“La Fundació Dalí ha de ser el referent de qualitat”
Jordi Mercader, president de la Fundació Gala-Salvador Dalí
El patronat de la Fundació Gala-Salvador Dalí va elegir el 18 de setembre passat, després de la mort de Ramon Boixadós, Jordi Mercader com a nou president de l’entitat. Mercader (Portbou, 1943), enginyer industrial amb una reconeguda experiència en gestió empresarial, representa una certa continuïtat, però una de seves primeres decisions ha estat la d’encarregar un pla estratègic a cinc anys per impulsar el TeatreMuseu de Figueres.
Cap on s’ha de dirigir aquest impuls: més visitants, més obres o més espais expositius?
Crec que és necessari fer una reflexió integral sobre la fundació i el museu en un horitzó temporal per garantir una trajectòria sòlida. I el primer que cal és fer augmentar la respectabilitat de l’obra de Dalí, que va ser una de les grans fites aconseguides per Ramon Boixadós. El personatge Dalí és el mateix de sempre però la lectura que se’n fa ha canviat molt. A l’hora de protegir l’obra soc radical. Hem de posar els recursos necessaris per al seu reconeixement sobretot pensant en els col·leccionistes i els compradors. Hem d’invertir més, treballar més, investigar més, i si els actors prenen consciència que la fundació és un referent haurem complert el nostre objectiu. Forma part de la voluntat del fundador i és la nostra obligació. I aquí hi ha tingut un rol fonamental el Centre d’Estudis Dalinians amb l’elaboració del catàleg raonat. Ara anem pel catàleg de les escultures i de l’obra gràfica.
Ser referent vol dir que Sotheby’s o Christie’s deixin de buscar els certificats d’autenticitat de la societat de Descharnes i els demanin
a la Fundació?
És un element cabdal. De manera creixent les cases de subhastes ja ens ho demanen. Però és més important si ens ho demana el comprador, després ja vindran aquestes cases. Cal que la certificació de la Fundació sigui reconeguda per la seva qualitat i coneixement. I per fer-ho gastarem el que hàgim de gastar. La fundació te la capacitat per fer-ho. Que el departament de l’FBI dels Estats Units ens demani l’opinió quan té un problema amb obres d’art és important.
En la seva primera roda de premsa va dir que volia “fer de la Torre Galatea el centre espiritual del món”. Què vol dir?
A la Torre Galatea queda un espai important per posar en valor el que és menys conegut del llegat dalinià. Dalí es considerava més bon escriptor que pintor i Ramon Boixadós va fer editar l’obra completa. Però en Dalí hi reconeixem també altres capacitats com la d’anticipar i intuir aspectes que en el seu moment eren inimaginables. Descobrir la cultura de masses als anys trenta és sorprenent, no és resultat d’un procés deductiu, hi ha elements d’intuïció, de curiositat i finalment de treball. El seu interès per la física quàntica, la seva relació amb el mon freudià, el seu mètode paranoicocrític, l’impacte de la bomba atòmica... posen de manifest les seves capacitats. I el mateix podríem dir del fet que de ben jove fos subscriptor de L’Humanité o que es cartegés amb Stefan Zweig quan poca gent el coneixia. Tot això s’ha de posar en valor i cal ampliar el relat de la seva figura.
I això és el que s’hauria de mostrar a la Torre Galatea?
El Teatre-Museu és intocable, és com un quadre, ja ho deia l’Antoni Pitxot. La Torre Galatea és l’espai per reflexionar. I per respecte a Dalí tot el que fem ha de girar al voltant de Figueres, on hi ha l’actiu més important. No hi ha cap raó perquè es faci fora. Aquesta era la idea del fundador que va fer la seva gran aposta per Figueres. I l’esperit d’aquest nou pla estratègic va en sentit de la globalització, però com deia Dalí, s’ha de ser ultralocal i universal.
Aquest gran projecte per Figueres pel 2020 que es va anunciar suposarà obrir nous espais d’exposició a la Torre Galatea?
De vegades donem massa importància als elements físics. Penso en un gran esdeveniment, en una idea centrada en el museu i en la pintura, que des del punt de vista intel·lectual tingui un relat complex i sigui un referent internacional pel que ensenyarem. El repte és aquest gran esdeveniment, però el relat l’hem d’acabar de definir.
A Figueres, de vegades hi ha hagut la sensació que la ciutat i la Fundació vivien d’esquena.
El que fa la Fundació per Figueres és important, ningú es podia imaginar fa uns anys aquest impacte. Nosaltres ajudarem i recolzarem iniciatives per la ciutat.
La Fundació dona suport a l’Ajuntament de Figueres per obrir la casa natal de Dalí?
El que vulguin fer em sembla formidable. Però no es poden confondre els interessos. La independència de la Fundació es fonamental i es basa en el fet de tenir un patronat independent i unes finances que no depenguin de tercers. Figueres té uns problemes de ciutat però no ens correspon dir què cal fer. El que li puc dir és que no ens farem la competència, és el seu projecte i preservarem el que es faci ben fet, amb respecte a la figura i al prestigi de Dalí.
Per què creu que Dalí continua tan vigent?
Seré exagerat, però Dalí és un personatge neorenaixentista. A mi em diverteix Leonardo perquè també hi entén de matemàtiques, de biologia, i això el distingeix de l’artista pur i simple. Dalí és un personatge d’aquest estil, té totes les facetes. I sovint a la gent li crida l’atenció no tant l’obra com la seva curiositat infinita, aquesta cosa polièdrica. Dalí parla de la perfecció aurea i ho associa a l’eriçó, descobreix els misteris de l’Angelus de Millet, s’interessa per l’àcid desoxiribonucleic... això no es troba en altres artistes.
La Fundació també prepara una gran exposició a la Xina?
La Xina és un dels nostres objectius, tenim un gran projecte per al 2020 i preparem la traducció al xinès del catàleg raonat de Dalí, el primer gran catàleg en aquesta llengua.
Li sap greu que Barcelona no tingui gairebé obra de Dalí?
El mon de la cultura i de l’art probablement el veurem més dispers del que ha estat fins ara. Al Japó, els grans museus estan a l’extraradi. La gran urbs té un rol a jugar perquè concentra els elements intel·lectuals més significatius. L’exposició sobre Gala que fa el MNAC, Barcelona se la mereixia. Però cal mantenir una relació d’independència i respecte pel que es fa a cada lloc.
ESDEVENIMENT PER AL 2020 “Per respecte a la voluntat de Dalí tot el que fem ha de girar al voltant de Figueres”
PROJECTES “El Teatre-Museu és intocable, com un quadre; la Torre Galatea és un espai per reflexionar”