Aragonès no anirà al Consell de Política Fiscal per prioritzar el diàleg bilateral
El Govern s’obre a restituir Puigdemont si és extradit només per malversació
El Govern català té decidit que el seu conseller d’Economia, a part de vicepresident, Pere Aragonès, no assistirà a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) que la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha convocat per demà. “O bé delegarà en un representant de menys rang o bé directament ningú no assistirà a la trobada”, va anunciar ahir la consellera de Presidència, Elsa Artadi, després que el Consell Executiu tractés precisament la qüestió en la seva habitual reunió dels dimarts.
“El Govern prioritza les reunions bilaterals, i veurem si anem a les reunions multilaterals en funció de la utilitat”, va precisar Artadi, que, d’acord amb aquest criteri, va justificar per què el gabinet de Quim Torra sospesa no anar a la trobada del CPFF: “Tothom sap que, en el cas del Consell de Política Fiscal i Financera, l’únic vot que val és el del ministeri, que té el 50%, que a les autonomies només se’ls permet expressar opinions, i, per tant, per comunicar fets o rebre instruccions hi pot assistir qualsevol persona o no fa falta que hi assisteixi ningú”. Aragonès seguirà, d’aquesta manera, el mateix procediment que aplicava Oriol Junqueras en l’època de Cristóbal Montoro, que era o bé no anar a la reunió o bé delegar en un tercer, amb la diferència que quan delegava en un altre conseller –Carles Mundó o Raül Romeva, per exemple– el Govern conservava el seu dret a vot i quan delegava en un càrrec inferior –el mateix Aragonès havia estat el designat alguna vegada en la seva condició de secretari d’Economia– el perdia.
És una possibilitat, aquesta de quedar-se sense votar al CPFF, que al Govern actual no el preocupa gens ni mica, en vista del valor nul que, a parer seu, té el vot de les autonomies. “Prioritzem el diàleg bilateral”, va insistir la consellera de Presidència, que va situar en aquest context els preparatius perquè, després de l’entrevista entre el president de la Generalitat i el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, a la Moncloa, la comissió bilateral Generalitat-Estat, que no es reuneix des del 2011, es pugui tornar a reunit efectivament aquest mateix mes. El Govern català valora, de moment, quines qüestions s’han incloure en l’ordre del dia, entre les quals hi podria haver una demanda històrica fins ara no satisfeta: la reclamació de la gestió de l’aeroport de Barcelona i de la resta de les infraestructures d’interès general que hi ha a Catalunya.
Una vegada recuperat el diàleg amb el Govern espanyol, el gabinet de Torra tampoc no és aliè a la resta dels moviments polítics relacionats amb el procés català. Per exemple, la situació judicial de Carles Puigdemont a Alemanya, que, després de la decisió del Tribunal de Schleswig-Holstein d’extradir-lo només per malversació i no per rebel·lió, ha obert noves expectatives. En concret, si fos així, JxCat es planteja la possibilitat de restituir-lo al capdavant de la Generalitat, cosa que el mateix Govern no descarta, com va admetre la portaveu. “Té tots els drets intactes i és un dels escenaris en què es treballa”, va reconèixer Artadi, tot i que va circumscriure les eventuals gestions a l’àmbit de JxCat i va remarcar que, ara per ara, no s’ha tractat la qüestió amb l’altre soci del Govern, ERC. “Primer veurem què fa el Tribunal Suprem”, va advertir.
El soci, en tot cas, el que sí que rebutja és sumar-se al projecte d’unificació de l’independentisme llançat per l’expresident de la Generalitat sota la fórmula de Crida Nacional per la República. És una situació que, de tota manera, la consellera de Presidència confia que “no afectarà la cohesió interna” del Govern, perquè les adhesions al moviment “són a títol personal” i, malgrat que un dels seus promotors també sigui Torra, “el Govern com a tal no hi té res a veure”. “Ni tan sols n’hem parlat a la reunió d’avui”, va assegurar Artadi.
Del que sí que va parlar, en canvi, va ser del nomenament dels delegats territorials a Catalunya, que va aprovar: Juli Fernàndez (Barcelona), Pere Vila (Girona), Ramon Farré (Lleida), Òscar Peris (Tarragona), Alba Camps (Catalunya Central), Xavier Pallarès (Terres de l’Ebre), Pere Regull (Penedès) i Rosa Amorós (Alt Pirineu i Aran).
La Generalitat tornarà a demanar la gestió de l’aeroport del Prat al Govern espanyol
Artadi confia que el rebuig d’ERC a la Crida Nacional no afecti la cohesió interna