Objectiu, trobar l’Artur
La mare del nen va canviar de ruta perquè hi havia trànsit lent per la pluja
Sobre la gran pissarra que presideix el centre de comandament de Sant Llorenç de Cardassar hi ha dibuixat el curs del torrent i els afluents que dimarts a la tarda es van desbordar amb la tempesta més gran que es recorda emportant-se la vida de 12 persones i els records de centenars. Sobre el mapa hi ha marcats els punts en els quals han anat apareixent els diferents cossos, els vehicles d’aquells que la pluja va agafar al volant i la zona en la qual es va localitzar dijous la motxilla amb roba de l’Artur, el petit de sis anys que ahir a la nit continuava desaparegut. Durant tot el dia d’ahir, els equips de rescat van fer servir maquinària pesant per desbrossar la zona més propera a Son Carrió. Demà hi tornaran, però conscients que hi ha diversos quilòmetres del canal on és impossible que entri a treballar una grua.
L’ànim entre el personal de recerca, unit segurament al cansament, va començar a fer efecte entre els guàrdies civils i militars de l’UME encarregats de la recerca. Els gossos de rastreig utilitzats divendres no van marcar cap punt per a desesperació dels seus guies. Els responsables de l’operatiu només permetien l’accés a determinades zones a la família del petit i a alguns amics, que no suporten la idea de quedar-se a les seves cases esperant notícies amb els braços plegats.
Dimarts a la tarda, la farmacèutica Joana Lliteras viatjava al seu cotxe amb dos dels seus fills, l’Úrsula de cinc anys i l’Artur, que al juny va complir els sis. El més gran, de vuit anys, no anava amb ells, i el pare acabava d’aterrar a Londres, per feina. La mare havia recollit els dos petits a l’escola i tornaven a casa. Sobre dos quarts de set la dona va telefonar al seu marit i amb prou feines va poder intercanviar quatre frases perquè es va perdre la comunicació. Sí que li va dir que estava plovent molt. Tant, que la circulació va començar a complicar-se i la Joana va buscar una drecera acostant-se a Sant Llorenç, per arribar a casa. Així ho ha explicat l’Úrsula, la nena, que la seva mare “va anar per un altre camí per arribar més ràpid”. Hi va haver un moment en què el cabal de l’aigua impedia la circulació, la dona va aturar el seu cotxe i va treure primer la petita. La va deixar al voral, però una manta d’aigua la va arrossegar uns metres i un ciclista alemany que s’havia refugiat a la zona va escoltar els crits de la petita i la va rescatar. La família va poder reunir-se dijous amb l’home, a qui volien agrair el gest.
La Joana també va aconseguir treure l’Artur del cotxe i tots dos estaven ja a l’exterior quan un cop d’aigua els va separar i els va arrossegar. La dona va aparèixer a diversos quilòmetres de distància, a la zona de Son Carrió, a pocs metres d’on es va localitzar dijous la motxilla del seu fill. Per això el comandant de la policia judicial de la Guàrdia Civil de Palma que lidera la recerca, Francisco Martínez, va concentrar el dispositiu en aquest tram. Però els investigadors ja han comunicat a la família que el petit pot ser en qualsevol lloc. Durant el dia d’avui es mantindrà el dispositiu, amb més protagonisme del GEAS, el grup especial d’activitats subaquàtiques de la Guàrdia Civil, i el de rescat especial d’intervenció de muntanya, el Greim.
Mentrestant, al centre de Sant Llorenç els voluntaris treien brillantor als carrers després que els militars aconseguissin desembarassar els carrers. A última hora només quedava per buidar el basar xinès Sant Llorenç, que va quedar inundat amb incalculables productes al seu interior que ahir els seus amos provaven de netejar amb ajuda de desenes de
Gerónima Sureda, veïna de Sant Llorenç, va prometre als reis que els cuinaria un arròs socarrat si tornaven
voluntaris, per vendre’ls a preu de cost.
A la tarda, els reis Felip i Leticia van visitar la localitat, en la qual van romandre prop de tres hores visitant cases afectades i parlant amb tots els veïns que se’ls van acostar. Gerónima Sureda, de 73 anys, els va mostrar les marques que l’aigua va fer a casa seva. “Ho ha perdut tot?”, li va preguntar la reina. “Menys la vida i l’alegria, sí”, li va dir la dona envoltada dels seus fills i nets, i que dimarts a la nit va tenir, els va explicar, més por que mai. En mallorquí, “perquè se’m va oblidar parlar-los en castellà”, li vaig dir al rei que el proper dia els faria “un bon arròs socarrat”. Somriu i assegura: “Ell parla mallorquí perquè em va dir que sí, que per l’arròs socarrat tornaria”.