Distensió entre les dues Corees
Pyongyang i Seül acorden mantenir converses militars
La distensió, amb prudència, cotitza a l’alça des d’ahir a la península coreana. En una reunió excepcional celebrada a la fronterera localitat de Panmunjom, representants de Pyongyang i Seül van acordar entaular converses militars i que els seus atletes desfilin sota una mateixa bandera en els Jocs Olímpics d’hivern que se celebraran al febrer a la ciutat sud-coreana de Pyeongchang i als quals el règim de Kim Jong-un s’ha compromès a enviar una delegació. Es tracta d’un important gir després d’un any dominat pels llançaments de míssils nord-coreans i un intercanvi d’amenaces bèl·liques entre Corea del Nord i els EUA.
El ministre sud-coreà d’Unificació, Cho Myung-gyon, i el responsable de la delegació nordcoreana, Ri Son-gwon, van complir amb fets els comentaris de conciliació que havien realitzat abans de reunir-se a Panmunjom en una cita d’alt nivell que no es realitzava des de desembre del 2015. “Oferim a la gent un preciós regal per a l’Any Nou”, va dir Ri. “La gent desitja ardentment veure el Nord i el Sud avançar cap a la pau i la reconciliació”, li va respondre Cho, segons l’agència Yonhap. Unes declaracions que suggerien una atmosfera de cordialitat poc habitual en aquest tipus de cites.
Les conclusions de la reunió no van desmerèixer els comentaris. Fins i tot van anar més enllà de l’inicialment esperat, que era un acord perquè una delegació nord-coreana participi en les olimpíades d’hivern que tindran lloc a Pyeongchang entre els dies 9 i 25 de febrer.
Al final de la trobada de Panmunjon, a la militaritzada frontera intercoreana, el règim de Kim Jong-un va acceptar la proposta de Seül de dur a terme converses militars amb l’objectiu d’atenuar la tensió fronterera, segons un comunicat conjunt emès després de la reunió. Una iniciativa que Corea del Sud va llançar el juliol de l’any passat i Pyongyang havia ignorat.
També van anunciar la reobertura d’una línia de comunicació militar entre les dues capitals a la regió de la costa oriental de la península de Corea, interrompuda des de l’any 2016, així com la voluntat de mantenir reunions d’alt nivell per activar la cooperació i els intercanvis en alfa tres àrees encara per determinar.
I el règim nord-coreà va respondre així mateix de forma afirmativa a la invitació de Seül per participar als Jocs de Pyeongchang i que les delegacions dels dos països desfilin juntes en les cerimònies d’inauguració i clausura d’aquest esdeveniment esportiu. Pyongyang es va comprometre a enviar una àmplia delegació integrada per atletes, funcionaris d’alt rang, un equip d’animadores, un altre d’arts escèniques i un tercer de taekwondo. Un gest de distensió que més d’una dècada que no es repeteix, ja que l’última vegada que els atletes dels dos països van desfilar junts en un esdeveniment olímpic va ser als Jocs hivernals de Torí del 2006.
El consens, tot i això, no ha estat fàcil i ha estat precedit de nombrosos senyals de conciliació. El president sud-coreà, Moon Jae-in, va indicar al seu dia que desitjava que Pyeongchang2018 fossin els “Jocs de la pau”. I va gestionar l’ajornament de les
DIPLOMÀCIA ESPORTIVA
El Nord enviarà atletes als Jocs Olímpics d’hivern que se celebraran al Sud
UNA REUNIÓ SIMBÒLICA
La cita de Panmujon constitueix el primer diàleg formal en més de dos anys
maniobres militars que sudcoreans i nord-americans fan a la primavera i que Pyongyang interpreta com el preludi d’una invasió del seu territori. Un gest aplaudit per Pequín i Moscou.
Kim Jong-un també va allargar la mà en un inusual discurs conciliador de Cap d’Any. El líder nord-coreà va desitjar el millor per als sudcoreans en els Jocs d’hivern i va plantejar la necessitat que les dues Corees intensifiquessin els seus lligams. Una iniciativa molt diferent de la que va adoptar el seu avi, Kim Ilsung, que va decidir boicotejar els Jocs de Seül del 1988 i va ordenar fer caure un avió de Korean Air, amb 115 persones a bord, el 1987, per persuadir la gent que no assistís a aquells Jocs Olímpics.
Queden encara molts detalls per tancar perquè els atletes nord-coreans puguin participar en aquest esdeveniment esportiu. Entre altres coses el permís del Comitè Olímpic Internacional (COI) perquè els atletes hi puguin participar, ja que els terminis d’inscripció estan tancats. El COI, tot i això ha suggerit la seva predisposició a col·laborar, fins i tot amb una parella de patinadors que havia obtingut la qualificació i Pyongyang no va voler registrar al seu dia.
A canvi, el Nord ha suggerit que el Sud alleugi les sancions econòmiques i que es faci càrrec dels viatges i allotjament de la seva delegació. Unes iniciatives que podrien obtenir el beneplàcit de l’ONU però que poden suposar una bretxa entre Seül i els EUA, partidaris de la màxima pressió sobre Pyongyang.