La televisió que fa perdre la son
La lluita per l’audiència porta fins a altes hores programes amb públic infantil i juvenil
Setanta-dos són els minuts que, començant a comptar des dels anys noranta, s’ha endarrerit el prime time en les televisions públiques i privades espanyoles. És més d’una hora que suposa que els programes cada vegada s’acabin més tard, cosa que empeny molta gent a anar-se’n a dormir a hores intempestives. Era el debat que ahir s’estenia a les xarxes socials després que Operación Triunfo, un programa que atreu tots els públics, i especialment joves i adolescents, s’acabés bastant més tard de la una de la matinada.
Hi ha diverses qüestions relacionades en el debat sobre els horaris televisius espanyols i catalans, en què també es barreja aquest retard gradual d’alguns programes que volen veure nens i adolescents perquè precisament estan protagonitzats per ells. La peculiaritat horària del país, amb llargues jornades laborals i una pausa contundent al migdia, explica en part aquest noctambulisme televisiu, però s’hi han de sumar altres factors fonamentals. El problema també és, assenyala Roger Loppacher, president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), “la disputa pel share (percentatge d’audiència) en una franja molt desitjada per motius publicitaris”. La recerca d’audiència, assenyala, incloent-hi expressament adolescents i joves, està darrere d’aquests horaris en què el programa no només comença tard, sinó que també dura molt. Avui mateix s’emet el final de la cinquena edició de Masterchef Junior, que comença a les 22 hores i s’acabarà passada la una de la matinada.
El 2016 José Miguel Contreras, catedràtic de la Universitat Rey Juan Carlos, va fer un estudi en què analitzava les causes d’aquest retard horari de la graella des de principis dels noranta, amb la decisió de Televisió Espanyola de traslladar el començament del telenotícies de les 20.30 hores a les 21 hores adoptada el 1992. Es tractava d’un context en què la irrupció de les televisions privades era recent, i la competència estava servida.
També començava la lluita per l’espai posterior a l’informatiu (l’acces prime time), i van començar a arribar al país els programes macroformats basats en els concursos, difícils de finançar si no s’allarguen en el temps.
La crisi, a més a més, ha deixat arraconats per uns anys els antics programes del tipus late night show, que ja estan pensats per a un públic determinat i que comencen tard, per una qüestió de costos econòmics. D’aquesta manera s’empenyia a allargar i a endarrerir els programes previs, per abaratir costos i no perdre share. I no és que a ultimíssima hora hi hagi més gent que veu la televisió, sinó que prioritza el fet de sumar-ho tot.
El debat fa temps que és a l’agenda política i social; s’han plantejat les mesures per corregir el que es considera una ano-
Des dels anys noranta, l’inici del ‘prime time’ a Espanya s’ha endarrerit 72 minuts
“Per racionalitzar la situació s’ha de pactar avançar el telenotícies”
malia horària, però de moment el mercat continua manant.
“Els intents que hi ha hagut per racionalitzar la situació, que passen indefectiblement per avançar l’informatiu de la nit –indica Loppacher–, no s’han pogut dur a terme precisament per la dificultat de consensuar l’operació entre tots els agents. Només si totes les televisions, incloent-hi les privades, avancen l’informatiu podrem canviar els absurds horaris que tenim ara”. El mes de juny passat, a instàncies del PP, el Senat aprovava una moció en què s’instava el Govern espanyol a avançar l’emissió dels espais estrella de la nit, i en aquesta línia el PP ja havia assenyalat que el prime time s’hauria d’acabar a les 23 hores. Però la moció s’ha quedat allà.
Aquests últims anys a Catalu- nya també s’ha debatut sobre aquest tema al si de la Reforma Horària. Malgrat que hagi quedat ajornada, la formulació és clara, i la proposició de llei que es va esbossar al Parlament indica que s’ha d’establir com a “hora punta de programació la franja horària de les 20 hores a les 23 hores”. I s’explicitava que això ha de ser aplicable a tots els operadors que utilitzen l’espectre radioelèctric a l’empara d’una llicència atorgada pel CAC.
Però els diners i la competència continuen manant. L’octubre passat es va decidir endarrerir l’emissió d’Operación Triunfo a les 22.30 h per evitar competir una estona amb els programes més vistos en l’anomenat acces
prime time, El hormiguero i El intermedio.
Es tracta d’una recerca d’audiència que, com s’assenyala des del CAC, també té l’objectiu de captar els més joves. Els programes amb nanos són un èxit, deia l’analista de televisió Borja Terán, en un moment en què paradoxalment amb prou feines hi havia programes de televisió pensats específicament per als nens, més enllà de les sèries habituals.
Si aquests programes es volen dirigir a un públic infantil, recorda Loppacher, s’han d’emetre dins l’horari protegit, que és fins a les 22 hores. Més enllà suposen un risc per a la salut, indica, i per al rendiment escolar.