La mare del govern obert
DESPRÉS D’EXPORTAR AL MÓN DES DE LA CASA BLANCA EL PARADIGMA DE GOVERN OBERT, BETH NOVECK DIRIGEIX A NOVA YORK THE GOVLAB, UN CENTRE D’INNOVACIÓ CÍVICA I POLÍTICA
Quan Barack Obama li va encarregar l’any 2009 obrir el govern dels Estats Units, Beth Noveck no sospitava que el seu projecte de “govern obert” seria replicat arreu del món. Més que això: va construir un nou paradigma d’acció política, basada en la transparència i les dades obertes. Beth va obrir la Casa Blanca, el govern Obama, i va crear una tendència de difícil marxa enrere, gràcies a la qual els governs i la ciutadania treballen en la construcció de polítiques públiques. Quin Govern democràtic s’atreveix avui dia a defensar l’opacitat dels comptes públics? L’open government és un marc inqüestionable. El 2017, en ple reflux del terratrèmol Donald Trump, Beth Noveck dirigeix a Nova York el Governance Lab (The GovLab), un centre que posa el focus en la innovació política. Una que té més a veure amb pràctiques cíviques i socials que amb una lògica exclusivament tecnològica.
Per Noveck, el paradigma de govern obert es queda curt. Els temps turbulents en què l’alt
right s’ha apropiat del sentiment antisistema requereixen nous passos, noves formulacions. “Amb la transparència no n’hi ha prou. I si la transparència manté l’statu quo d’un govern tancat que és un direccional?”, afirma Beth en declaracions a
La Vanguardia, al Medialab Prado de Madrid, on va acudir a la trobada
Ciutats democràtiques. No és suficient que els governs treballin per i per a la gent, “han de treballar amb la gent”. Beth considera que els nous horitzons de qualsevol govern obert passen per “la participació” i “la col·laboració”, maneres de fer necessàries per garantir “una conversa que influeixi realment en el procés de presa de decisions”.
A The GovLab, Beth investiga la capacitat de les comunitats i les institucions per treballar junts en la resolució de problemes. Aquest procés ha estat batejat com a people-led innovation, que podria traduir-se com a innovació dirigida per la gent. O, ras i curt, innovació ciutadana. “Amb la tecnologia és fàcil saber les idees que tenen les comunitats i la gent. Es tracta de treure profit a les idees de la gent, als seus consells, a la seva experiència. En l’actualitat, utilitzem termes com civic engagement (compromís cívic), innovació oberta i crowdsourcing (paraula utilitzada quan s’uti-
litzen plataformes o metodologies perquè una multitud de persones resolguin un problema)”, assegura Noveck. No és casualitat que Beth sigui una de les fundadores del nucli novaiorquès
Do Tank, que incentiva “maneres de fer” i no únicament pensament, com els tradicionals think
tanks.
La recepta: el codi obert. Nomenada per la revista Foreign
Policy com una de les cent pensadores capdavanteres el 2012, o descrita com una de les cent persones més creatives al món del negoci per Fast Company, Beth Noveck parla sense complexos, però amb cautela, sabent que les seves declaracions solen provocar reaccions. Tot i que treballa de bracet amb el sector privat, Beth defensa que el públic ha d’apostar per tecnologia open
source (llicències lliures, sense patents tancades). “Si l’objectiu és vendre més productes, l’empresa manipularà artificialment el disseny. El marc del codi obert permet aprofundir en la democràcia i en la legitimitat de la presa de decisions. Millora l’eficiència i no els beneficis empresarials”, diu.
L’autora de llibres com Wiki government: How technology can make government better (2009) o Smart citizens, smarter state
(2015) també elogia les xarxes de col·laboració institucional que sorgeixen quan es fa servir programari lliure, com és el cas de la plataforma Decideix Madrid de l’Ajuntament de Madrid, amb la qual està començant a col·laborar. “Quan tens dotzenes de ciutats utilitzant el mateix programari lliure per incentivar la col·laboració cívica o per tirar endavant processos de pressupostos participatius, es crea un laboratori increïble”, matisa Beth.
Malgrat ser especialista en entorns digitals i plataformes web, Beth Noveck, que també ensenya Innovació en Governança a la Universitat de Nova York, entén la participació com un conjunt de repertoris. El pla físic i el virtual, lluny de ser entorns excloents, es retroalimenten: “Necessitem múltiples canals i múltiples formes de participació perquè les persones tenen diferents interessos i passions. També necessitem tenir una multiplicitat de diferents mecanismes que estiguin dissenyats per aconseguir els objectius de legitimitat i efectivitat, és a dir, mecanismes per mitjà dels quals els ciutadans realitzin propostes per impulsar les seves idees”.
Noveck és una de les cent persones més creatives del món i una de les pensadores més avançades