Federer, en plena forma
Els analistes atribueixen el renaixement de Roger Federer als seus nous mètodes d’entrenament
El genial tennista suís està vivint als seus 35 anys una joventut que es deu al joc de revés que utilitza des de fa un parell d’anys, un cop gairebé imparable fruit de la seva qualitat que el deixa a les portes de guanyar el seu vuitè torneig de Wimbledon, sumant així el que seria el 19è Grand Slam de la seva dilatada carrera.
Faci la prova. Escrigui SABR a l’ordinador. SABR vol dir snake attack
by Roger: Roger (Federer) practicant l’atac de la serp. A YouTube, descobrirà Federer explotant el segon servei del seu rival. El veurà avançant uns passos per fer una volea, per sorpresa. A partir d’aquí, el suís s’haurà apropiat de la xarxa.
Ho ha fet unes quantes vegades aquest 2017. Per exemple, davant de Mischa Zverev. Així ha recollit punts fàcils, econòmics. La millor manera de perviure en el temps: Federer ja té 35 anys.
L’invent ve del 2015. Aleshores, Severin Luthi ja entrenava Federer. La idea va aparèixer en un entrenament. En un instant de la sessió, Federer es va treure un as de la màniga. Va avançar en la resta i va fer una volea quan ningú no s’ho esperava. –I això? –va preguntar Luthi. –Estava cansat. Volia escurçar el punt –va respondre el geni. Ja ho tenim. Així naixia un d’aquells cops que el difunt David Foster Wallace qualificava com a moment Federer. És el que explicava a El tenis como experiencia religiosa:
“Hi ha vegades, observant com juga el suís, en què et cau la mandíbula i els ulls et sobresurten i fas sorolls que obliguen els cònjuges a anar a veure si estàs bé. Els moments són més intensos si has jugat prou tennis com per entendre la impossibilitat del que acabes de veure”. El SABR és un moment Federer. Craig O’Shannessy explicava tot això a Reuters. És un analista del circuit ATP. Deia:
–Amb el SABR, Federer crea una mitja volea i un cop extraordinàriament curt a l’hora de restar. Ha de bloquejar la bola: la dimensió del moviment li podia generar problemes. Tot i això, ha estat capaç de corregir aquest gest, mantenint la velocitat. Com que accedeix a la pilota abans del que està previst, s’apropia de la posició a la pista.
Potser cal traduir-ho. Aplicant el SABR –han passat dos anys des que el va inventar–, Federer ha anat desenvolupant el seu revés. I així ha deixat bocabadats (i amb la mandíbula per terra) milers d’aficionats i rivals. Rafael Nadal inclòs: –Realment, crec que ara el seu revés és millor encara –explicava Nadal al gener, després del seu duel a la final de l’Open d’Austràlia.
–El SABR no és respectuós amb el rival. Però és brillant. McEnroe, Connors, Lendl o jo mateix li hauríem dit: ‘Ara penso anar contra teu’. Però aquest és el present –opina Boris Becker. Aquest és el Federer d’ara. El tennista que ha guanyat quatre dels sis tornejos que ha disputat en aquest 2017. Qui ho hauria dit fa un any, que tenia problemes al genoll, retrocedia en el rànquing i semblava a un pas de la retirada.
De fet, encara hi ha qui li pregunta pel seu passat, com qui prepara una biografia. És el que va passar a Halle, diumenge passat, on s’imposava per novena vegada en la seva carrera:
–Quina és la victòria que més recorda? –li preguntaven. I ell, pacient: –El meu primer Wimbledon (2003) i el meu títol a París (2009). L’Open d’Austràlia d’aquest any. I el meu segon US Open (2005), quan vaig haver de guanyar Agassi per defensar el meu títol. En aquells dies, es deia que Agassi es retiraria si guanyava aquell torneig...
Agassi és llegenda, més que realitat. Aquell astre que conjunturalment reapareix, o perquè es publiquen les seves celebrades memòries( Open) o perquè s’anuncia que entrenarà Novak Djokovic, com fa unes setmanes, en vigílies de Roland Garros.
El cap de setmana s’obre Wimbledon. El jardí de Federer. Allà ha guanyat set vegades. L’última, el 2012. En nombres absoluts, ja té 18 títols del Grand Slam. Més que ningú a la història. Diu Becker: –Veig a prop el seu 19è Grand Slam. I si a la fi ho aconsegueix, per què no ha d’anar cap al vintè...?
Nadal apareix com el contrincant més inspirat, per sobre de Djokovic i Murray, tots dos molt intermitents en aquest 2017.
Que ho preguntin a Sascha Zverev, presumpte talent del futur. A la final d’Halle, Federer el despatxava amb un 6-1, 6-3.
Un altre d’aquests cèlebres moments Federer.
“Hi ha vegades, observant el suís, que et cau la mandíbula i els ulls et surten de les òrbites”
Federer i Nadal arriben al jardí de Londres en un moment inspirat; Djokovic i Murray ranquegen