Indefinició i fugues de talent: alarma al CCCB
El concurs públic per al relleu de Vicenç Villatoro, aparcat
Gairebé dos mesos després que el contracte de Vicenç Villatoro com a director del CCCB expirés, el centre encara no ha resolt el seu relleu. L’octubre passat, i responent per primera vegada a una vella aspiració del sector cultural, el consorci del centre, format per la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona, va anunciar que la designació del nou director es faria mitjançant un concurs públic que es convocaria ben aviat. Però avui encara no s’ha convocat, i es desconeixen tant les bases com l’equip d’experts que haurà de fer la selecció entre els candidats.
“No estem en una situació dramàtica, però tampoc no és la més desitjable”, assenyala Vicenç Villatoro, que va accedir a assumir la direcció de manera interina fins a la incorporació del que serà el seu substitut o substituta, “amb l’horitzó del setembre del 2018 com a límit màxim, malgrat que el més òptim seria que el relleu es fes molt abans”. Aquest estat de provisionalitat en un dels equipaments culturals més reputats internacionalment s’ha vist agreujat amb la sortida de qui els últims cinc anys ha estat la seva cap d’exposicions i activitats culturals, Rosa Ferré, que a partir d’aquest dilluns passarà a dirigir el Centro Cultural Matadero, a Madrid.
Ferré, que ha obert una nova línia de projectes i deixa tancat el programa d’exposicions per al 2018, va ser elegida de manera unànime per un jurat independent entre 24 candidatures més.
“El més lògic seria que primer es nomenés director i després s’elegís el cap d’exposicions, però tot s’hauria de fer de la manera més ràpida possible”, diu Villatoro, que insisteix que les decisions no depenen del CCCB, sinó del seu consorci, constituït per la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona, que aporten anualment fons en una proporció del 75% i el 25%, respectivament. Segons ha pogut saber aquest diari, una de les causes del retard està en les possibles discrepàncies entre les dues institucions sobre el perfil que haurien de tenir els components que integraran el jurat. A la reunió del consell general del consorci es va decidir que estaria format per cinc experts, dels quals tres serien proposats per la Diputació i dos per l’Ajuntament. El consistori va delegar l’elecció al Consell de la Cultura de Barcelona, un òrgan que intervé en la manera de fer les polítiques culturals de la ciutat, i va comunicar els noms elegits a la Diputació, que encara no ha donat a a conèixer els seus. Ho farà aquesta setmana o, com a màxim, la que ve, segons va confirmar ahir a aquest diari un portaveu de la institució que presideix Mercè Conesa, del PDECat. “Les bases ja estan redactades, i una vegada es confirmin aquests detalls el procés es posarà en marxa”, van assegurar.
El comitè de selecció és crucial en l’elecció d’un director. Des de diverses associacions fa temps que adverteixen que, malgrat que un concurs sempre és millor que un nomenament a dit, tothom sap que hi pot haver trampa, i sempre s’hauria d’aplicar el codi de bones pràctiques segons el qual els membres del tribunal no haurien de ser nomenats mai per les seves afinitats polítiques o ideològiques, sinó que aquest tribunal hauria d’estar format per personalitats de prestigi, especialistes capaços d’examinar amb total independència les diferents candidatures.
Es tracta d’una opinió que comparteix el mateix Villatoro, a qui la Diputació ha proposat formar part del jurat, però ha deixat en suspens la decisió fins que se sàpiga el perfil de la resta dels integrants. “El meu suggeriment és que no hi hagi representants de la Diputació d’una banda i de l’Ajuntament de l’altra, sinó que tots estiguin consensuats pel consorci”, indica Villatoro, tercer director de la institució després de Josep Ramoneda, ideòleg i responsable del centre durant 17 anys, i Marçal Sintes (2012-2014). Es tracta d’un càrrec d’una gran projecció, i aquestes últimes setmanes han començat a circular amb insistència els noms de possibles aspirants de signe molt diferent.
El CCCB és l’últim equipament que se suma a la pràctica ja estesa de cobrir la plaça mitjançant concurs públic. El primer que va obrir foc va ser el MNAC,que el 2006 va nomenar Maite Ocaña després de l’avaluació d’una comissió internacional d’experts integrada per Neil MacGregor, director del British Museum; Anamaria Petrioli, exdirectora de la Galleria degli Uffizi de Florència; el llavors director del Macba, Manuel Borja-Villel; el president del Museu d’Orsay, Serge Lemoine, i el fins aleshores director del museu Eduard Carbonell. I l’últim ha estat el de la Fundació Miró, que ha fitxat Marko Daniel a suggeriment d’un comitè format pel director del Macba, Ferran Barenblit; l’exdirector del Prado i actual director del Museu de Belles Arts de Bilbao, Miguel Zugaza; la directora adjunta del Pompidou, Brigitte Leal i la conservadora del MoMA Anne Umland.
Actualment, a part del CCCB, no tenen director la Fabra i Coats i l’Arts Santa Mònica.
MANÉ ESPINOSA
“No som en una situació dramàtica, però tampoc no és la més desitjable”
Rosa Ferré, la seva cap d’exposicions, se’n va a Madrid per dirigir el centre Matadero
El comitè de selecció és crucial; Diputació i Ajuntament tenen els seus representants