Cada 18 mesos, la central de Vandellós 2 du a terme una parada tècnica per substituir el combustible.
Cada 18 mesos la central es desconnecta de la xarxa per renovar el combustible gastat i revisar i actualitzar les instal·lacions
El vestíbul, habitualment desert, de l’edifici d’administració ara és un anar i venir constant d’enginyers i tècnics. Al centre d’aquesta sala diàfana hi ha mitja dotzena d’escriptoris i, en un extrem, una taula de reunions. Des d’aquí es dirigeix aquests dies la central nuclear Vandellòs II. Són setmanes d’activitat excepcional. Cada divuit mesos la central ha de parar i substituir una tercera part dels elements combustibles del reactor per poder continuar produint energia durant un any i mig més. La recàrrega permet revisar parts del reactor que són inaccessibles quan està en funcionament, fer manteniment d’equips i canvis de disseny pensats per millorar la fiabilitat i, sobretot, per allargar la vida útil de la central, que ha complert trenta anys.
Entre les més de 5.000 actuacions previstes hi figura el canvi de l’estator del generador principal –una peça gegant de 465 tones– o bé la inspecció del fons del vas del reactor (que es fa amb robots) i dels generadors de vapor, la revisió i substitució de vàlvules, la comprovació de segellaments, la neteja d’elements combustibles per ultrasons... I cada acció comporta un protocol d’actuació que està absolutament pautat.
Al vestíbul de l’edifici d’administració l’activitat és contínua les 24 hores del dia. A les vuit del matí el director de la recàrrega es reuneix amb el responsable de cada àrea. Damunt la taula, l’últim informe: dia 11 de 60. Els indicadors de seguretat laboral i protecció radiològica estan en verd. A l’apartat de “programa” hi figuren sis objectius. Ahir es va registrar un retard de sis hores que eleven el total acumulat a 46, però l’informe puntualitza que “la desviació no afecta la data de sincronització a la xarxa prevista”.
El full inclou les pròximes “fites” de la recàrrega i la data programada per dur-les a terme, i a mitjans de juliol està previst que Vandellòs es torni a connectar. La central va començar a subministrar energia el març del 1988 i produeix l’equivalent a l’electricitat que consumeixen 1,2 milions de persones. O el que és el mateix: un 90% de la ciutat de Barcelona. Propietat d’Endesa (72%) i Iberdrola (28%), la central la gestiona l’Associació Nuclear Ascó i Vandellòs (ANAV). Els seus tres reactors generen l’electricitat que consumeix mig Catalunya.
El 12 de maig va començar la recàrrega número 22, que comporta una inversió d’una mica més de 21 milions d’euros i en què treballaran 1.200 persones de vuitanta empreses –des d’Enusa (especialista en combustible nuclear) a empreses d’enginyeria o neteja industrial–, que se sumen al personal habitual de la central. I tots han hagut de fer els cursos de formació, passar una revisió mèdica i aprendre els principis bàsics de protecció radiològica.
“Quan s’acaba una recàrrega es comença a planificar la següent, i algunes accions concretes porten anys de preparació”, explica el director de la recàrrega, Gilbert de San José, com ara la substitució de l’estator del generador principal, en què es treballa des del 2016. Aquesta és, a més de la substitució de 64 barres de combustible, una de les actuacions més ambicioses de la recàrrega. La peça gegant s’ha hagut de transportar de nit i en un vehicle especial.
A l’edifici de turbines de la central –on es genera l’electricitat a partir del vapor d’aigua– hi treballen desenes de tècnics i enginyers. En aquesta nau s’hi ha instal·lat una grua gegant amb què primer es va extreure el vell estator i després s’ha pogut instal·lar el nou. “Hem canviat el disseny i hem incorporat una tecnologia de bobinatge pròpia, amb un procés de refrigeració més eficient, substituint, per exemple, el coure per l’acer inoxidable”, explica Rafael Blanco, cap del projecte per part de General Electric. La modificació del paquet magnètic de l’estator, que normalment es fa en vertical, aquest cop s’ha fet en horitzontal, “per guanyar temps i evitar més transports especials”, afegeix. Tot un repte per a aquest equip en què hi ha nombrosos especialistes, com ara l’enginyer francès Phillipe Murcia: “La tecnologia del bobinatge també és pròpia i funciona amb aigua desmineralitzada per millorar el rendiment”, explica.
Durant la recàrrega hi ha molt més moviment a l’emplaçament de la central, que està delimitat per una doble tanca. La megafonia s’activa sovint: se sent un nom i una extensió de telèfon. En algunes zones no hi ha cobertura i resulta més eficaç el sistema “tradicional”. Tothom porta ben visible la identificació de rigor, de colors diferents segons la funció.
La seguretat radiològica a la zona controlada es garanteix mitjançant cinc barreres de vigilància de contaminació. Es requereix un permís específic, i a la sala d’accés a cada treballador se li entrega un dosímetre –que registra el nivell de radiació rebuda– que ha de tornar a la sortida i on cal introduir un codi personal de treball. La zona controlada dona accés a l’edifici de contenció on hi ha el vas del reactor i els generadors de vapor. El circuit primari de la central, la zona més exposada, és on s’indueix la reacció de fissió de l’urani.
“Ara estem obrint el generador de vapor”, explica Juan Francisco
PROGRAMACIÓ Quan acaba una recàrrega es prepara la següent; hi ha canvis que requereixen anys
MILLORES DE DISSENY Moltes feines es fan per allargar la vida de la central més enllà dels 40 anys
SEGURETAT Els treballadors més exposats a la radiació travessen cada dia cinc barreres de control
INVERSIÓ El pressupost de la recàrrega, que durarà uns 60 dies, és de 20 milions d’euros
abans d’entrar. És una de les feines més exposades. Ell és tècnic especialista d’Enwesa Operaciones i treballa en recàrregues de centrals nuclears espanyoles i també franceses. A més dels permisos i el dosímetre de rigor, per accedir-hi cal vestir una granota de cotó(gris o blanc), calçat especial i casc. “Durant la recàrrega es netegen 80.000 quilos de roba”, apunta Alexis Ribas, coordinador d’aquesta àrea. En un sol dia de recàrrega es poden arribar a registrar 1.800 entrades, gairebé tantes com en un mes d’operació normal.
“Generalment treballen per torns de quatre i dues hores; l’objectiu és reduir al mínim l’exposició a la radiació, ja sigui limitant el temps, establint distàncies o fent servir blindatges”, explica Ribas. El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) –l’organisme estatal de control d’instal·lacions nuclears, que té inspectors que resideixen a cada central i que tenen accés a totes les instal·lacions i a les reunions de seguiment– estableix una exposició màxima de 50 milisieverts a l’any i un total acumulat de 100 milisieverts en cinc anys. “Els paràmetres de la central són més baixos: el límit de referència intern se situa en 9 milisieverts a l’any”, afegeix Ribas. Si algú supera el mínim establert se li denega l’accés a la zona controlada.
Fora d’aquesta àrea s’hi situa l’edifici de la sala de control, el cor de la central. A la porta d’aquest edifici, com a la resta, cal “fitxar” amb la targeta d’identificació personal. En aquesta sala, amb centenars d’indicadors, es controla el funcionament d’absolutament tot l’engranatge. Sempre hi ha un mínim de quatre responsables més els auxiliars: el cap de torn, l’operador de turbina, el del reactor i el cap de sala.
Un altre dels senyals que indiquen que l’activitat a la central és excepcional durant aquests dies són les desenes de casetes de les empreses contractades per la recàrrega que s’han instal·lat a tot l’emplaçament. Davant de l’edifici d’administració hi ha les de l’UTE que fa quinze anys van crear Tecnatom (especialitzats en inspecció), Westinghouse (l’empresa que durant la dècada dels vuitanta va construir la central) i Enusa (combustible). “Des d’aquí licitem les obres i així guanyem en coordinació i eficiència”, explica Pedro Luis Rojo, cap d’obra.
“La recàrrega és fonamental per al bon funcionament del següent cicle de la central”, insisteix el director de l’operació, Gilbert de San José. Pel volum de feina, aquesta recàrrega serà de seixanta dies, quan el més habitual són quaranta. Tots els moviments, des del moment que s’obre l’edifici de contenció per descarregar el nucli fins que es torna a sincronitzar la central, s’analitzen i s’aproven en aquest vestíbul.
Per un lateral el director de la central, Rafael Martín, surt de la reunió quinzenal, en què es repassen les incidències i les respostes als canvis de procediments. L’accident de Fukushima va obligar a reforçar la seguretat de les nuclears implementant i millorant sistemes, en què ANAV ha invertit més de 100 milions des del 2012. Aquests nous requeriments i la necessitat de garantir el bon funcionament de les centrals perquè siguin operatives més enllà dels quaranta anys –una decisió que en última instància és política– fan de les recàrregues un moment crucial.