Tot il·luminant Xavier Gafarot
Hi ha premis que es convoquen perquè els focus il·luminin el convocant i n’hi ha d’altres que il·luminen els premiats
El vespre de Sant Pere hi va haver una pluja de premis a la immortal ciutat de Girona. Als defores, allà on s’alça l’Auditori-Palau de Congressos, Felip VI entregava els premis de la Fundació Princesa de Girona, en presència del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i d’altres il·lustres convidats. A la Fontana d’Or, en plena ciutat vella, el Gremi de Llibreters lliurava els premis del Memorial Pere Rodeja, en al·lusió al llibreter que durant anys va regentar la Llibreria Geli, en presència del regidor de Cultura, Carles Ribes, i d’altres convidats també il·lustres. Les cerimònies devien ser similars, amb parlaments i el lliurament dels guardons. A la Fontana d’Or, el pregoner va ser el periodista Jordi Grau i els premiats, la llibretera vilanovina Rosanna Llorens i el director de premsa Xavier Gafarot. A l’Auditori, el parlament que trobo reproduït pertot va ser de Felip VI, però em costa trobar informació sobre els guardonats. Els uns premien el foment del llibre i els altres la capacitat d’innovació. Previsiblement, les dotacions són incomparables, però no és pas això el que provoca aquest article. Hi ha més diferències previsibles (l’endemà al matí el parc de la Devesa encara era tancat i hi pul·lulaven desenes de mossos d’esquadra), però la diferència que em sembla més significativa és lumínica. Hi ha premis que es convoquen perquè els focus il·luminin el convocant i n’hi ha d’altres que aspiren a il·luminar els premiats.
El Memorial Pere Rodeja és d’aquests segons. I resulta significatiu que enguany, a banda de posar el focus sobre una experimentada llibretera vilanovina filla de llibreter (Rosanna Llorens va dedicar el guardó a son pare), hagi reconegut per primera vegada la tasca d’un professional que es dedica, justament, a treballar perquè els focus il·luminin els altres. Acostumat a exercir les discretes funcions d’un cap de premsa, quan la llum dels focus va il·luminar les perfilades patilles de Xavier Gafarot, el vam sentir descriure, amb lucidesa i un punt emocionat, la complexitat de la seva feina d’intermediari entre empreses editorials i mitjans de comunicació. En el seu cas, tothom en destaca l’eficiència, la discreció i la mà esquerra imprescindible per navegar sense estavellarse pel mar d’egos, presses i pressions de la indústria editorial. Els responsables de comunicació treballen en un segon pla de complex acoblament amb molts altres plans que reivindiquen ser els primers. Però hi ha una qüestió prèvia bàsica que tots els autors que hem treballat amb Xavier Gafarot apreciem especialment: la seva passió lectora basada en la naturalitat, sense cap afectació ni desídia. El primer pas ha de ser sempre llegir. Després ja vindran els focus. Encara que de vegades, enlluernen tant que acaben eclipsant els premiats. L’enhorabona a tots ells.