Aromes de John Lennon
Es podria dir que God’s favorite customer és l’obra de la consagració de la maduresa de Josh Tillman com a músic, en què conflueixen el seu excel·lent control dels recursos vocals, unes cançons tan emocionals com plenes d’ànima i, el més difícil, saber explicar cantant alguns dels sentiments més complexos de la vida d’un mateix d’una forma comprensible per a l’aficionat. El qui va ser membre percutiu dels Fleet Foxes torna d’alguna manera a les senyes d’identitat –la calidesa, la sinceritat, la proximitat, que tan encertadament va agrupar en el gloriós I love you, honeybear–, després que amb el seu Pure comedy de fa un any va sacsejar cap a a l’empipament la confiança de molts dels seus incondicionals.
En la desena de composicions que donen vida a aquest àlbum, d’entrada i de sortida ja no queda cap rastre d’aquella molesta autoindulgència que recorria l’esmentada Pure comedy. Juntament amb això, senyals d’una tornada a la normalitat com ara agafar una instrumentació diguem-ne tradicional, a la qual s’han afegit esplèndids suports orquestrals que apunten a un cert barroquisme o, esclar, al ressó tan de John Lennon d’alguns detalls o recursos com en la inicial Hangout at the gallows o en Disapponting diamonds are the rarest of them all (un dels cims de l’àlbum). Són precisament aquests dos temes els que serveixen també per il·lustrar aquesta lloada i magnífica veu que exhibeix Tillman, amb un recurs molt natural al falset o, per contra, al to neutre i descriptiu quan el que està explicant és desolador.