La Fiscalia demana 50 anys per l’agressió als guàrdies civils d’Altsasu

Lesions terroristes. Aquest és el delicte que la Fiscalia de l’Audiència Nacional imputa a set dels vuit detinguts per les agressions a guàrdies civils a Altsasu el 15 d’octubre de l’any passat. En correspondència amb la qualificació del delicte, la pena que se sol·licita és de 50 anys de presó per a cadascun d’ells. Com s’arriba a aquesta xifra tan alta, si es tracta d’unes lesions? S’hi arriba per mitjà de l’adjectiu, terroristes. Això porta el fiscal a sol·licitar 12 anys i 6 mesos de presó per cadascun dels guàrdies civils agredits. La suma de les quatre agressions eleva aquesta petició de presó als 50 anys esmentats.

És obvi, en vista d’aquesta qualificació, que la Fiscalia de l’Audiència Nacional ha volgut actuar amb especial rigor. Amb tota probabilitat, atesa la gravetat que atribueix als fets, que ja va portar a una disputa prèvia entre instàncies judicials.

A l’Audiència Nacional, el fet que uns guàrdies civils que havien sortit de copes amb les seves parelles fossin objecte d’una agressió com la que van patir sempre s’ha relacionat amb una voluntat premeditada emmarcada en campanyes contra les forces i cossos de seguretat de l’Estat. La Fiscalia de l’Audiència Nacional ja es va oposar al seu dia que els fets fossin investigats per un jutjat ordinari de Navarra, precisament perquè considera que no tenien una dimensió reconduïble a un episodi de delinqüència comuna. En definitiva, els fiscals de l’Audiència Nacional no van compartir mai la idea que a Altsasu hi havia hagut una batussa qualsevol en una nit de gresca. L’objectiu que perseguia l’agressió –es va sostenir– era perseguir, acovardir i allunyar de la localitat els membres d’aquests cossos de seguretat.

Ara el fiscal encarregat del cas, José Perals, torna a incidir sobre aquesta interpretació dels fets quan sosté, en el seu escrit d’acusació, que els fets van passar en el marc d’una campanya contra els agents de la Guàrdia Civil i la Policia desplegats a Navarra i el País Basc. Aquesta campanya –afegeix– es coneix amb el nom d’“Alde hemendik” (Fora d’aquí), i pretén crear un clima de “por i rebuig” entre els ciutadans.

Per subratllar més bé la connexió entre aquest tipus de conductes i el terrorisme, el text del fiscal esmenta que aquests plantejaments van ser formulats a partir del 1976 per ETA. I afegeix que l’esquerra abertzale ha mantingut a la pràctica aquest tipus de campanyes malgrat el cessament de l’activitat armada que va anunciar la banda terrorista a partir de l’octubre del 2011.

El fiscal diu també que a partir d’aquell any fins i tot hi va haver un increment de les accions de “protesta, pressió i fustigació” contra els membres de la Guàrdia Civil, especialment a les localitats navarreses d’Altsasu, Leitza i Estella. Pel que fa a això, la jutgessa que va investigar el cas, Carmen Lamela, va sostenir en les seves interlocutòries que els guàrdies civils agredits van ser comminats a abandonar el local on estaven fent una copa i que, quan s’hi van negar, els van envoltar unes 20 o 25 persones i els van insultar. Van decidir sortir del local, i al carrer van ser agredits. Alguns dels detinguts pertanyen al col·lectiu Ospa Mugimendua, que –sostenia la jutgessa– promou rutines de “fustigació” als membres de la Guàrdia Civil.

El fiscal destaca la connexió terrorista perquè ETA va impulsar les campanyes de “fustigació”