El Japó pressiona per obrir la veda de les balenes
Forta pressió del Japó per reprendre la caça comercial d’aquests cetacis
El Japó està pressionant fortament fins a l’últim moment per obrir l’aixeta i posar fi a la moratòria actual que prohibeix la caça comercial de balenes, en vigor des del 1986. La seva controvertida proposta es discuteix avui en l’última jornada de la conferència de la Comissió Balenera Internacional (CBI), que es clausura a Florianópolis (Brasil). El Govern japonès ha volgut portar fins a l’extrem la insistència per obrir de bat a bat els mercats de la carn de balena. Té poques possibilitats de tenir èxit, però ha generat tanta tensió que ha obligat els països conservacionistes a mobilitzar-se davant la insistència del país asiàtic.
L’argument del Govern japonès és que ja no hi ha una raó científica per mantenir la prohibició de caçar balenes de manera comercial, ja que bona part de les seves poblacions s’han recuperat fins a un nivell que permet la caça comercial. “Volem una quota per a les espècies de balenes amb poblacions que presenten un estat saludable segons el comitè científic de la CBI”, va assenyalar a l’inici de la conferència Hideki Moronuki, portaveu de l’Autoritat de Pesca del Japó. El país asiàtic vol que es permeti la captura comercial d’algunes espècies de rorqual amb l’argument que hi ha un nombre abundant d’exemplars.
El Japó proposa de crear un comitè de caça sostenible de balenes que permetria a cada país establir quotes amb majoria simple. El pla té el suport de Noruega i Islàndia, entre altres països. Tot i això, xoca amb la posició del Brasil, Austràlia, països hispanoamericans i la Unió Europea. L’argument d’aquests països és que les balenes continuen sent vulnerables i estimen que les matances d’aquests cetacis són inacceptables i injustificades en ple segle XXI. No obstant això, per aconseguir l’aprovació la proposta ha de rebre el vot a favor de 67 països de la CBI (tres quartes par s s represen a s cosa que se
El debat t lloc en un moment en què el Japó continua caçant balenes, ja que s’atribueix una quota de captures
legal de la CBI que permet aquesta exc pció si es fa amb finalitats d’inve realitat, aqu argúcia lega que permet sostenir un ce merç balene
Atesa l’a Japó, un n mbrós grup de paï
alineats amb les posicions conservacionistes, afir que la caça s’ha demost at que és una activitat difícil de
ca.“Unavegadaiuna
altra les esp
gairebé fins a l’extinció”, va assenyalar
de c nservació marina al Fons Intern Animal, l’agència AFP. El Japó (c m molts més països) ha caçat bal nes des de fa segles i ha contribuï de manera destacable a posar n perill aquestes poblacions.
La sobreexplotació va arribar a ser tan intensa que la CBI va acordar el 1986 una moratòria indefinida per a la caça comercial, a fi d’afavorir la recuperació dels animals. Els últims anys, el consum intern de carn de balena al Japó ha disminuït, però aquest país s’ha autoadjudicat entre 200 i 1.200 exemplars, amb l’argument que la cacera es feia amb finalitats científiques. L’any passat, per exemple, es va atribuir una quota
part de la quantitat que es va adjudicar abans que el Tribunal Internacional de Justícia dictaminés el 2014 que el seu programa no era de naturalesa científica). Després de revisar aquest programa, el Japó va reprendre les captures el 2016.
Els grups conservacionistes destaquen que el programa d’investigació científica és una simple tapadora per esquivar l’explotació comercial de balenes, ja que la carn finalment es comercialitza al mercat.
Avui les poblacions de balenes s’avaluen de manera cada vegada millor. Però moltes espècies enc s’han recuperat de la sobreexplotació pesquera (com la balena franca atlàntica o la balena franca del Pacífic Nord). Amb tot, per bé que s’ha afluixat la pressió pesquera, pateixen noves amenaces: contaminació per plàstics, accidents amb arts de pesca, risc de col·lisió amb bucs...
La iniciativa del Japó té poques possibilitats de tenir èxit. De fet, ahir la CBI va aprovar un document (la Declaració de Florianópolis) en què es dona suport a la moratòria en la caça dels cetacis, cosa que fa presagiar que la proposta del Japó no prosperarà avui. El suport a la moratòria va obtenir 4 abstencions. Tot i això, aquesta declaració conservacionista es va presentar com un afer administratiu (amb finalitat política, però no té valor normatiu). A més a més, el fet que no obtingués el suport de tres quartes parts dels representants de l’assemblea (com requereixen els acords executius) li va restar força política. I fa que les espases dels dos bàndols continuïn enlaire.
La Declaració de Florianópolis avala les tesis que la caça de balenes “ja no és una activitat econòmica necessària” i que l’explotació “ha reduït sistemàticament les poblacions d’exemplars a nivells
perillosament baixos”. Però sobretot posa en dubte la caça amb finalitats científiques, que “va deixar de ser una alternativa vàlida per respondre als dubtes científics davant l’existència d’abundants mètodes d’investigació no letals”, assegura el document.
I els Estats Units estan d’acord que la prohibició continua sent necessària per garantir la conservació. Els australians, de la seva banda, veuen impropi del segle XXI reprendre la caça comercial, segons va explicar Anne Ruston, la seva ministra de Desenvolupament Internacional. “No volem veure cap balena morta, ja sigui per la caça comercial o per l’anomenada caça científica”, va sentenciar.
“La proposta del Japó té un procediment poc sòlid i portaria altre cop la Comissió Balenera Internacional als temps en què es feien captures insostenibles de balenes”, diu aprofundint en aquests arguments Luis Suárez, responsable del Programa d’Espècies de WWF Espanya.
Aimée Leslie, coordinadora del programa de conservació de cetacis
i tortugues marines de WWF, explica a aquest diari que és “molt poc probable” que prosperi la iniciativa nipona per falta de suport. El “perill”, per aquesta experta, és que el Japó abandoni la CBI. Aquesta ha estat sempre una qüestió latent, tot i que es considera “poc probable” que el Japó dec x er e pas.
La iniciativa del Japó té el suport de Noruega, que va reprendre la caça comercial el 1993 invocant una objecció a la moratòri balenera. L’altre aliat és Islàndia, que va sortir de la CBI el 1992, va tornar a entrar en aquesta organització el 2004 i ha tornat a la caça comercial. Després de la seva controvertida tornada, autoritzada en una votació ajustada), Islàndia va invocar també aquesta objecció per continuar caçant. “De totes maneres, la gran amenaç per a les balenes procedeix del Japó, que vol mantenir la seva activitat industrial perquè, tot i que està en retrocés, és tradicional i s’associa a la seva sobirania com
Estat”, assenyala Luis Suárez.
Una altra resolució que podria ser polèmica durant les negociacions és la proposta sobre la caç
les comunitats aborígens. Aquestes activitats tradicionals es fan a Rússia i Grenlàndia. Un dels esborranys de la resolució proposa canvis substancials en el funcionament de la Comissió, com ara que ofereix als països la possibilitat d’estendre les quotes cada sis anys de manera automàtica sense que sigui necessària l’aprovació de la CBI, i basant-se únicament en el consell científic. En la conferència s’ha rebutjat, tot i això, la proposta del Brasil de crear una reserva de balenes a l’Atlàntic Sud, com també resolucions per lluitar contra la pesca fantasma o la contaminació acústica.