Artur Mas declara que va advertir el seu successor dels riscos de la DUI
Llarena deixa en llibertat l’expresident després de declarar durant tres hores
L’expresident de la Generalitat Artur Mas va manifestar ahir durant la seva declaració al Tribunal Suprem (TS) davant el jutge Pablo Llarena que en el seu moment va advertir el seu successor, Carles Puigdemont, sobre els riscos que comportava l’aprovació de la declaració unilateral d’independència (DUI). Mas va explicar que en els seus contactes amb Puigdemont li va deixar clar que la iniciativa podia tenir conseqüències penals, perquè suposaria una desobediència al Tribunal Constitucional (TC), que havia prohibit convocar i dur a terme la declaració. I li va aconsellar que convoqués eleccions.
La Fiscalia i l’acció popular, exercida pel partit polític Vox, van demanar mesures cautelars per a Mas, consistents en la imposició d’una fiança de 60.000 euros, compareixences periòdiques al jutjat i la retirada del passaport, amb la prohibició de sortir d’Espanya. El magistrat va denegar la imposició d’aquestes mesures, perquè les va considerar indegudes i innecessàries.
La declaració de Mas va ser molt detallada. Va durar gairebé tres hores. L’expresident va contestar les preguntes de totes les parts representades en el procés, incloent-hi l’acció popular. Després, a la sortida del Suprem, també es va aturar per manifestar als mitjans de comunicació que en la seva declaració havia defensat la legitimitat de l’ideari independentista.
“He intentat explicar al jutge d’instrucció –va dir Mas– la veritat de les coses. La veritat és que efectivament hi va haver un referèndum l’1 d’octubre a Catalunya. També és veritat que la declaració unilateral d’independència del 27 d’octubre va tenir un valor purament simbòlic. El referèndum va ser una cosa real. La declaració d’independència tenia més un caràcter parlamentari i simbòlic”.
Mas també va subratllar: “No m’he hagut de retractar de res [perquè] defenso la idea de la sobirania de Catalunya, del dret a decidir del poble català, fins i tot de la independència de Catalunya entesa com un futur Estat català en el marc europeu (...) i així ho he dit davant del tribunal”. Durant la seva declaració davant Llarena l’expresident va dir que el procés sobiranista “havia nascut de l’arrel del poble català” i que les institucions catalanes han “intentat acompanyar aquest procés popular cap a la sobirania amb una voluntat d’entesa, de negociació i de diàleg amb l’Estat espanyol que no ha tingut contrapartida”, perquè no es va poder obrir mai un procés d’acostament.
Com a antecedent de l’1-O i la DUI, en tot cas, Mas li va exposar al jutge que abans de la consulta del 9-N del 2014 sí que hi va haver contactes a tres bandes, en els quals van prendre partit un dirigent designat per Rajoy, un altre per Rubalcaba i un tercer des de les institucions catalanes. Ahir no es van donar noms, però és sabut que aquestes persones van ser Pedro Arriola, José Enrique Serrano i Joan Rigol, respectivament. L’intent no va arribar a bon port i no es va engegar res semblant en l’última etapa.
Artur Mas va recuperar la dada per fer constar aquesta voluntat de diàleg dels sobiranistes des de fases anteriors. Paral·lelament l’expresident va negar que hi hagués hagut un comitè estratègic per al desenvolupament dels plans de ruptura. Aquest punt és important perquè, de fet, Mas i altres dirigents independentistes han estat citats com a investigats per la seva participació en reunions d’aquesta suposada instància, una tesi que troba suport en el document EnfoCats i en l’agenda de l’ex-número dos d’Oriol Junqueras, Josep Maria Jové.
Segons Mas, el que hi va haver no va ser un comitè, sinó reunions de polítics, amb composició variable, sobre l’evolució de la legislatura. La seva tesi va ser, per tant, que no es tractava de tirar endavant cap pla ocult, sinó de trobades entre dirigents per intercanviar opinions sobre la situació. “Només faltaria –va afegir– que no poguéssim reunir-nos”.
Les acusacions, però, afirmen
La Fiscalia i l’acció popular van demanar una fiança per a Mas, però el jutge la va considerar innecessària Neus Lloveras nega haver pressionat l’Ajuntament de Barcelona perquè cedís locals l’1-O
que en aquelles trobades es desenvolupava precisament el pla d’EnfoCats per aconseguir la ruptura, amb la col·laboració d’organitzacions com l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), l’expresidenta de la qual, Neus Lloveras, també va comparèixer ahir davant Llarena com a investigada. Lloveras va negar que hagués pressionat l’Ajuntament de Barcelona perquè cedís locals per a l’1-O. El nom de l’expresidenta de l’AMI també apareixia en els documents confiscats a casa de Jové. En una conversa amb l’ex-número dos de Junqueras, Lloveras havia dit que no sabia si exercir aquestes pressions “de grat o per força”. Com en el cas de Mas, el jutge va acordar la llibertat de la investigada sense cautelars.