El poder de la ciutat global
L’últim ‘Vanguardia Dossier’ analitza l’impacte de les megaurbs en el nou ordre mundial
Els alcaldes, conscients de la nova sobirania, s’atreveixen a desafiar les decisions de l’Estat
Un total de 28 ciutats al món tenen més de 10 milions d’habitants i es conjuren sense complexos per desafiar les competències dels estats. El paper de les ciutats globals del segle XXI representa un nou repte per a governs, però també una enorme oportunitat per als seus ciutadans. És l’objecte d’estudi de l’últim número de
Vanguardia Dossier, titulat “El poder de les ciutats”.
En la publicació, experts revelen com el gran municipalisme exerceix cada dia més un paper determinant al mercat global. El professor Simon Curtis assegura que les megaciutats ja són motors econòmics que s’associen, sense demanar permís, en corredors urbanitzats transnacionals, redibuixant el paisatge planetari. S’han creat regions econòmiques urbanitzades i integrades, com Hong Kong-Shenzhen-Canton, que agrupa una barbaritat de gent: 120 milions d’habitants. O la Banana
azul europea, un altre supereix urbà de Manchester a Milà, que n’engloba 110 milions.
A més d’econòmiques, les noves circumstàncies tenen conseqüències polítiques. “A mesura que les ciutats es tornen conscients del seu poder, també posen en dubte les relacions amb els estats”, diu Curtis, que anomena a alcaldes que han aparegut com figures globals creixents, com Michael Bloomberg a Nova York o l’ara ministre d’Exteriors britànic, Boris Johnson, quan va ser edil de Londres. Es crea així una nova sobirania de baix cap a dalt que Bruce Katz i Jeremy Nowak bategen com el nou localisme. Les grans urbs s’atreveixen a enfrontar-se a governs federals en assumptes d’economia o immigració. També en el desafiament del canvi climàtic: Mark Watts explica com 91 grans ciutats del món –sota el paraigua del C-40– van ser les propulsores de l’acord de París, i com quan Donald Trump va decidir abandonar-lo, més de 300 alcaldes del país van decidir desatendre les ordres del president. A nivell social, Vanguardia Dossier repassa el fenomen de les ciutats intel·ligents i la capacitat d’algunes per atreure talent. Existeixen algunes àrees urbanes, com San Francisco o Boston, que no han tingut mai grans connexions de transport, però són líders en retenir el talent de tot el món, escriu Ivan Bofarull.
L’edició també repassa casos d’èxit de megaciutats com Singapur. Cecilia Tortajada i Asit K. Biswas escriuen sobre el model d’èxit de la ciutat Estat, inesperat després de la seva independència el 1965, sense superfície ni recursos naturals. Ara, amb el tercer lloc de 187 països en PIB per càpita, la seva transformació és un cas d’estudi per a experts i polítics de països en desenvolupament. També és interessant el cas d’Amèrica Llatina, la regió més urbanitzada del planeta. L’any passat, segons la investigadora Andrea Ziccardi, gairebé un 80% dels llatinoamericans vivien en zones urbanes, però amb una particularitat: l’èxode rural a Llatinoamèrica implica també l’augment de les desigualtats, amb excel·lents condicions per als més rics, però nivells de vida inacceptables per als més pobres.