Contradiccions d’Estat
Setmana de nervis a Madrid. Setmana intranquil·la, també, a Barcelona. I a Brussel·les. I a Copenhaguen. El que la política no resolgui a Catalunya –i trigarà molt temps a resoldre-ho– no ho arreglaran els tribunals, malgrat la voluntat evident de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría de reafirmar la seva autoritat en un moment baix per al Govern d’Espanya i per al Partit Popular.
Demonitzat per bona part de l’opinió pública espanyola, aquesta setmana l’home d’Amer ha aconseguit uns nivells de protagonisme amb què difícilment podia somiar el dia que va decidir marxar a Brussel·les sense informar el seu vicepresident, Oriol Junqueras. El líder independentista més votat a les eleccions del 21 de desembre continua fent anar de corcoll les autoritats espanyoles, ara en el paper de Pimpinella Escarlata. Comença la nova temporada d’El procés.
La setmana dels nervis a flor de pell va començar amb una forta discrepància entre la Fiscalia General de l’Estat i el jutge d’instrucció del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, a propòsit del viatge de Puigdemont a Dinamarca. La setmana acaba amb una significativa desautorització jurídica del Consell d’Estat al pla del Govern espanyol –anunciat personalment ahir per la vicepresidenta– de presentar un “recurs preventiu” davant el Tribunal Constitucional perquè es procedeixi a la suspensió immediata del ple del Parlament que dimarts vinent podria investir Puigdemont president de la Generalitat, mitjançant una connexió telemàtica amb Brussel·les o per delegació en un altre diputat.
El fiscal general de l’Estat, Julián Sánchez Melgar, volia reactivar l’ordre internacional de detenció de Puigdemont davant el seu anunciat viatge a Copenhaguen. Darrere de tots els moviments de la Fiscalia no sempre hi ha el Govern central, però a Espanya la Fiscalia General de l’Estat pot rebre orientacions estratègiques del poder executiu. És evident que el viatge a Copenhaguen importunava la Moncloa, en un moment en què Ciutadans comença a superar el Partit Popular en les enquestes.
Algú tenia necessitat d’enviar un missatge de fermesa a l’opinió pública espanyola. El jutge Llarena va ignorar la petició de la Fiscalia, reivindicant la centralitat de la seva pròpia narrativa. Llarena creu que està jugant una partida d’escacs amb Puigdemont, i va valorar que el viatge a Dinamarca formava part d’una argúcia d’aquest últim per ser detingut a Copenhaguen i, gràcies a la condició de detingut, poder delegar la seva representació al ple d’investidura. La interlocutòria del jutge Llarena semblava un manual de tàctica política. “Si tu ets astut, jo et supero i no demano la detenció”. Puigdemont es va poder moure amb total tranquil·litat a Copenhaguen, i el gest d’un paio que el va comminar a fer un petó a la bandera espanyola en una cafeteria va donar a l’home d’Amer un inesperat triomf escènic. Va fer un petó a la bandera. Vídeo viral.
Dijous al matí Soraya Sáenz de Santamaría compareix, molt enèrgica, per anunciar la presentació del “recurs preventiu” . Dijous a la tarda, el solemne Consell
Dues lliçons: l’Estat no és un bloc monolític; Puigdemont reforça el seu lideratge
d’Estat informa que el recurs no disposa de prou base jurídica. Hi ha bufetades i bufetades. Aquesta fa mal. Presideix el Consell d’Estat l’exministre José Manuel Romay Beccaría, antic home fort de la dreta a Galícia, conseller àulic de Mariano Rajoy, Ana Pastor i Alberto Núñez Feijóo, entre d’altres. Ponent de l’informe: Landelino Lavilla.
La setmana dels nervis desautoritza els que encara consideren que l’aparell de l’Estat és un bloc monolític dirigit per poques mans. No és veritat. A l’interior de l’aparell de l’Estat sempre hi ha contradiccions, i aquestes contradiccions augmenten i es fab més visibles en els períodes de feblesa governamental.
El demonitzat Puigdemont està reforçant el seu lideratge a la Catalunya sobiranista, i que Déu s’apiadi d’Esquerra Republicana. Una insensata repetició d’eleccions a Catalunya pot ser més a prop que no sembla.