Quatre milions d’euros per netejar 200.000 grafitis i cartells
Seixanta persones recorren Barcelona cada dia per retirar els elements que alteren el paisatge urbà
“Divendres a la tarda vam netejar la persiana, i dilluns al matí, quan vam tornar a la feina, vam veure que ja l’havien tornat a pintar”, es lamenta Rafael Sánchez a l’entrada del seu magatzem, al passatge Torres i Amat, a tocar de la plaça Castella, un racó de Barcelona on és difícil trobar un tros de paret sense empastifar. Aquests últims dies l’església de Sant Pere Nolasc, en aquest mateix enclavament, tampoc no s’ha salvat de l’empremta dels grafiters. L’Ajuntament inverteix prop de quatre milions d’euros anuals a eliminar unes 200.000 pintades, cartells i pancartes que embruten al voltant de 400.000 metres quadrats de murs als carrers de Barcelona.
Cada dia recorren la ciutat vuit persones, batejades amb el nom de detectors, una mena d’inspectors a la recerca d’elements que alterin el paisatge urbà. Dimecres passat una va constatar que la plaça Terenci Moix, al Raval, estava plena de grafitis. Ni un metre lliure de l’empremta de retoladors o aerosols. “El primer que faig és fer una foto, i amb una aplicació del mòbil marquem l’adreça, la mida de la pintada, el temps estimat que es pot trigar a treure-la...”, detalla la detectora, que s’estima més mantenir-se en l’anonimat. La informació es trasllada als equips, amb un total de 56 persones, que cada dia es dediquen a arreglar els desperfectes.
El mateix dimecres dos operaris s’esforçaven a intentar no deixar rastre de les firmes, els denominats
tags, que diversos desconeguts havien pintat al mur de formigó d’una cantonada d’aquesta plaça. Van invertir més d’una hora a neu- tralitzar sis noms escrits amb retolador. “Per netejar tota la plaça necessitaríem uns quatre o cinc dies”, va precisar l’encarregat. El procés consisteix a col·locar primer una capa decapant de gel biodegradable, deixar-la 10 o 15 minuts i ruixar-ho amb aigua calenta a pressió. Si el traç no desapareix, s’utilitza un producte més potent.
A l’hora del pati els nens de l’escola Castella juguen en aquesta
plaça dedicada a Terenci Moix. A l’esquerra, els operaris continuen embrancats a eliminar els tags.
Ciutat Vella, Gràcia, Horta-Guinardó i Nou Barris són els districtes que més pateixen l’acció dels grafiters, apunta Carles Vázquez, director de Neteja i Gestió de Residus de l’Ajuntament. “Cada vegada hi ha més pintades, però són més petites, i el que predomina és el tag”, explica Vázquez. Els equips municipals surten cada dia, de dilluns a dissabte, per netejar la pintura d’espais públics i també de façanes d’edificis privats que no han estat catalogats pel Departament de Patrimoni Arquitectònic. L’eliminació dels grafitis en escultures i monuments correspon a aquest departament, i les que es fan al metro o a les marquesines dels autobusos, a TMB.
“Més d’un cop hem netejat una paret i al cap d’una hora l’han tornat a empastifar”, diuen els operaris. De vegades els murs estan impecables durant setmanes i fins i tot mesos, però els més cèntrics i cobejats amb prou feines perduren impol·luts uns quants dies. És el peix que es mossega la cua. Per això comerciants com Kaori Takahashi, que té una botiga d’objectes japonesos al carrer Arc de Sant Ramon del Call des de fa 17 anys, s’estimen més deixar els grafitis tal qual a les persianes i a les portes dels establiments. Perquè els haig de treure si demà n’hi tornaran a pintar?”, diu, resignada, Takashasi.
Els escenaris més emblemàtics del Gòtic no se salven de l’aerosol. L’art es barreja amb el vandalisme. L’obra de personatges traçuts o d’activistes enginyosos es confon amb el traç gruixut d’altres subjectes. I, pintada sobre pintada, els uns es mengen els altres en un afany de marcar territori. A la plaça Sant Felip Neri algú li va canviar el nom escrivint en una cantonada “plaça de Núria Montfort”, un personatge literari de la novel·la L’ombra
del vent, de Carlos Ruiz Zafón. Així, es recorda que Monfort va viure en un edifici de Sant Felip Neri.
Vázquez apunta que l’Ajuntament va impulsar la iniciativa Murs Lliures, ara transformada en la plataforma Wallspot, perquè els artistes urbans puguin expressarse legalment en diferents espais reservats per a aquesta finalitat. A través de Wallspot, els grafiters tenen l’opció de reservar dia per pintar en alguna de les nou ubicacions que hi ha a Barcelona, així com a Barberà del Vallès i en altres ciutats d’Europa, l’Àfrica, Amèrica i Àsia.
La situació política, la vaga o l’empresonament dels Jordis ide consellers de la Generalitat han provocat que es multipliquessin les pintades i els cartells reivindicatius. “Al setembre i l’octubre hem retirat un 18% més en comparació amb la mitjana d’anys anteriors”, precisa Carles Vázquez. “Si són ofensives, és a dir, si s’insulta o s’amenaça algú, s’intenten treure el mateix dia”, afegeix.
El director de Neteja i Gestió de Residus calcula acabar el 2017 amb uns 200.000 elements retirats en comparació amb els 248.000 del 2015 o els 227.000 del 2014. Vázquez alerta que no es pot utilitzar com a referència el 2016, ja que durant tres mesos es va funcionar a mig gas pel retard de l’entrada en funcionament de l’empresa guanyadora del concurs d’aquest servei. També entre el gener i l’abril del 2017 es va treballar amb onze operaris menys dels que hi ha ara, cosa que podria explicar la davallada d’actuacions de neteja d’aquest any. El 15% d’una plantilla de 94 persones (xifra que també inclou el personal administratiu) són ciutadans en risc d’exclusió social.
Documenta la ubicació, la mida i les característiques de les pintades
“Més d’una vegada hem netejat una paret i al cap d’una hora l’han tornada a embrutar” La plataforma Wallspot ofereix nou localitzacions per pintar-hi legalment
Les pancartes o grafitis ofensius s’eliminen en un màxim de 24 hores