Steven Rosenberg

INVESTIGADOR DEL CÀNCER

Una innovadora immunoteràpia desenvolupada a l’Institut Nacional del Càncer dels EUA ha eliminat tot rastre de cèl·lules tumorals en una pacient que tenia càncer de mama metastàtic i a qui no li quedava cap opció de tractament.

Una dona de 49 anys amb càncer de mama metastàtic que s’havia quedat sense cap opció de tractament sembla haver-se curat completament després de rebre una innovadora immunoteràpia desenvolupada a l’Institut Nacional del Càncer dels EUA.

Vint-i-dos mesos després d’acabar el tractament no hi ha cap rastre perceptible de càncer al seu cos, segons afirma l’equip de metges i científics que l’ha tractada a la revista Nature Medicine, en què aquesta setmana es presenta el cas.

El tractament ha consistit a extreure limfòcits (un tipus de cèl·lules immunitàries) d’un dels tumors de la pacient, a identificar els pocs limfòcits que són actius contra les cèl·lules canceroses, però que són massa escassos per frenar la progressió de la malaltia, multiplicar-los al laboratori per obtenir-ne en gran quantitat i transfondre 82.000 milions de limfòcits a la pacient perquè ataquin els tumors.

L’avenç “és important perquè demostra que aquesta estratègia pot ser eficaç en els anomenats tumors freds”; és a dir, aquells que tenen poques mutacions i que fins ara es consideraven resistents a la immunoteràpia, destaca Alena Gros, que ha treballat set anys a l’equip de l’Institut Nacional del Càncer dels EUA.

Gros, que s’ha incorporat a l’Institut d’Oncologia de Vall d’Hebron (VHIO) per desenvolupar aquesta immunoteràpia a Catalunya, destaca que és “un tractament que ofereix una alternativa a pacients que no en tenen cap”. Adverteix, però, que “és una teràpia personalitzada, que ha de crear-se a mida per a cada pacient i que encara no està a punt per aplicar-se a gran escala”.

La dona tractada als Estats Units forma part d’un assaig clínic en què es tractaran 332 pacients i que acabarà l’any 2024. No totes les persones que fins ara han rebut el tractament han respost igual de bé, tot i que encara no s’han presentat dades detallades d’eficàcia.

La clau està en la selecció dels limfòcits que es cultiven al laboratori a fi d’atacar el càncer. Aquests limfòcits (anomenats limfòcits infiltrants de tumor, o TIL, per les seves inicials en anglès) es trien per la seva capacitat de reconèixer proteïnes específiques de les cèl·lules tumorals (anomenades neoantígens).

Atès que aquestes proteïnes són el resultat de mutacions genètiques específiques de cada tumor, són diferents per a cada pacient. És això el que obliga a desenvolupar la immunoteràpia de manera individualitzada.

En el cas presentat a Nature

Medicine es van seleccionar limfòcits per tal d’atacar quatre neoantígens, la qual cosa equival a atacar les cèl·lules tumorals per quatre fronts simultanis. L’estratègia sembla haver impedit que les cèl·lules tumorals desenvolupin resistència al tractament i haver-ne afavorit l’eliminació completa. El projecte està dirigit por Steven Rosenberg, un investigador de gran prestigi a la comunitat biomèdica pels seus treballs pioners en teràpia gènica.

Altres tumors freds que s’espera poder tractar en el futur amb aquesta estratègia inclouen, a més dels de mama, els d’ovari, de pàncrees i colorectals. A Vall d’Hebron els primers pacients es podrien començar a tractar durant el segon semestre del 2019, una vegada s’hagi posat a punt la tècnica per cultivar els limfòcits al laboratori i s’hagin rebut els permisos requerits.

Aquesta estratègia innovadora obre una via de futur per tractar tumors que ara no tenen cap opció