Govern insonoritzat
El CIS ha deixat de preguntar sobre la necessitat de reformes institucionals o de tipus social des que governa el PP de Rajoy
El control dels temps és un recurs habitual en política. Serveix, entre altres coses, per anestesiar i ajornar els temes complicats o conflictius, però no sempre funciona d’una manera eficaç. Sobretot perquè de vegades hi ha qüestions que s’acaben podrint... o, fins i tot, que acaben esclatant en termes més difícils d’encarrilar. En qualsevol cas, per controlar el temps és important controlar l’agenda perquè no es coli en l’espai públic cap d’aquests temes controvertits. De vegades s’aconsegueix i altres vegades no, però el que és ideal és no brindar facilitats i insonoritzar fins on es pugui. Potser per això el Centre d’Investigacions Sociològiques –l’institut demoscòpic dependent del Govern central– evita preguntar sobre determinades qüestions en determinats moments. Paradoxalment, la reforma de la Constitució espanyola és un d’aquests temes.
Certament, el CIS pregunta sobre la reforma de la Carta Magna des del 1987. I, en general, les respostes majoritàries són favorables a una posada al dia del text constitucional. De fet, el 1988 un 41% dels consultats ja s’inclinaven per la reforma, enfront només d’un 24% que s’hi oposava. El que és rellevant d’aquesta pregunta és que l’última vegada que es va formular –el gener del 2012, encara dins les sèries programades pel govern socialista de Rodríguez Zapatero–, el suport a la reforma va ser aclaparador: gairebé un 60% es va mostrar a favor de modernitzar la Constitució, enfront de menys d’un 22% que es va declarar partidari de “deixar-la tal com està”. Una altra cosa és l’orientació que hauria de tenir aquesta reforma en els seus diversos aspectes. Tot i això, el Govern de Mariano Rajoy no ha tornat a interessar-se per l’assumpte, ni tan sols quan va acordar amb el PSOE explorar al Congrés les possibilitats d’una posada al dia de la Carta Magna en el context del procés sobiranista català.
El que crida més l’atenció del cas, però, és que, dels 14 estudis que formen la sèrie sobre la disjuntiva de reformar o no la Constitució, només un s’ha fet sota un govern del Partit Popular (en concret durant la segona legislatura de José María Aznar). Es va dur a terme el desembre del 2000 i, curiosament, va ser un dels pocs sondejos (juntament amb dos més) que han registrat més veus contràries que favorables a la reforma.
Vist en perspectiva, el banc de dades del CIS reflecteix una menor activitat enquestadora sobre temes controvertits quan governa el PP, potser perquè el partit que ha promogut alguns dels canvis més rellevants (i alhora més susceptibles de dividir la societat espanyola) en l’àmbit eticosocial (com la despenalització de la interrupció de l’embaràs o el matrimoni homosexual) ha estat el PSOE. I, en vista de la magnitud dels reptes, era imprescindible fer sondejos que mesuressin els suports socials a aquells canvis. Per exemple, pel que fa al matrimoni homosexual, la sèrie que mesura explícitament el posicionament entre els joves consta de cinc estudis: un sota el govern del PP, el 2001, i els restants sota el govern socialista, entre el 2005 i el 2008. Naturalment, s’han fet més enquestes que aborden d’una manera o altra la temàtica homosexual. Fins i tot durant el mandat de la UCD es va preguntar sobre aquesta qüestió. En l’etapa González la qüestió va aparèixer en quatre sondejos, vuit en el període d’Aznar i 20 en el de Zapatero. Sota la presidència de Rajoy, el tema ha figurat en només dues enquestes, malgrat que una la cofinançava la Unió Europea.
Passa una cosa semblant amb la legalització de l’avortament, amb sondejos des dels anys vuitanta (quan es va aprovar la primera llei de despenalització), malgrat que també es van dur a terme algunes enquestes en l’etapa d’Aznar, possiblement per la pressió d’alguns sectors que propugnaven una contrareforma de la legislació socialista. El tema, tot i això, no ha aparegut en cap enquesta posterior a l’any 2011, des que Rajoy va arribar al poder. En canvi, la UCD va preguntar almenys quatre vegades; el Govern de González, 27; el d’Aznar, deu, i el de Zapatero, 13 .
Així mateix, un altre tema controvertit però sobre el qual sí que hi ha un ampli consens (superior a un 70%) a favor de la seva regulació, com és l’eutanàsia, també ha desaparegut de les enquestes del CIS des que governa Rajoy. Es tracta d’una absència paradoxal per tal com el tema ja va figurar en algun sondeig de l’etapa de la UCD, en quatre amb González i Zapatero i, fins i tot, en tres amb Aznar. I, finalment, un altre tema convertit en un tabú demoscòpic és el que afecta la pena de mort. S’han fet al voltant d’una desena de sondejos sobre aquest assumpte (tots amb una majoria molt clara –d’entre un 58% i un 73%– en contra), però cap sota governs del PP. Vuit es van fer quan governava Felipe González i un amb Zapatero president.
Segurament, alguns es pensen que, si no es parla d’un problema, el problema deixa d’existir.
El 2012 gairebé un 60% avalava el canvi de la Constitució i només un 22% s’hi oposava
Des de la UCD, tots els governs pregunten sobre l’eutanàsia, excepte el de Rajoy