Torra insisteix en el diàleg però avisa que no renuncia a la via unilateral
El president visita per segona vegada en 15 dies els dirigents a la presó d’Estremera
“L’independentisme ja ha fet gestos; ara li toca a Pedro Sánchez”. Aquesta és la premissa amb què es treballa des de Catalunya i amb què ahir es va estrenar el Govern un cop acabada la vigència de l’article 155 de la Constitució, disposat a demostrar que la seva aposta pel diàleg i el suport d’ERC i del PDECat a la moció de censura del líder del PSOE no és ni un xec en blanc ni una renúncia als plantejaments sobiranistes. I en aquest esquema cal situar les declaracions, com les del mateix president de la Generalitat, Quim Torra, que tornen a posar la via unilateral damunt de la taula sense descartar-la com a mecanisme per arribar a la independència.
A la sortida de la presó d’Estremera, on, per segona vegada en quinze dies, va visitar Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i Raül Romeva, el nou inquilí del palau de la plaça de Sant Jaume de Barcelona, tot i que va prioritzar el diàleg en la nova etapa de relació amb el Govern espanyol, no va renunciar a la unilacar teralitat com a camí per assolir la independència, i va deixar clar que té intenció de plantejar el dret d’autodeterminació en la reunió que mantingui amb Sánchez per “parlar de Govern a Govern, i parlar significa negociar”. “Partim d’un referèndum l’1 d’octubre i d’una declaració política d’independència el 27 d’octubre, i a partir d’aquí avançarem”, va subratllar Torra, que es va preguntar si “som davant el PSOE que va despenalitzar la convocatòria de referèndums o el PSOE que va votar el 155”, i fins i tot va elevar el to advertint que del que ara es tracta és de “saber si l’Estat espanyol vol apli- justícia o vol escarmentar”.
I és que el llenguatge és important en aquests primers moments de tempteig amb el nou president del Govern espanyol. Un llenguatge del qual també va participar Elsa Artadi, consellera de Presidència i portaveu del Govern, que, igual com el president de la Generalitat, va remarcar que és partidària de transitar per la via de l’acord, però va precisar que “si no hi ha capacitat de negociació amb l’Estat, haurem de seguir el nostre camí i aconseguir la independència de Catalunya per altres vies, aprofitant debilitats, enfortint la nostra societat i les nostres institucions” i sense descartar res, ni tan sols la via unilateral. “No és la prioritat, però si d’entrada renunciem a la unilateralitat, quin missatge li estem donant a la nostra població i a Madrid?”, va reblar en declaracions Catalunya Ràdio.
Els partits que donen suport al Govern, en canvi, es van mostrar més mesurats, i tant ERC com el PDECat van evitar al·ludir explícitament a la unilateralitat. Marta Vilalta, d’una banda, va reclamar “posar el focus en la multilateralitat” els propers mesos, si bé sense renunciar a res més endavant. I Maria Senserrich, de l’altra, va considerar que “primer cal valorar els escenaris i dialogar, i no anar a l’última pantalla”, i fins i tot va posar com a exemple la possibilitat que el Govern torni a les reunions del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) de les quals s’havia absentat últimament, encara que sense que això impliqui, tampoc, cap renúncia. Que els partits, sigui com sigui, no verbalitzin el mateix criteri que el Govern pot ser, ara per ara, una simple qüestió d’estratègia, que caldrà veure, tanmateix, si es converteix en una discrepància de fons en funció de quina sigui l’evolució dels esdeveniments.
I al costat del llenguatge, en tot cas, els gestos també són significatius en aquests moments. Gestos
Artadi parla d’unilateralitat, ERC de multilateralitat i el PDECat evita entrar en el debat
com els que es van veure ahir quan alguns consellers es van incorporar als departaments i, en un relleu gens convencional, van voler homenatjar directament els seus antecessors: Pere Aragonès, per exemple, amb un cartell que recordava els dies que fa que Oriol Junqueras és a la presó, o Ester Capella, al seu torn, rebent Carles Mundó al seu despatx. Gestos que avui es repetiran quan alguns consellers es desplacin o bé a Estremera (el Ministeri de l’Interior només ha autoritzat les visites a Junqueras i Romeva, però no a la resta) o bé a Brussel·les –Laura Borràs, Alba Vergés i Teresa Jordà– a fi d’escenificar un “traspàs de carteres” amb “presos i exiliats”. I gestos, en definitiva, que pretenen evidenciar, de la mateixa manera, aquesta voluntat del bloc independentista de no renunciar a res; en alguns casos a través de la restitució directa del que el 155 va eliminar, com en Acció Exterior, en què l’aposta és recuperar no només les delegacions a l’exterior clausurades, sinó també el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, el Diplocat.
En aquest escenari, les visites previstes avui a Estremera i a Brussel·les endarreriran la reunió del Govern –que en principi continuarà sent els dimarts– fins dijous, i que en aquest cas arribarà després que Torra hagi comparegut demà al Parlament per informar preceptivament del nomenament dels consellers.