El llarg viatge d’un Renoir
Nova York torna a la neta d’un col·leccionista un quadre del pintor impressionista que els nazis van robar a París
Un llarg viatge es va acabar a Nova York. Un quadre impressionista de Renoir, titulat Dues dones al jardí i que els nazis havien robat l’any 1941, va tornar a les mans dels propietaris.
Alfred Weinberger, col·leccionista parisenc i propietari del quadre, va morir el 1977, poc abans de fer els 90 anys. Tampoc no va aconseguir tornar a veure una part de les seves obres, entre les quals hi havia cinc Renoir i un Delacroix que les forces d’ocupació es van endur de la caixa forta d’un banc de París on ell les va intentar salvar del saqueig.
Aquest dimecres el Museum of Jewish Heritage de Manhattan va celebrar una curiosa reunió familiar. Sylvie Sulitzer, neta de Weinberger i resident a prop de Marsella, no va poder evitar l’emoció quan per fi va conèixer aquella part del llegat del seu avi.
No l’havia vist mai. Va néixer 17 anys després del robatori. Ella i el fiscal Geoffrey Berman es van encarregar de destapar el quadre, de 38 per 30 centímetres.
“La meva família va deixar París per fugir de la Gestapo”, va afirmar Sulitzer. “Significa molt per a mi que com a ésser humà, com a jueva, hi hagi persones que treballen per fer justícia. Sigui on sigui la meva família, també veuran que s’ha fet justícia”, va remarcar.
La invasió nazi de París durant la Segona Guerra Mundial va propiciar un espoli massiu d’obres. El museu Jeu de Paume es va convertir en el gran magatzem. Els alemanys mantenien, segons els historiadors, una classificació meticulosa de les peces. Amb aquesta finalitat, van pressionar Weinberger, un expert en la matèria, perquè els ajudés a autentificar les confiscacions.
En lloc d’això, ell va fugir als Alps francesos per sumar-se a la resistència. Prèviament, però, va prendre la precaució de posar els seus tresors fora de perill. Li va servir de ben poc, perquè els ocupants els van trobar al seu banc.
Finalitzada la contesa militar, Weinberger va reclamar sis teles, però entre aquestes peces no van aparèixer els seus Renoir. No se sap què van fer els nazis amb aquests quadres. Se suposa que una part d’aquestes apropiacions van ser enviades a Alemanya. Es pensa que aquesta pintura en concret, que Renoir va fer el 1919, quan s’acostava a la mort, es va traslladar a una galeria de Londres i va reaparèixer en una venda de Sotheby’s a Sud-àfrica.
Es va tornar subhastar al cap de dos anys a la capital britànica. Una altra vegada, el 1996, sense comprador, i va sortir en una venda en bloc
La propietària de la tela, que ha anat a parar a diversos continents, l’haurà de vendre per pagar el Govern francès
a Zuric el 1999. Va tornar a emergir a Nova York el 2005. Es va tornar a posar a subhasta en aquesta ciutat el 2009, però no va tenir interessats fins al 2012, quan es van abonar 390.000 dòlars amb destinació a Michigan. Va tornar a la Gran Poma el 2013, a Christie’s, moment en què Sulitzer en va tenir notícia i va alertar l’FBI.
“Uns colors bonics”, va dir la neta quan va observar el Renoir. Però va lamentar que l’haurà de posar a la venda per tornar al Govern francès la compensació que li va concedir fa uns quants anys. Almenys l’ha conegut cara a cara.