Guillem Terribas
LLIBRETER
L’activista cultural Guillem Terribas, factòtum de la Llibreria 22 de Girona i dels Cinemes Truffaut, va veure reconeguda ahir la seva tasca incansable amb el premi Trajectòria que concedeix la Setmana del Llibre en Català.
Ànima de la Llibreria 22 de Girona, factòtum del Cinema Truffaut i jurat del premi de novel·la curta Just Manuel Casero, Guillem Terribas (Salt, 1951) va rebre ahir el premi Trajectòria que atorga la Setmana del Llibre en Català. Com va dir Joan Sala, el president de la fira, “ni és un premi ben dotat –de fet, no té dotació– ni l’atorga una institució de prestigi; són els premiats els qui ennobleixen el premi. I també l’ennobleix el fet que el doni tot el sector (editors, llibreters, escriptors, periodistes...)”.
El premi és el cartell original d’aquesta edició de la Setmana, la 36a, obra del pintor i escenògraf Frederic Amat. Totes les xifres convergeixen, com va fer notar Terribas. El premi és el 22è, com la Llibreria 22, i la Setmana és la 36a, els anys que fa que està darrere el taulell.
“Per què em donen el premi?”, es va demanar Terribas quan ho va saber. “I llavors mires enrere i veus que potser sí que has fet coses amb molta altra gent. Com a llibreter ho he passat malament, sobretot a final de mes. També he conegut gent molt maca. Però el resum és que m’ho he passat molt bé”.
Es va mostrar molt content de tota la gent que hi havia: “La Martina, per exemple, que és la més important”. És la seva neta i la va presentar a tothom, i al final va ser ella qui li va lliurar un fotomuntatge en què Terribas abraçava Ava Gardner. Ell va replicar amb una frase d’El juez
de la horca: “Senyora, jo no l’he coneguda mai, però ha donat sentit a la meva vida”. Ho va dir emocionat però no va arribar a plorar, malgrat la insistència dels concurrents. Ell es va defensar: “Jo no me n’amago; a mi m’agrada plorar”. A més de la Martina hi havia el president del Parlament, Roger Torrent, el conseller Maragall, l’exconsellera Rigau, totes les autoritats del món del llibre, amb el veterà Jorge Herralde encapçalant la nòmina...
El periodista Miquel Berga, amics des de ben jovenets, va recordar que a Salt hi havia dues universitats: el cinema Núria i una cosa semiclandestina que es deia La Pastera, on Terribas va començar a organitzar activitats culturals i on van conèixer Modest Prats, un ascendent per a tot aquell jovent. L’escriptor Josep Maria Fonalleras va recordar que tots dos són jurats fixos del premi Casero per dues raons: “Som honestos i és un premi gastronòmic, perquè el jurat es reuneix al Motel Empordà”.
Tampoc no hi va faltar Eduardo Mendoza, davant la sorpresa del premiat. El nombrós públic va riure de gust quan Terribas li va retreure que no hagués trobat el moment d’anar a presentar el seu últim llibre a La 22 i que, en canvi, hagués tingut temps de ser-hi ahir al vespre.
El president del Parlament, Roger Torrent, va dir que ell, de les tres potes del món del llibre –escriptors, editors i llibreters–, envejava els llibreters com Terribas “perquè tenen com a companys de feina Rodoreda, Espriu, Kerouac...”.
Terribas repetia que se sentia “reina per un dia”, i la periodista Imma Merino, sense deixar les referències cinematogràfiques que han configurat la personalitat del
Mastroianni de les llibreries, va recordar una frase de Que bonic que és
viure: “El meu germà és el més ric de la ciutat perquè té tots els amics”.
Guillem Terribas, ànima de la Llibreria 22, rep el 22è premi Trajectòria, de la Setmana del Llibre en Català