Els Mossos recusen les ferides de l’1-O
La policia catalana visita un per un tots els jutjats de Catalunya per recuperar la seva confiança després de les diferències per la votació
Els fets de l’1-O d’octubre va dinamitar els ponts d’entesa entre els Mossos d’Esquadra i la justícia. El dispositiu va ser qualificat d’insuficient des de moltes instàncies, el major Josep Lluís Trapero va ser destituït i imputat, però sobretot una onada de desconfiança va planar sobre el cos policial. La justícia hi va deixar de confiar.
L’1-O i les seves conseqüències es van interposar en el millor moment dels Mossos d’Esquadra. No només per la ràpida i eficient resolució de l’atemptat del 17-A, sinó perquè la justícia confiava en el cos català per a investigacions sobre qualsevol afer. Recordem la reeixida operació Caront de l’abril del 2015, en la qual els Mossos van escapçar una cèl·lula gihadista disposada a cometre un atemptat imminent a Barcelona. Els Mossos es van aconseguir equiparar a qualsevol altra policia de l’Estat complint el mandat de l’Estatut com a policia integral de Catalunya.
Però tot aquest prestigi llaurat durant anys se’n va anar en orris l’1-O. Una de les primeres conseqüències més visibles va ser que la llavors fiscal en cap de Barcelona Ana María Magaldi va anunciar que la Fiscalia deixava de col·laborar amb l’Escola de Policia, segons va dir, “per raons òbvies”. La resposta va arribar l’endemà. Trapero, que aquella setmana va declarar a l’Audiència Nacional per sedició, va ser ovacionat en la inauguració del curs de l’escola de policia per una sala mancada de representants del TSJC i la Fiscalia. Una altra clatellada, conseqüència de l’1-O, va venir per part del TSJC, el màxim òrgan judicial de Catalunya. El seu president va decidir substituir els Mossos per la Policia Nacional per a les tasques de vigilància del Palau de Justícia. Els Mossos quedaven relegats a un segon pla sota comandament de la Policia.
La desconfiança s’havia estès entre la judicatura. Els fets d’octubre van desencadenar una espiral que relegava la policia catalana a un paper secundari en les instruccions judicials. Prova d’això és que les investigacions que van atorgar els jutges als Mossos van baixar un 20% en l’últim trimestre del 2017. Les xifres contrasten amb les d’anys anteriors en les quals cada vegada més jutges confiaven en els Mossos.
La pressió judicial assolava la policia catalana amb els processos contra Trapero i la cúpula d’Interior, i al seu torn el Tribunal Suprem atorgava a la policia catalana un paper essencial per imputar el delicte de rebel·lió als exlíders del Govern. La nova cúpula dels Mossos continua defensant l’actuació de l’1 d’octubre i el dispositiu del 20 de setembre davant la seu de la Conselleria d’Economia i així ho sostenen en cada compareixença davant els jutges. Tot i això, els responsables de Mossos van advocar per deixar de banda aquest afer i van apostar per continuar treballant al costat de la justícia. Reivindicant que ells són policia judicial i recuperar el terreny perdut. La primera mesura impulsada pel nou comissari en cap, Ferran López, va ser la d’enfortir les trobades amb la judicatura. Els Mossos volien recobrar la confiança dels jutges. Recosir les ferides de l’1-O. Els primers dies de López al capdavant de la policia catalana van ser intensos i continuen sent-ho. Va mantenir reunions amb Carlos Lesmes, president del Tribunal Suprem i el CGPJ, i amb el fiscal general de l’Estat, Julián Sánchez Melgar. La màxima autoritat del cos va ser l’encarregada de liderar els contactes amb les més altes instàncies del poder judicial. A Catalunya es va reunir amb el president del TSJC, Jesús María Barrientos, i el fiscal superior, Francisco Bañeres. Els contactes des de llavors són fluids. Els Mossos van recuperar a mitjans de novembre el comandament de la vigilància del perímetre del Palau de Justícia. El missatge va ser clar: els Mossos es posen a disposició dels jutges. I la resposta va ser bona.
L’operació per recuperar la confiança també es va estendre a instàncies inferiors fins a incloure tots els jutjats de Catalunya. Rafael Comas, cap de la comissaria general d’investigació criminal, i el responsable de la divisió d’investigació criminal, Toni Rodríguez, van iniciar una ronda de contactes amb tots els presidents de les audiències provincials i de les fiscalies provincials i van donar ordres als caps de les unitats d’investigació de les 59 comissaries perquè visitessin cada un dels jutjats d’instrucció de la seva zona. Els resultats indiquen que l’hemorràgia s’ha tallat, s’ha recosit la ferida i va pel camí de cicatritzar. El diàleg s’ha convertit en una bona fórmula. Després de la desfeta del trimestre d’octubre, les investigacions atorgades als Mossos van remuntar i ja assoleixen les xifres més elevades dels últims cinc anys, amb 308 investigacions en curs aquest 2018. La interlocució amb la judicatura es mantindrà de manera periòdica i els responsables d’investigació de la policia catalana continuaran visitant els jutges d’instrucció per enfortir el vincle. Fonts judicials confirmen aquesta tendència. La confiança amb els Mossos s’ha recobrat. “Som al mateix vaixell”, afirmen sense dubtar.
Més freda és la relació amb els altres cossos policials. Els Mossos són objecte de contínues al·lusions als informes de la Guàrdia Civil a què atribueixen un paper indispensable en el pla dissenyat per a la secessió. La relació amb la Guàrdia Civil és “simplement professional”, assenyalen fonts policials. La veritat és que aquests informes que contenen la principal càrrega acusatòria contra Trapero i la cúpula d’Interior, i que són contraris a les tesis que mantenen els Mossos sobre el que va passar, van perjudicar molt la confiança i la col·laboració entre tots dos.
Després de l’1-O, les 25 operacions conjuntes que mantenien Mossos i Guàrdia Civil van quedar paralitzades. A més, els fets d’octubre van malbaratar dues investigacions compartides dirigides des d’Andalusia. El jutge va decidir prescindir de la policia catalana en la instrucció de dues causes sobre organitzacions criminals que operaven a tot Espanya. La part que concernia als Mossos va passar a ser controlada per agents de la Guàrdia Civil. Aquestes situacions es van donar també a Catalunya. Hi va haver jutges que van optar per reemplaçar els Mossos per un altre cos policial per falta de confiança. Van ser casos aïllats, avisen fonts dels Mossos. Tot i això, després d’uns mesos de resituació, les operacions conjuntes es recuperen. Des de començament d’any, els Mossos ha iniciat dues operacions compartides amb la Policia Nacional i dues més amb la Guàrdia Civil.
La primera mesura del successor de Trapero va ser enfortir les trobades amb la judicatura Des de l’octubre les investigacions dels Mossos van caure un 20%; ara el nivell ja és el més alt en cinc anys