La fiscal general veneçolana desafia el Suprem davant la probable destitució
La fiscal general de l’Estat, Luisa Ortega, es va declarar ahir en desacatament davant el Tribunal Suprem de Veneçuela, la qual cosa podria costar-li la destitució immediata, encara que es dona per fet que aquest és el destí fixat pel Govern, que controla la cúpula judicial. Ortega, una chavista incondicional fins al març, va anunciar uns minuts abans que no compareixeria al judici que es va iniciar ahir al Suprem contra ella, promogut per un diputat oficialista. La fiscal es va mostrar convençuda de la destitució.
“No validaré un circ que tenyirà la nostra història amb vergonya i dolor”, va dir Ortega en anunciar el desacatament. “No he comès delictes ni faltes, i no em sotmetré a aquest tribunal inconstitucional i il·legítim”, va afegir. “Això és un cop d’Estat més grotesc que el de Pedro Carmona”, va indicar, amb referència a l’empresari que el 2002 va assumir la presidència durant unes hores abans de fracassar l’intent colpista contra Hugo Chávez.
Abans de començar la vista, el Suprem va nomenar com a vicefiscal general de l’Estat la chavista Katherine Harrington, desautoritzant la designació en aquell càrrec de Rafael González que havia fet Ortega i que dilluns va ser ratificat pel Parlament, de majoria opositora.
Ortega va insistir a denunciar el trencament constitucional. “Han canviat les sentències, les han maquillades, perquè encara hi ha una ruptura de l’ordre constitucional, i això significa que jo tenia raó”, va dir la fiscal en al·lusió a les sentències dictades a finals de març pel Suprem, on l’Alt Tribunal va usurpar les funcions de l’Assemblea Nacional (AN). Al cap de pocs dies, el mateix tribunal va anul·lar les seves decisions a instàncies del president Nicolás Maduro, després que Ortega les qüestionés, iniciant el seu desafiament al Govern.
Posteriorment, Ortega va sol·licitar la destitució dels magistrats del Suprem. El que llavors va ser considerat un autocop per la comunitat internacional va esperonar l’oposició a iniciar l’1 d’abril una onada de protestes diàries que ja han deixat 90 morts i 4.658 processats, segons va explicar ahir Ortega, alhora que denunciava obstrucció per part de la policia per investigar aquestes morts.
D’altra banda, Maduro va dedicar ahir a l’oposició unes paraules que podrien perfectament adreçarse al mandatari per demanar eleccions per a una assemblea constituent el 30 de juliol. El president de l’AN, Julio Borges, va anunciar el dilluns que el 16 de juliol serà convocat un referèndum perquè els veneçolans avalin o no la constituent. “Ningú no pot pretendre instal·lar un Estat paral·lel, il·legal, inconstitucional, improvisat”, va dir Maduro. “Ningú no pot pretendre imposar al país un esdeveniment polític que no té aparences de constitucionalitat i legalitat”.