La trama russa de Trump (1)

Tot això és sobre blanqueig de diners”, va confessar Steve Bannon, l’ideòleg i confident de Trump, a Michael Wolff en l’entrevista que li va fer per al seu explosiu llibre Foc i furia. I va afegir que els contactes que hi va haver entre agents russos i el fill i el gendre de Trump van ser “traïdors”. Una declaració tan directa va motivar la ruptura definitiva de Trump amb l’estrateg que el va conduir al poder. I va atreure l’atenció del fiscal especial Robert Mueller, que va convocar immediatament Bannon per interrogar-lo sobre el tema. Una cosa que Bannon pressentia perquè va detectar que Mueller havia nomenat com el seu segon Andrew Weissman, el millor especialista legal en blanqueig de diners. I com que Bannon és un nacionalista, enfrontat a la família Trump que ell considera corrupta, va preferir destapar les clavegueres per salvar-se de la immundícia. Però en realitat, no hi ha una sola connexió, sinó múltiples, amb el món fosc de les oligarquies russoucraïneses que conformen una trama que podria incendiar la Casa Blanca i de passada el Kremlin.

Abans de prosseguir, permeti’m, estimat lector, una doble advertència. Totes les informacions a què faré referència han estat publicades per fonts que, en la meva opinió professional, considero creïbles, almenys com a hipòtesi. D’altra banda, donada la complexitat i importància del tema, encara que ho resumeixi en estil periodístic, em proposo d’explicar-li la història per entregues, encara que limitades en el temps. Entre altres coses perquè els subsegüents episodis s’estan escrivint a l’FBI, al Congrés dels Estats Units, a la Casa Blanca i probablement al Kremlin.

La primera constatació és la més senzilla. Trump és, sobretot, un home de negocis que sempre va saber guanyar diners de formes poc ortodoxes, segons ha documentat un col·lectiu de periodistes sota la direcció de Yvonnick Denoël, al seu llibre Les dossiers noirs de Donald Trump (2017). El seu instint polític i la seva capacitat mediàtica li van fer veure la possibilitat d’arribar a president en un sistema polític descompost i dividit com és el dels EUA. I li va sortir per xamba, amb alguna ajuda, com veurem. Però la seva trajectòria tots aquests anys va ser la de fer diners, milers de milions, de fallida en fallida, i amb això procedir a l’acumulació primitiva de dones atractives, per cert sobretot de l’est d’Europa. Però la crisi del 2008 el va colpejar durament. Necessitava refer-se ràpid per mantenir el crèdit i pagar multes, deutes i silencis. L’oportunitat va sorgir el 2012, quan en el seu concurs de Miss Univers va connectar amb l’oligarca azerbaidjanès Agalarov, tal com vaig escriure fa dues setmanes en aquest diari. El trasllat de Miss Univers a Moscou el 2013 va ser tot un èxit, inclosa la presentació personal de Putin pel seu amic Agalarov, a qui el president rus havia condecorat. Aquí van sorgir una sèrie de projectes inclòs el d’una torre Trump al costat de la torre Agalarov, negociat per l’advocat i consigliere de Trump, Michael Cohen, personatge clau en la nostra història. El significatiu, malgrat això, va ser que en realitat Trump no va invertir en cap projecte a Rússia.

No hi va haver torre Trump. Va fer una cosa molt més important. Atreure diners russos cap a les seves propietats immobiliàries als EUA, comprant immobiliari Trump a Nova York, a Nova Jersey, a Florida, en projectes que haguessin estat ruïnosos si no hagués estat per la demanda generada per inversors russos. El propòsit dels quals era simplement exportar els seus guanys sense passar pel fisc. Però l’operació va anar creixent, amb el suport de personatges mig mafiosos com un altre immigrant rus, Felix Sater, que va cooperar amb Michael Cohen, en projectes conjunts d’inversió russa als EUA, i fins i tot amb la cooperació de bancs tan importants com el Deutsche Bank, que va ser multat pels EUA per haver transferit 10.000 milions de dòlars als EUA procedents de fonts poc clares a Rússia. Deutsche Bank va deixar a Trump en un moment clau almenys 130 milions, gràcies a les connexions russes de Trump. Alhora, Jared Kushner, parella d’Ivanka, va aprofitar també aquestes xarxes de connexió i va fer abundants negocis immobiliaris, connectant, per exemple, amb l’oligarca rus Lev Leviev per comprar un immoble a Times Square amb una hipoteca del Deutsche Bank.

En aquest clima de bona entesa amb Rússia i amb els prorussos ucraïnesos, Trump es va envoltar el 2016 de personatges apreciats en aquells mitjans, com Paul Manafort, lobbista a favor dels russoucraïnesos, el seu primer cap de campanya, o Carter Page, el seu assessor internacional, tots ells coneguts pels oligarques russos. I fins i tot amb el general Flynn, el seu primer assessor de Seguretat Nacional, comentarista a sou de Russia Today, la televisió del Kremlin. Tots ells estan processats per mentir a l’FBI sobre els seus contactes russos.

Però el moment clau en què es passa dels negocis a la política va ser el 9 de juny del 2016. Aquell dia hi va haver una reunió a la torre Trump entre Donald Trump júnior, Jared Kushner, Paul Manafort, Rinat Akhmetshin (lobbista als EUA, exagent de la FSB/KGB), Emin Algamarov, el seu agent Rob Galdstone i l’advocada russa Natàlia Vesselnítskaia, fascinant i misteriós personatge amb probable connexió directa amb el Kremlin. La reunió va ser motivada perquè Vesselnítskaia va oferir, a través de Gladstone, informació comprometedora (correus electrònics) contra Hillary a canvi d’anul·lar la Magnitsky Act, sancionadora de líders russos, si Trump era president. Júnior va dir que li encantava la idea però que depenia de la informació.

Segons tots els assistents no hi va haver cap informació i es va dissoldre el tracte. Però 40 minuts després de la reunió Donald Trump, que era a la torre Trump encara que no a la reunió, disparava una piulada contundent sobre els correus electrònics interceptats a Hillary Clinton.

Continuarà.

El moment clau en què es passa dels negocis a la política va ser el dia 9 de juny del 2016 en una reunió feta a la torre Trump