Pepe Font de Mora

DIRECTOR FOTO COLECTANIA

Foto Colectania presenta l’obra d’Arthur H. Fellig, més conegut com a Weegee, una llegenda de la càmera que es va gestar en la nit de Nova York, on va saber convertir en un art les fotografies de crims i successos de la premsa local.

Encara que figuri entre els enemics públics números u a les llistes de l’FBI, cap malfactor no assoleix la seva consagració fins que jo no l’he fotografiat”, deia, fanfarronejant, Weegee (1899-1968), autor d’unes imatges poblades de delinqüents i gàngsters, rodamons i prostitutes, baralles familiars i borratxos, cadàvers esquitxats de sang i artistes de striptease, incendis i accidents automobilístics que constitueixen la crònica visual més viscuda de la Nova York canalla i tenebrosa dels anys trenta i quaranta del segle passat.

Fotògraf freelance, deambulava pels carrers de Manhattan a les hores en què gairebé tothom dorm, arribava a l’escena del crim abans que ningú –tenia una ràdio connectada a l’emissora de la policia, el seu “cordó umbilical”, com deia ell– i revelava al maleter del cotxe unes fotografies que hores després conqueririen les portades de diaris com el New York Post iel Herald

Tribune. Però, malgrat que el mateix Weegee va ser el promotor més entusiasta de la seva pròpia llegenda (“Weegee the Famous”, firmava), la veritat és que tant les seves imatges de successos –avui convertides en autèntiques icones– com la seva pròpia peripècia personal no deixen de créixer en valoració crítica i capacitat de fascinació. Ara Foto Colectania, en coproducció amb la Fundació Banc Sabadell, li dedica una fabulosa exposició que reuneix un centenar de fotografies de la col·lecció M.+M. Auer de Suïssa. Fins al 5 de novembre.

Tot i que es deia Usher H. Fellig a l’avui Ucraïna, es va passar a dir Arthur H. Fellig quan va arribar a Nova York, amb 11 anys, i el sobrenom de Weegee li van posar els col·legues, segurament per la semblança fonètica amb la paraula ouija en anglès, amb referència als seus

500 fotografies de Weegee que van adquirir fa 25 anys a un amic del fotoperiodista a canvi de la seva pròpia casa.

Weegee volia triomfar tant sí com no. A l’escola ja feia negoci amb els companys, als quals revenia llaminadures comprades a crèdit; va treballar fregant plats i tocant el violí en un cinema mut, va ser assistent d’un fotògraf comercial i els caps de setmana retratava els nens que feien voltes amb poni al parc... Fins que es va adonar que la nit era un territori en què no tenia competència. Weggee by Weegee, l’exposició, s’articula entorn dels seus cinc primers llibres, amb especial atenció a aquell primer Naked

city (1945), que li va proporcionar l’anhelada popularitat i avui figura entre els millors estudis sociològics de la ciutat de Nova York. Després van venir Weegee’s people (1946), Naked Hollywood (1953), Weegee’s creative camera (1956) i Weegee’s creative photography (1964). Tot i que és conegut per les fotografies del crim i de successos, la seva nit negra sempre mostra una cosa que va més enllà de l’obvietat, ja sigui quan retrata els que dormen al carrer –se sentia un d’ells: el seu pare aspirava a convertir-se en rabí i es guanyava la vida venent fruita en un carro ambulant pels carrers po-

COLECCIÓN M.+M. AUER Una parella es fa un petó apassionat, aliena al que passa al seu voltant, durant una projecció en 3D que té lloc al Palace Theater de Nova York el 1945

COLECCIÓN M.+M. AUER Weegee, assegut en un tamboret, escriu les notes de premsa a màquina al maleter del seu Chevrolet mentre es fuma un cigar (1945)

COLECCIÓN M.+M. AUER “Aquest home ha matat un policia, l’han escorcollat de dalt a baix abans de marxar cap a la presó de Sing Sing”. El text és de Weegee, del 1939