Set claus de la llei del Referèndum
La norma es basa en la llei electoral espanyola i la jurisprudència de la Haia
Un preàmbul, trenta-quatre articles repartits en sis títols, una disposició addicional i dues disposicions finals més. Aquesta és l’estructura de l’esborrany de la llei del Referèndum. Per dotar-la de contingut s’han manllevat en bona part de la llei orgànica del Règim Electoral General (Loreg) i la llei 4/2010 de Consultes Populars per Via de Referèndum, aprovada pel govern de José Montilla i anul·lada parcialment pel Tribunal Constitucional.
Si la llei del Referèndum recull aspectes d’aquestes dues normes és perquè l’obsessió dels independentistes és que el procés referendari s’assembli al màxim a qualsevol altre procés electoral.
Van ser quatre diputats de Junts pel Sí –Jordi Turull, Marta Rovira, Lluís Corominas i Jordi Orobitg– i quatre més de la CUP –Anna Gabriel, Benet Salellas, Gabriela Serra i Joan Garriga– els que la van donar a conèixer ahir al migdia a l’auditori del Parlament. De l’oposició només hi van participar quatre diputats, tres de Podem i un de EUiA.
CARÀCTER VINCULANT
Art. 1 Aquesta Llei regula la celebració del referèndum d’autodeterminació vinculant sobre la independència de Catalunya, les seves conseqüències en funció de quin sigui el resultat i la creació de la Sindicatura Electoral de Catalunya.
Segons afirmen el Govern i els dos grups independentistes, la gran diferència entre l’1-O i el 9-N és que el resultat del primer serà vinculant. Així ho preveu l’article 1 i es referma en el 4.3.
Tal com va explicar el cupaire Benet Salellas i recull el preàmbul, la llei del Referèndum es fonamenta, entre d’altres, en el dret d’autodeterminació, reconegut pel Tribunal Internacional de Justícia de 2010 per a casos no relacionats amb la descolonització.
En aquella ocasió, la Haia va dictaminar en relació al cas de Kosovo que “el dret internacional general no preveu prohibicions sobre les declaracions d’independència i, per tant, la declaració (d’ independència) no viola el dret internacional general”. El Tribunal Internacional, però, no arriba a jutjar si existeix o no un dret genèric de secessió.
En el cas de la llei que es va proposar ahir, una hipotètica independència es donaria quan se sabessin els resultats validats per la Sindicatura Electoral que tutela tot el procés. I, al contrari, si hi ha més vots negatius que afirmatius, la llei deixa clar que es convocaria immediatament unes noves eleccions autonòmiques.
SOBIRANIA
Art. 2 El poble de Catalunya és un subjecte polític sobirà i com a tal exerceix el dret a decidir lliure i democràticament, la seva condició política.
Estretament lligat al concepte d’autodeterminació, ja en el títol segon es fa esment del terme sobirania. I és el Parlament el que, segons l’esborrany, actua com a representant de la sobirania del “poble de Catalunya”. La singularitat de la norma és àmpliament assenyalada quan s’afirma que s’estableix un règim jurídic “excepcional” per garantir aquest eventual referèndum.
EMPARA ALS PARTICIPANTS
Art. 3.3 Totes aquelles autoritats, persones físiques i jurídiques que participin ja sigui directament, ja sigui indirectament, en la preparació, celebració i/o implementació del resultat del referèndum, queden emparades per aquesta Llei que desenvolupa l’exercici del dret a l’autodeterminació que forma part de l’ordenament jurídic vigent.
Un dels grans debats de les darreres setmanes ha estat si el concurs dels treballadors públics podria tenir conseqüències jurídiques. L’article 3.3 pretén resoldre el problema: aquesta norma “preval jeràrquicament sobre totes aquelles normes que puguin entrar en conflicte” i tots aquells que participin en l’organització hi quedarien “emparats”. Però també s’indiquen obligacions per a les administracions: l’article 21 esmenta que “totes les autoritats públiques ( .... ) tenen el deure de col·laborar amb la Sindicatura Electoral de Catalunya” per al correcte compliment de les seves funcions.
CENS I QUI HI POT PARTICIPAR
Art. 6 Són cridats a votar en el referèndum les persones que tenen dret de vot en les eleccions al Parlament de Catalunya. També tenen dret de vot els catalans residents a l’estranger que hagin tingut el darrer veïnatge administratiu Catalunya, que donin compliment als requisits legalment exigibles i que hagin sol·licitat formalment de prendre part en la votació.
Els condicionants per poder acudir a les urnes són els mateixos que en qualsevol altre procés electoral autonòmic, com ara que ho poden fer els majors de 18 anys. No obstant això, hi ha algunes variables que cal tenir en compte. Així, el Govern ha descartat definitivament poder aprovar i implantar la llei del vot electrònic, que hauria facilitat el vot dels catalans residents a l’exterior. Aquests tenen dues opcions: inscriure’s al registre que va obrir a l’abril el Govern –ara per ara només hi ha censats 5.000 catalans, quan potencialment hi podria haver 200.000 persones– o desplaçar-se a Catalunya, al lloc on puguin estar empadronats.
També queda per saber com ha confegit el Govern el cens que en un procés electoral no excepcional com aquest aportaria la Oficina del Cens Electoral, que depèn de l’Estat.
No s’ ha fixat un llindar de participació d’acord amb les recomanacions de la Comissió de Venècia.
SINDICATURA ELECTORAL
Art. 17.2 La Sindicatura Electoral de Catalunya és l’òrgan responsable de garantir, amb competència a tot el territori de Catalunya, la transparència i objectivitat del procés electoral, i l’exercici efectiu dels drets electorals.
Atès que Catalunya no té una llei electoral pròpia i que hauria d’emprar les juntes electorals provincials, s’haurà de crear expressament per al referèndum una junta electoral pròpia, la Sindicatura, subdividida en sindicatures per a les quatre demarcacions provincials. Estarà formada per cinc juristes i politòlegs nomenats per majoria absoluta a proposta dels grups parlamentaris. No hi haurà cap jutge, quan a l’Estat la Junta la conformen tretze membres, dels quals vuit són magistrats del Tribunal Suprem. La Sindicatura tindria assignades les funcions de validació del cens, dels models oficials de butlletes, sobres o urnes i acreditar els observadors internacionals, a més d’atendre i resoldre dubtes i queixes.
MESES I LOCALS
Art. 31.3 El president i els vocals de cada mesa són designats per sorteig públic entre la totalitat de les persones censades en la secció corresponent, que siguin menors de setanta anys.
Els articles 31 i 32 corresponen a la formació de les meses. I alguns punts, com els que segueixen, són idèntics als de la Loreg: cadascuna de les meses estaria formada per un president i dos vocals designats per sorteig públic entre la totalitat del cens; també es determina que “els càrrecs de president i vocal de les meses electorals són obligatoris” en cadascuna de les meses. El ciutadà, però, té la possibilitat de justificar la seva absència davant la Sindicatura corresponent a la seva demarcació. En aquest àmbit, la norma és bastant semblant a l’estatal, amb la diferència que les meses segons la llei del Referèndum li correspon conformar-les a l’administració electoral del Govern, i no als ajuntaments. Les sancions es regularan en un futur.
Pel que fa als llocs de votació, la norma presentada ahir estableix que els ajuntaments els posaran a disposició. En cas contrari, la Generalitat assegura que té altres locals disponibles. Actualment un 90% d’alcaldies s’hi han compromès, però representen només el 54% de la població. La gran assignatura és Barcelona: amb el seu concurs s’arribaria al 70%.
MITJANS DE COMUNICACIÓ
Art. 12.2 Durant el període electoral els mitjans de titularitat privada han de respectar els principis de pluralisme polític i social, d’igualtat d’oportunitats i de proporcionalitat i neutralitat informativa en els debats i entrevistes electorals. Aquests mitjans de comunicació poden expressar o mostrar suport a una opció sempre que respectin els principis al·ludits i que es tracti l’opció oposada de manera equitativa i raonable.
La llei del Referèndum exigeix “pluralitat” als mitjans de comunicació privats. Als de titularitat pública els prohibeix, a més a més, “poder expressar ni mostrar suport per a cap de les opcions sotmeses a l’electorat” i els situa sota la tutela de la Sindicatura Electoral.