La transformació dels Benetton
La família gestiona el hòlding privat que ha invertit 1.500 milions en Cellnex
Aquesta setmana la família Benetton ha tornat als titulars per la compra del 29,9% de Cellnex, la filial d’antenes de telefonia mòbil d’Abertis, per un import de 1.498 milions d’euros. L’operació financera s’ha realitzat a través d’Edizione, un hòlding diversificat en infraestructures, alimentació i begudes, immobiliari i agricultura, a més de la firma de moda Benetton Group. El 2016 Edizione va obtenir uns ingressos consolidats d’11.600 milions d’euros, i ocupa 64.000 persones. El grup tenia el 31 de desembre del 2016 uns actius nets valorats en 11.000 milions.
El que es considera un dels hòldings privats més grans d’Itàlia i d’Europa té el seu origen en un jersei groc i quatre germans a Treviso, al Vèneto, els anys cinquanta. Itàlia acabava de sortir d’una guerra devastadora i del feixisme. En Luciano, la Giuliana, en Gilberto i en Carlo es van quedar orfes de pare de molt joves En Luciano va deixar l’escola i va començar a treballar en una petita empresa tèxtil.
En aquella època, els joves italians es vestien amb colors tristos. Gris, marró, blau fosc, com a molt verd. A la Giuliana li agradava teixir jerseis a casa, i en va fer un per a en Luciano amb llana groga que va tenir un èxit increïble entre els seus amics. “Vaig entendre que cridar l’atenció podia ser una aposta empresarial guanyadora”, va dir ell.
De la llegenda del jersei va néixer el 1964 el projecte de la família Benetton, que anys després diversificaria a través d’Edizione. “No em va sorprendre el moviment de Cellnex. Com a estratègia, Edizione vol ser cada dia més global i més europea, amb resultats a llarg termini. Fer-ho amb telecomunicacions és el seu rumb natural”, valora el professor d’història econòmica de la Universitat Bocconi de Milà, Andrea Colli, autor d’un llibre sobre els trenta anys d’Edizione.
El 1960, Luciano Benetton va assistir a les olimpíades de Roma i va quedar desconcertat per joves atletes de totes les races. D’aquí va néixer United Colors of Benetton, una marca insígnia del Made in Italy que va revolucionar la moda de baix cost abans de Zara o H&M. Amb els ingressos multimilionaris de Benetton, el 1986 l’empresa tenia 4.000 botigues a 57 països i en el seu debut en borsa el valor de les accions va créixer de 10.000 lires a 17.000, un boom mai no vist fins llavors a Itàlia. Amb en Gilberto al capdavant de l’activitat econòmica, els germans Benetton van decidir invertir els beneficis a desenvolupar un hòlding concentrat en infraestructures i sector alimentari.
El gran nombre de privatitzacions a Itàlia els anys noranta els va empènyer a comprar les autopistes (Atlantia); després van venir, entre d’altres, Aeroports de Roma –Fiumicino–, Aeroports de la Costa Blava –Niça i Canes– i Autogrill, un colós de l’alimentació que factura més de 4.000 milions. “Els polítics els miraven amb simpatia perquè representaven la nova classe emprenedora italiana que es feia càrrec dels serveis del país”, diu Colli.
La firma de roba va créixer fins al 2008, quan va ser superada per la competència, però es neguen a traspassar-la per vincles sentimentals (el 2016, les pèrdues de la divisió van ser de 81 milions d’euros, sobre una facturació de 1.380 milions, en retrocés anual del 8%).
A partir del 2009 es va crear la recent estructura empresarial d’Edizione. Els germans Benetton en són propietaris, cada un amb el 25%. En Luciano va tornar fa poc a Benetton Group per liderar l’enèsim procés de rellançament de la marca. En Gilberto va fer un pas enrere i es va col·locar com a vicepresident, amb Fabio Cerchiai al capdavant i Marco Patuano com a conseller delegat.
Patuano, que venia de Telecom, és l’artífex de l’opa sobre Abertis llançada conjuntament per ACS de Florentino Pérez i Atlantia, l’empresa d’Edizione que construeix i gestiona la major part de les autopistes italianes. El seu interès per Cellnex és natural. “El gran avantatge que tenen és que han sabut separar la família d’una estructura de govern d’experts”, valora Colli. En Gilberto i en Luciano apareixen poc a la premsa. Segons l’empresa, les seves relacions són excel·lents.
No és el primer cop que Atlantia intenta adquirir Abertis. El 2006 hi va haver un primer intent, frustrat pel govern de Romano Prodi, molest per la falta de comunicació. També han comès altres errors, com aconseguir el control de Telecom amb Pirelli, que els va generar grans pèrdues. El 2015 es van desprendre de World Duty Free i han decidit invertir la caixa a Cellnex. Fa poc Atlantia va posar 1.056 milions a l’Eurotúnel. Quin serà el pròxim pas dels Benetton?
EL NAIXEMENT D’EDIZIONE Als anys vuitanta els Benetton van decidir diversificar amb els beneficis de la roba
UN COLÓS A ITÀLIA
El grup –Atlantia, aeroports, moda, Autogrill– va facturar 11.600 milions el 2016