Les tribulacions de Lula
LA justícia ha prohibit a l’expresident del Brasil Luiz Inácio Lula da Silva (2003-2011), absentar-se del país. En una de les set causes judicials en les quals es troba immers el fundador i líder del Partit dels Treballadors (PT), la que investiga el presumpte tràfic d’influències a favor de l’empresa sueca Saab per a la compra de caces bombarders, el jutge federal ha ordenat la retirada del passaport de Lula en vigílies del seu viatge a Etiòpia per assistir a un congrés sobre la fam al món. Es dona la circumstància que dimecres passat un altre tribunal li va augmentar la pena de presó de nou a dotze anys per un altre cas de corrupció relacionat amb la companyia Petrobras.
Davant aquesta ofensiva judicial contra l’expresident, la cúpula del seu partit ha fet pinya i l’ha nomenat candidat a les eleccions presidencials per a la pròxima tardor, unes eleccions per a les quals els sondejos li atorguen el cartell de favorit. Lula, malgrat els casos de corrupció que l’afecten, continua mantenint un notable nivell de suport –un 36%– en la intenció de vot, molt per sobre dels possibles rivals. I és que l’expresident gaudeix de molta popularitat per la lluita contra la fam al Brasil, d’una banda, i perquè durant els seus anys de govern va créixer notablement la classe mitjana urbana brasilera; encara que, lògicament, els casos de corrupció que l’afecten l’han debilitat políticament.
La situació judicial de Lula és en l’actualitat de condemna a presó, pendent de recursos de segona instància que poden allargar el procés i, fins i tot hipotèticament, podrien declarar-lo nul. En el cas de perdre aquests recursos, Lula podria sol·licitar l’habeas corpus i recórrer davant el Tribunal Suprem federal, amb la qual cosa el temps processal se n’aniria més enllà del 7 d’octubre vinent, data de les presidencials, sempre en el cas que la seva candidatura no fos impugnada. Si guanyés les eleccions, Lula no aniria a presó –fins que acabés el mandat–, ja que al Brasil un president no pot ser empresonat per delictes comesos prèviament a l’exercici del seu càrrec.
Per tant, és lògic que Lula, de 72 anys, i el PT provin d’allargar els recursos judicials fins a la celebració de les eleccions, amb opcions de guanyar-les, i evitar així l’ingrés a la presó. Encara que sigui constitucional, cap país no mereix tenir un president condemnat. En cas que passés, es donaria la paradoxa que la seva successora, Dilma Rousseff, hauria estat apartada de la presidència del país per delictes similars als de Lula, però per una argúcia constitucional aquest últim quedaria temporalment lliure.