Estudis sense retorn
El nombre d’universitaris torna a baixar, mentre que el d’estudiants de màster puja
Un informe xifra en el 35% el nombre de joves que treballen en llocs de treball per sota de la qualificació, molt per sobre de la mitjana europea.
Espanya té un problema. El seu mercat laboral cada vegada ofereix menys possibilitats per als treballadors altament qualificats. Sí per als tècnics, però menys per als graduats, per la mateixa estructura del mercat, molt bolcada en el sector de serveis. N’és una prova el fet que un 35,6% dels contractes que l’any passat es van fer als graduats eren de baixa qualificació. “La sobrequalificació es va incrementar 1,2 punts percentuals respecte de la del 2016 i 5,4 punts respecte de la del 2010”.
Ho indica l’Informe CYD 2017, que considera que aquest és un dels principals problemes amb què s’enfronten la universitat i la societat en conjunt per la frustració que representa per als joves i per l’escàs retorn dels recursos que s’hi destinen. Espanya és un dels països de la Unió Europea que registren un percentatge més baix de graduats superiors que treballen en feines d’alta qualificació (directors i gerents, tècnics i professionals científics i intel·lectuals i tècnics i professionals de suport). “El 2017 un 37,1% del total d’ocupats amb titulació superior tenien a Espanya una feina de baixa qualificació, davant del 23,2% de la UE”, assenyala l’informe presentat ahir a Madrid, i que afegeix que el percentatge de graduats superiors que treballen com a treballadors administratius i venedors és uns nou punts més alt a Espanya que a la UE (un 25% enfront d’un 16%).
Això repercuteix negativament en els salaris, entesos com la diferència entre el salari que perceben els graduats universitaris i el salari mitjà de la població espanyola.
Deixant clar que els graduats perceben un salari més alt, la diferència es va reduint any rere any: s’ha passat d’un índex 164,2 (100 per al conjunt de la població espanyola) l’any 2006 a 155,3 el 2014 per als llicenciats, doctors i similar. Per contra, el salari dels titulats en cicles formatius de grau superior ha passat en aquest mateix període de 101,4 a 108,1.
“Fer front a la sobrequalificació i millorar les condicions d’inserció laboral dels graduats hauria de constituir un dels principals objectius de la política universitària i una de les principals opcions estratègiques de les mateixes universitats”, assenyala l’informe, que aposta per una universitat més pràctica i
Espanya és un dels països de la UE amb menys llicenciats en llocs de treball d’alta qualificació
amb més contacte amb les empreses.
Un altre dels reptes a què s’enfronten les universitats, segons l’informe presentat per Francesc Solé Parellada, vicepresident de la Fundació CYD, i Martí Parellada, coordinador general de l’informe, és el descens per cinquè any consecutiu del nombre de matriculats de grau al curs 2016-2017.
El total d’estudiants amb prou feines sobrepassava els 1,3 milions, 153.531 menys que el curs 2011-2012. Per contra, els estudiants de màsters o doctorats no paren de créixer. Els matriculats en màsters oficials s’han incrementat des del curs 2006-2007 gairebé de manera ininterrompuda, i el de 2016-2017 la xifra va superar els 190.000.
La causa d’aquest descens s’explica, d’una banda, per la disminució de la mida de la cohort més típica, de 18 a 21 anys, per incorporar-se a la universitat. A Espanya aquesta cohort ha passat de 2.238.931 persones el 2002 a 1.780.923 el 2018. Les previsions apunten a un lleuger repunt els pròxims anys, i després tornarà a descendir. A això cal sumar el creixement del nombre d’estudiants de cicles formatius de grau superior i l’augment de les taxes universitàries, de les més cares d’Europa.