El tribunal alemany demana dades del paper de Puigdemont en l’1-O
oeEls jutges de Schleswig-Holstein volen aclariments del Suprem abans de decidir sobre l’extradició de l’expresident oeLa reclamació també es refereix als dispositius de Mossos, Policia i Guàrdia Civil i a vídeos de la jornada
La decisió que prengui la justícia alemanya sobre el lliurament o no de Carles Puigdemont a Espanya està pendent dels informes que el Tribunal Suprem (TS) està elaborant per a fer-los arribar al Tribunal Superior de Schleswig-Holstein. Els jutges alemanys han fet al Suprem, per via de les fiscalies dels dos països, una detallada petició de precisions sobre diferents qüestions de l’euroordre contra l’expresident de la Generalitat.
En substància, la justícia alemanya vol saber amb detall quin paper va tenir Puigdemont en relació amb el referèndum de l’1-O i, més en concret, quin tipus d’instruccions va donar als Mossos d’Esquadra. És a dir, vol saber fins a quin punt es pot atribuir a l’expresident la hipotètica ordre que els membres de la policia de la Generalitat s’inhibissin d’actuar per impedir les votacions, malgrat el mandat judicial rebut del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè el referèndum no es dugués a terme.
La petició d’aclariments és molt concreta, i es refereix a si l’actuació de l’expresident va arribar al punt de decidir que els agents de la policia autonòmica no només s’inhibissin, sinó que actuessin per facilitar les votacions, enfrontant-se amb les forces i cossos de seguretat de l’Estat, si calgués. És evident que els jutges alemanys s’han llegit a fons l’ordre de processament, perquè demanen precisions sobre passatges molt concrets de la resolució del jutge del Suprem encarregat del cas, Pablo Llarena.
Així, per exemple, es demana informació sobre els fonaments jurídics, i en especial sobre un paràgraf en què s’afirma que Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras, i l’exconseller d’Interior, Joaquim Forn, coneixien l’ordre judicial citada i l’enviament de 6.000 membres de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya, per impedir el referèndum, prohibit pel Tribunal Constitucional (TC). En aquest passatque ge de la interlocutòria s’afegeix que els esmentats exmembres del Govern també sabien “la gravetat en què va desembocar la protesta” davant la Conselleria d’Economia, i malgrat tot, “tenint la capacitat de decidir sobre un referèndum que ells mateixos havien convocat i la capacitat d’aportar els mecanismes de seguretat policial que podien coadjuvar a la contenció de la violència, van preferir ordenar la continuació del procés, cridar la població a la mobilització i a la participació, i impulsar el disseny d’un operatiu policial autonòmic compromès amb el fet que les mobilitzacions partidàries de la votació il·legal podrien enfrontarse amb èxit a la força policial de l’Estat”.
En vista d’aquestes afirmacions, la justícia alemanya pregunta quines van ser les instruccions rebudes pels Mossos l’1-O i si considera el Suprem que van complir degudament el que se’ls havia ordenat. De la mateixa manera, s’interessa per la tasca de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, en el doble sentit de les funcions que els van ser confiades i sobre com les van complir.
Els jutges alemanys fan constar que formulen aquestes peticions de més concreció sobre el relat de fets de l’ordre de processament en aplicació del paràgraf segon de l’article 15 de la decisió marc del Consell Europeu del 13 de juny del 2002, que regula els mecanisme de l’euroordre. Aquest precepte estableix que “si l’autoritat judicial d’execució –en aquest cas el Tribunal Superior de SchleswigHolstein– considerés que la informació comunicada per l’Estat membre emissor és insuficient per poder pronunciar-se sobre el lliurament, sol·licitarà urgentment la informació complementària necessària”.
El mateix precepte considera especialment justificada la sol·licitud d’ampliació de la informació en relació amb els articles 3 a 5 i l’article 8 de la mateixa decisió marc, normes que es refereixen als possibles motius per a la denegació del lliurament d’una persona reclamada, malgrat que hi hagi una euroordre en contra seu, i a “la naturalesa i la tipificació jurídica del delicte”, entre altres qüestions.
És possible deduir de tot plegat la justícia alemanya està demanant noves dades precisament perquè quan resolgui sobre el fons de la qüestió –el lliurament o no de l’expresident a Espanya i, en cas d’accedir-hi, per quin tipus delictiu– ho vol fer amb plena i total seguretat sobre les imputacions que el Suprem formula contra Puigdemont. En aquest sentit, la primera resolució dels jutges alemanys –en què van desestimar la rebel·lió– va provocar un molt perceptible malestar al Suprem, com es va posar de manifest en la recent interlocutòria de la Sala d’Apel·lacions en què es va confirmar la negativa del magistrat Llarena a permetre que l’exlíder de l’ANC, Jordi Sànchez, se sotmetés a la sessió d’investidura.
En aquesta resolució de la Sala d’Apel·lacions se subratllava que els 6.000 agents de les forces i cossos de seguretat de l’Estat enviats a Catalunya –per la missió dels quals s’interessa ara la justícia alemanya– van resultar “ostensiblement superats” per la situació, i no van poder complir l’ordre d’evitar el referèndum. En tot cas, aquesta instrucció incloïa un matís que –com les defenses han destacat reiteradament– consistia en una crida a actuar “sense afectar la
Els jutges alemanys reclamen al Suprem que avali amb imatges i vídeos les seves tesis sobre l’actuació policial
normal convivència ciutadana”.
Per verificar tots aquests aspectes, els jutges alemanys no només demanen aclariments per escrit, sinó també que li enviïn vídeos que acreditin les argumentacions del Suprem. Sobre aquesta qüestió, aquesta sala del TS va arribar a dir en la seva interlocutòria que si s’hagués enviat més Policia Nacional i Guàrdia Civil a Catalunya l’1-O “és molt probable que tot acabés en una matança, i llavors és molt probable que el resultat de l’euroordre fos molt diferent”.
El Suprem espanyol vol veure després de la petició d’informació suplementària la possibilitat que els jutges alemanys estiguin disposats a replantejar-se la seva primera decisió. I a revisar, tenint més detalls, el rebuig inicial que van expressar pel que fa als motius de l’euroordre. En aquest sentit, a la Fiscalia se subratlla la importància de la interlocutòria sobre Jordi Sànchez, en què se suggeria la qualificació de sedició, sense descartar la de rebel·lió, per als fets enjudiciats.