Llarena va ordenar requisar els correus de tot el Govern
La Guàrdia Civil examina tots els e-mails de l’abril del 2016 a l’octubre del 2017
El jutge d’instrucció del cas 1-O, Pablo Llarena, ha inclòs en la seva investigació la confiscació de tots els correus electrònics enviats o rebuts pels exmembres del Govern entre el 28 d’abril del 2016 i el 27 d’octubre del 2017. Aquest va ser l’objectiu de l’entrada de dimecres passat a la seu del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), en paral·lel a les que es van dur a terme a les instal·lacions respectives de l’ANC i Òmnium.
Òbviament, el propòsit de l’obtenció de tot aquest intercanvi de missatges consisteix a reunir material probatori que sustenti les acusacions a què es refereix la investigació, relativa als presumptes delictes de rebel·lió, sedició i malversació. Els correus reunits són molts milers, de manera que es poden trigar setmanes a analitzar-los, o mesos. I això, l’“examen i anàlisi” dels determinats documents és el que el magistrat Llarena va encarregar a la Guàrdia Civil quan li va donar les corresponents ordres d’entrada.
L’ordre donada pel jutge també inclou l’anàlisi de tots els correus que s’hagin obtingut que estiguin relacionats amb Artur Mas, Marta Rovira, Anna Gabriel i altres dirigents que estan sent investigats en la causa, fins a un total de 32 persones. Totes aquestes diligències són les que formaven part de la peça declarada secreta pel jutge a començaments de gener. També es van demanar els correus dels membres de la Mesa del Parlament de Catalunya durant l’anterior legislatura.
La resolució del magistrat Llarena subratllava que “la rellevància penal de les conductes que s’investiguen, que han suposat la ruptura de la cohesió social i política que sustenta la Constitució”, justifica “l’accés, examen i anàlisi de la correspondència electrònica mantinguda pels investigats, perquè és el principal instrument subsistent que possibilita objectivament confirmar o refutar els indicis de què es disposa”.
Llarena també va demanar dades dels correus d’altres persones que, malgrat que no figuren entre els investigats, van tenir relació amb el procés sobiranista, com, per exemple, l’exvicepresident del Tribunal Constitucional Carles Viver Pi-Sunyer, l’exsecretari d’Economia Pere Aragonès, l’exdirector de l’oficina de l’expresident Artur Mas, Joan Vidal, i els directors de les oficines per a l’autogovern Víctor Cullell i Josep Maria Reniu. El jutge afirma que aquestes persones estaven “directament” vinculades amb “les actuacions executives desplegades per a la consecució dels objectius secessionistes.
En una altra resolució, Llarena ha rebutjat investigar si hi va haver malversació en el pagament de les fiances abonades per l’ANC i Òmnium, i ha considerat que no és procedent en aquest moment imputar al Tribunal Suprem (TS) l’exmajor dels Mossos Josep Lluís Trapero i l’ex-número dos de Junqueras Josep Maria Jové. Paral·lelament, l’expresidenta del grup parlamentari de la CUP Mireia Boya ha presentat un recurs en què demana que s’anul·li la decisió d’incloure-la entre els investigats pel TS per un presumpte delicte de rebel·lió.
El jutge creu que no és el moment de sumar Trapero i Jové a la llista d’imputats al Tribunal Suprem