L’agricultor que defensa els Andes davant la justícia de la UE
SAÚL ÉS UN PAGÈS PERUÀ COMPROMÈS AMB EL MEDI AMBIENT QUE ARA INICIA UNA BATALLA CONTRA LES EMISSIONS DE CO2 saúl luciano lliuya
L’escalfament global és des de fa anys una de les principals preocupacions per les seves conseqüències sobre el planeta. Aquesta inquietud es transforma sovint en denúncies contra el seu gran desencadenant: les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Un dels protagonistes d’aquesta batalla global és Saúl Luciano Lluiya, un pagès peruà que s’ha erigit en defensor de les reserves glacials que queden als Andes, la preservació de les quals perilla a causa de la contaminació generada per multinacionals, com l’elèctrica alemanya RWE a la qual exigeix responsabilitats.
Lliuya té 38 anys i és un agricultor i guia de muntanya, pare de tres fills i resident a Huaraz, localitat propera als Andes peruans. Allà posseeix terrenys d’aproximadament tres hectàrees per al cultiu familiar de patates, quinoa o blat de moro. És una regió on l’economia es regeix per les activitats del sector agrícola, per això és de summa importància per a ell i els seus veïns preservar l’hàbitat. Tot i això, segons indica Lliuya, la política peruana és inestable i no es compromet amb aquestes causes. Per la seva part, Saúl no es dona per vençut i va aconseguir, amb seu pare, portar la causa mediambiental davant la justícia alemanya.
Malgrat que al principi el jutjat de la ciutat d’Essen va desestimar el cas per ser inadmissible i injustificat, el pagès finalment va aconseguir que s’admetés recentment la seva querella a l’Audiència Territorial de Hamm, al mateix estat federal de Rin del Nord-Westfàlia. Tot això es va poder dur a terme amb l’empara de l’ONG Germanwatch, que també s’expressen sobre el perill en què es troba aquesta regió andina de 100.000 habitants en cas d’inundació pel desglaç. “Tots els dies veig les glaceres fonent-se i les llacunes creixent. No podem esperar a veure què passarà. Està clar per a mi que els que causen el canvi climàtic global també han d’assumir la responsabilitat”, apunta.
Lliuya és ara el capdavanter i referent en la lluita contra el canvi climàtic i els seus responsables, per això en primera instància hauria reclamat a la multinacional alemanya RWE uns 17.000 euros –dels 3,5 milions necessaris– com a garantia de prevenció de danys per un col·lapse de la llacuna Palcacocha, propera a Huaraz. Segons l’ONG mediambiental que li fa costat, la quantitat seria simbòlica i un primer pas en la defensa de la seva terra, perquè es necessita més per dur a terme la construcció d’un dic o presa, per exemple. Així mateix, Saúl explica que amb això també es vol garantir la seguretat de turistes europeus i nord-americans que visiten la regió.
Encara que no opera al Perú, RWE és responsable del 0,47% de les emissions de diòxid de carboni a tot el globus des de la industrialització, i a més és el principal emissor al continent europeu. Una dada que per a ell i els seus advocats alemanys justifica la denúncia, tot i que l’elèctrica alemanya el consideri injust i inacceptable perquè no es pot culpar una sola entitat. El tribunal de Hamm ja va ordenar recollir informes que certifiquin els efectes de les emissions de diòxid de carboni a la seva regió per part del gegant elèctric, ara s’ha de veure com es desenvolupa el cas de Saúl, ja que pot ser l’antecedent per a futures situacions similars si triomfa als tribunals.
De moment, ha aconseguit fer el primer pas amb èxit, encara que la quantitat de diners que s’ha deixat en els peritatges que avalen la seva demanda és elevada. Per Saúl això no ha estat fàcil, i expressa com fins i tot hi va haver gent que el va acusar d’anar a promocionar la llacuna a Alemanya. Però és vital prevenir una catàstrofe; ja el 1941 la mateixa llacuna de Palcacocha es va desbordar i va inundar gran part de Huaraz. De fet, actualment les autoritats proven de drenar la llacuna per evitar danys a la zona.