-Nájera, inspirat per l’eugenèsia positiva de la psiquiatria nazi: apartar un nadó d’una mare desencaminada o roja per lliurar-lo a un matrimoni nacional-catòlic... era salvar-lo i millorar la societat! A poc a poc va créixer la demanda de nadons, i va créixer un negoci inhumà.
VÍCTOR-M. AMELA