Aquí, la meva proposta
Passen els dies i no aconsegueixo treure’m la depressió que em va envair quan vaig saber que aquest agost els hotels de Barcelona han facturat un 20% menys que l’any passat i que el motiu és que la ciutat està perdent la seva reputació. Els turistes quedaven fascinats per aquella Barcelona més o menys creativa, polida i educada, i ara, en canvi, ¿què hi troben? Una urbs degradada de la qual molts barcelonins han desertat i que és una simple fotocòpia de tantes altres. No mola fer-se una foto amb centenars de guiris darrere teu, tan irrellevants com tu, davant de botigues franquiciades que pots trobar a qualsevol ciutat.
Fa dies que rumio com podríem revertir la situació, aconseguir que els turistes tornessin a tenir aquella Barcelona que tant els agradava, i em ve al cap la iniciativa que fa cinc anys va tenir Hong Kong. El punt central de la ciutat, el més desitjat pels turistes, és el Victoria Harbour, que separa l’illa de la terra ferma que hi ha al nord. Les vistes són espectaculars, amb dotzenes de gratacels que conformen un
Fa cinc anys Hong Kong va tenir una gran idea per no decebre els turistes que la visiten
dels skylines més admirats del món. Però fa cinc anys l’smog va arribar a uns nivells elevats que els edificis amb prou feina s’intuïen entre la boira de la pol·lució. A les autoritats, que aquesta boira sigui terrible per a la salut no els importava tant com el fet que els turistes es frustraven perquè no es podien fotografiar amb l’esplèndid paisatge d’altres temps.
La solució va ser enginyosa. A la passarel·la de vianants, el lloc preferit pels guiris per fer-se aquestes fotos, van instal·lar enormes panells amb imatges del port però amb sol i un esplèndid cel blau, tal com era quan no ho envaïa tot el fum gris. Van ser un èxit. Es fotografiaven davant d’ells, ben feliços. El que interessa als turistes actuals no és conèixer el lloc que visiten –el lloc que visiten se’ls en refot, només hi van perquè toca anarhi– sinó fer-s’hi selfies per encabat penjar-les a Instagram.
Doncs fem el mateix a Barcelona. ¿Què esperem a posar per tota la ciutat panells amb imatges que tapin la visió dels manters, els que pixen on els sembla, els robatoris amb els mètodes Mimosín o Ronaldinho...? Als panells de la Rambla, per exemple, hi haurien d’aparèixer els llocs emblemàtics que ja no hi són. Deixant de banda la rellotgeria Kronos i el bar Automàtic, que són d’èpoques llunyanes, hi haurien d’aparèixer la llibreria Verdaguer, el bar Canaletas (amb la seva barra central tipus piscina, tal com era abans que el convertissin en un Burger King), la llibreria Francesa, el bar-xarcuteria La Castellana, l’armeria Beristain, el Sanlúcar amb els cartells de toros que tenia a la paret i, a la barra, les gambes i les patates braves que durant dècades van ser les millors de la ciutat... Seria esplèndid observar com, ben cofois, es fan fotos davant de panells que reprodueixen la ciutat que han contribuït a matar.