La sirena surt de l’aigua
Ona Carbonell renuncia a Glasgow per centrar-se en altres plans
El nou projecte de la natació artística espanyola –la Federació Internacional ha desterrat el concepte “sincronitzada”– que lidera la japonesa Mayuko Fujiki neix amb una baixa més que sensible. Espanya haurà de competir al Campionat d’Europa que es disputa a Glasgow a partir de la setmana que ve sense la seva principal figura: Ona Carbonell. La nedadora era l’única carta de medalla que tenia un equip totalment renovat ja al Mundial de Budapest de l’estiu passat. Llavors, la solista catalana salvava els mobles penjant-se dues plates en les dues rutines de solo. Els duos, els equips i el combo tocaven fons. Sense Carbonell i amb dues juvenils com a solistes –Iris Tió i Irene Jimeno–, les previsions no són gaire encoratjadores.
Tant la Federació Espanyola com la mateixa nedadora miren de restar importància a una absència que es coneixia des de finals de l’any passat, tot i que no s’ha oficialitzat fins aquesta setmana, quan Fujiki ha presentat l’equip. Sense Carbonell, que fa temps que no s’entrena amb regularitat. La nedadora apel·la a un any de merescut descans, a la importància menor de la competició i a un projecte dissenyat per a la cita olímpica de Tòquio el 2020, tot i que la mitjana d’edat de les nedadores supera lleugerament els 18 anys.
La realitat és que Carbonell no està precisament descansant aquests mesos: porta una frenètica activitat fora de les piscines i els seus desacords amb la Federació i amb la nova seleccionadora afloren després de la confirmació de la seva absència a Glasgow. El primer va arribar abans de la seva decisió de prendre’s un descans. El setembre del 2017, la Federació firmava un contracte amb Ágata Ruiz de la Prada, que dissenyarà molts dels banyadors que lluirà l’equip fins a Tòquio 2020. Carbonell i la ja exnedadora Paula Klamburg, estudiants de l’Escola Superior de Disseny ESDi de Sabadell, s’havien estrenat com a dissenyadores dels models d’Espanya des de l’Europeu de Berlín del 2014.
Sense cap tipus de contracte, les nedadores aprofitaven un ús arrelat que la Federació va respectar a mitges. Per a aquesta competició, Carbonell encara hauria de firmar els banyadors dels solos i els duos –que havia de nedar ella– i el de l’equip tècnic. Al Campionat d’Espanya Open de Màlaga de l’abril passat, amb Carbonell ja fora d’aquest Europeu i els banyadors de Ruiz de la Prada a punt de veure la llum al Trofeo Infantas, el desacord era de domini públic.
Després d’assumir el càrrec, la nova seleccionadora tampoc no va aconseguir trobar una perfecta sintonia amb qui havia de ser la seva cap de files. La bretxa, tant d’edat com de nivell, amb el nou equip no va contribuir a fer que els entrenaments fossin homogenis. I Carbonell tenia projectes fora de la piscina. “Si no tens la natació com a prioritat, és impossible competir bé, necessitem el 100% i ella necessitava aquest descans”, va declarar aquesta setmana Fujiki.
Després de debutar a la passarel·la de l’últim 080 Barcelona Fashion, Carbonell s’ha centrat aquest any en projectes personals. Amb el vistiplau de la Federació. Aquest mes ha celebrat el seu primer campus d’elit amb Andrea Fuentes i Virginie Dedieu, que s’afegeix al seu altre campus. Una tasca que ha combinat amb una infinitat de rodatges de la temporada del programa televisiu Master Chef que encara no ha vist la llum i amb algunes classes particulars amb els germans Roca. De compromisos, a fora de la piscina, no n’hi han faltat. A Glasgow, però, la seva absència es farà notòria.
Malgrat que la nedadora dissenyava els banyadors, la Federació va firmar amb Ágata Ruiz de la Prada