El candidat de Trump al TS, acusat de presumpta agressió sexual
La dona que assenyala Kavanaugh està disposada a testificar al Senat
Christine Blasey Ford, una reconeguda professora de la Universitat de Palo Alto, ha revelat que està disposada a testificar sota jurament contra Brett Kavanaugh, el candidat de Trump a jutge del Tribunal Suprem, a qui ella acusa d’un intent de violació que va tenir lloc fa més de 30 anys.
El fantasma d’Anita Hill ha reaparegut als passadissos del Senat dels Estats Units. La confirmació de Brett Kavanaugh com a jutge del Tribunal Suprem és de sobte una mica més incerta després que una professora de Califòrnia, Christine Blasey Ford, fes un pas endavant per identificar-se com la dona que secretament l’ha acusat d’un intent de violació ocorregut fa més de 30 anys, quan tots dos eren menors. L’existència d’una denúncia secreta, datada al juliol, va sortir a la llum divendres, després de setmanes de rumors sobre el passat de Kavanaugh, candidat a un dels càrrecs públics més influents del país. La dona s’havia dirigit de forma confidencial a la senadora Diane Feinstein per narrar-li l’episodi i pregar-li que ho comuniqués a l’FBI per a la seva revisió personal, en teoria molt estricta atesa la rellevància del càrrec i el seu caràcter vitalici. Fins aleshores només ho havia explicat al seu psicoterapeuta i al seu marit.
Ford, una reconeguda professora de la Universitat de Palo Alto, temia el desgast personal i professional que suposaria que el seu nom sortís a la llum però finalment va fer el pas. Estava a punt de saber-se de tota manera i sentia que era el seu “deure cívic”, ha dit a través de la seva advocada. Tant ella com Kavanaugh, que nega “inequívocament” les acusacions, testificaran dilluns sota jurament en una sessió excepcional de la comissió judicial del Senat, va anunciar ahir el seu president, el republicà Charles Grassley.
El president Trump va reafirmar ahir la seva confiança en el jutge i va acusar els demòcrates de treure a última hora el tema per motius polítics però va acceptar que caldrà “escoltar tothom”. “Si el procés triga més, doncs trigarà més. Estic sesos gur que sortirà bé”, va afirmar.
El cas recorda poderosament el que va passar el 1991 quan una jove afroamericana, Anita Hill, va denunciar, en un ambient obertament hostil, l’assetjament sexual a què l’havia sotmesa a la feina un altre candidat conservador al Suprem, Clarence Thomas. Investigacions periodístiques posteriors van concloure que les al·legacions eren certes però el Senat no les va prendre seriosament i no va indagar més. El seu testimoni no va impedir la confirmació del jutge, encara al càrrec. Cal veure si pot passar el mateix en l’era del #MeToo, el moviment que ha fet sortir a la llum nombrosos ca- d’abusos sexuals comesos per homes en posicions de poder.
A 50 dies de les eleccions legislatives, les revelacions de Ford han causat un terratrèmol polític a Washington. Malgrat les sorolloses protestes pel seu perfil ultraconservador i les maniobres demòcrates per frenar Kavanaugh, la seva confirmació havia de ser un passeig militar. La votació estava convocada per a dijous però ha quedat de
Una professora de la Universitat de Palo Alto denuncia un atac de fa més de 30 anys
facto ajornada en espera de la sessió de dilluns, reclamada també per diversos senadors republicans. Kavanaugh és el segon jutge que Trump té oportunitat de col·locar al Suprem, els mateixos que Barack Obama va nomenar en vuit anys, però ell en només 18 mesos al despatx oval. La seva arribada alteraria per dècades cap a la dreta l’equilibri ideològic d’aquest àrbitre fonamental de la societat dels Estats Units.
Els fets denunciats van passar suposadament a l’estiu del 1982, durant una festa amb abundants quantitats d’alcohol als afores de Washington. Kavanaugh i un amic, Mark Judge, seriosament ebris, van acorralar Ford en un dormitori de la casa. Kavanaugh la va llançar sobre el llit i es va llançar sobre d’ella. La va immobilitzar i va començar a grapejar-la, fregar-se
El Senat ajorna el vot sobre Kavanaugh per escoltar abans la seva versió i la de Ford
contra ella i intentar treure-li el banyador mentre l’altre noi mirava l’escena. Ford va cridar però Kavanaugh li va tapar la boca amb la mà. “Vaig pensar que em mataria sense adonar-se’n”, ha explicat. Judge, molt borratxo, es va abalançar sobre ells i, en la confusió, la jove va aconseguir sortir de l’habitació. Es va tancar al bany i després en va sortir corrents. Ford ho va viure com un intent de violació que la va traumatitzar durant anys però no va dir mai res als seus pares per por de la seva reacció, va explicar en exclusiva ahir al Washington Post . La dona ha presentat com a proves addicionals del seu testimoni les notes del seu terapeuta de l’any 2012 i els resultats del polígraf al qual s’ha sotmès amb la seva advocada.
“Nego categòricament i inequívocament aquesta acusació. No vaig fer cap cosa així durant els anys de l’institut ni en cap altre moment”, va dir Kavanaugh quan es va saber de la denúncia secreta. Ahir va negar a un senador republicà que assistís a la festa. L’altre possible testimoni de l’escena, Mark Judge, va dir primer que les acusacions eren “una bogeria absoluta” i “mai” va veure a Kavanaugh fer una cosa així, però ara ha suavitzat la seva versió: “No en tinc cap record”. No és la millor defensa tenint en compte que Judge va escriure un llibre autobiogràfic sobre el seu alcoholisme adolescent en què narra nombrosos episodis d’inconsciència etílica amb amics de l’institut.
La pressió de diversos senadors va obligar Grassley a convidar a testificar el jutge i a la professora (abans va intentar resoldre-ho amb unes discretes trucades internes). Els republicans no poden perdre més d’un vot al Senat si volen tirar endavant el nomenament. “Ja no em sento tan còmode” votant a favor de Kavanaugh, havia dit Jeff Flake, un senador sovint crític amb Trump, que en uns mesos abandonarà el seu escó. Collins i Lisa Murkowski, dues senadores de perfil progressista encara indecises sobre el candidat, el van secundar. Les al·legacions podrien a més decidir el vot de dos demòcrates procedents d’estats conservadors que es presumia que podrien donar suport al candidat de Trump.
El senador demòcrata Joe Biden va demanar amb insistència que se’ls donés una oportunitat per escoltar Ford i “arribar fins a la veritat, ens porti fins on ens porti”. Biden presidia el comitè judicial, ple d’homes blancs de mitjana edat, davant el qual el 1991 va testificar Anita Hill, i l’episodi encara el persegueio. “Tant de bo hagués fet més” per protegir-la dels atacs dels republicans i aconseguir que testifiquessin altres dones, va dir en una entrevista l’any passat. “Li dec una disculpa”.