Una altra final de Nadal
El balear s’enfrontarà avui a la final a Nishikori després d’eliminar Dimitrov
Ni el temps, ni les lesions ni els auguris –tantes vegades repetits com negats– aconsegueixen frenar el domini sobre la terra batuda de Rafael Nadal, que avui juga contra Kei Nishikori a la final del torneig de Montecarlo, a la caça de l’onzè triomf en aquest màsters 1000 que precedeix el barceloní Trofeu Comte de Godó, visita habitual del tenista manacorí.
Daniel Vallverdú, l’entrenador que va reflotar la carrera de Grigor Dimitrov tenia molt clara la tàctica per plantar cara a Rafael Nadal. El veneçolà és un veterà del circuit malgrat els seus 32 anys i abans de l’etapa actual ja va estar amb Andy Murray, que va conèixer a l’Acadèmia Sánchez-Casal de Barcelona, i amb Berdych. En una fase meticulosa de la preparació, el búlgar va estar l’estiu passat entrenantse en una altra acadèmia, la de Manacor. I en va sortir content. Li va aclarir conceptes. Amb aquesta mentalitat va sortir a la pista central de Montecarlo. Disposat a donar guerra. “Contra Nadal no s’ha d’anar gaire de pressa, cal construir els punts i esperar un partit físic”, havia dit el dia abans després de vèncer Goffin. I ho va fer, però només durant la primera hora, que va ser la durada del primer set en el qual es va veure un combat dur, exigent.
Els dos primers punts, amb servei de Nadal, van ser una declaració d’intencions. El primer el va guanyar Dimitrov després d’un llarg intercanvi i el segon va ser per al balear amb el mateix desenvolupament. Els espectadors es fregaven les mans davant l’espectacle que els esperava. Van passar nou minuts abans que el manacorí aconseguís l’1-0. El seu rival oferia una exhibició física, desplaçant-se amb facilitat per tota la pista i tornant pilotes molt complicades. Tot i això, Nadal anava fent i es va situar amb 3-0. Hi hauria una altra pallissa com la del dia anterior contra Thiem? Amb seguretat, no, perquè el tennista de Haskovo, de 26 anys, no mereixia aquest resultat després d’un bon inici. La recompensa li va arribar amb tres jocs consecutius guanyats per igualar el marcador a 3 després de 36 minuts. Nadal, en contra del que és habitual, es va descentrar durant una curta fase i va cometre diversos errors seguits. No se’l veia tan segur a la pista. Malgrat aquests dubtes, va resoldre un set molt igualat en el qual tant els cops guanyadors (6-7) com els errors no forçats (16-19) van ser un reflex fidel del que passava a la terra monegasca. Dimitrov havia estat una roca, però amb això no en va tenir prou per guanyar un primer set en el qual el balear va fer servir tota la seva experiència.
El desengany va ser cruel per al búlgar, que va desaparèixer com si fos conscient que la seva oportunitat ja havia passat. Cinc jocs seguits de Nadal i una segona mànega liquidada en poc més de mitja hora el van situar a la dotzena final. Només n’ha perdut una, contra Djokovic el 2013, quan el serbi portava un ritme de creuer. Res a veure amb el que passa a l’actualitat.
Els dos tennistes van jugar amb encert a la primera mànega, decidida després d’una hora Nishikori, dues vegades campió a Barcelona, recupera sensacions i elimina A. Zverev