Rajoy té por del desgast de la comissió del cas Bárcenas
oeL’oposició atribueix a l’extresorer un pacte de silenci amb el líder del PP oeEl compareixent rebutja demanar perdó per la presumpta corrupció oeEl president menysté la utilitat de la investigació parlamentària
A plantofades. Així va discórrer ahir la compareixença de l’extresorer del PP Luis Bárcenas en la comissió oberta al Congrés per investigar el presumpte finançament il·legal del PP. Bárcenas va anunciar que guardaria silenci, i ho va fer sobre totes les qüestions substantives, però el va trencar per entrar en diversos xocs frontals amb els portaveus de l’oposició. L’extresorer es va guardar molt bé de proporcionar cap dada sobre les finances del PP, apel·lant al seu dret a la defensa en els processos judicials que té oberts, i l’oposició va veure en aquest silenci mesurat i selectiu la prova que hi ha un pacte entre Bárcenas i la cúpula popular, per conveniència compartida.
No es pot dir que ho fes sense parpellejar, però Bárcenas va aguantar a peu ferm l’allau d’acusacions i retrets que li va dirigir l’oposició i, no satisfet, va sortir diverses vegades de la barrera del seu silenci per envestir a tort i a dret. Aquesta part, la dels rampells d’atac, la tenia ben pensada.
A Irene Montero (Podem) li va recordar els guanys presumptament il·lícits de Juan Carlos Monedero. A Joan Tardà (ERC), la condemna de l’exconseller Jordi Ausàs per contraban de tabac. A Toni Cantó (Cs) el va instar a “no fer teatre” al Congrés quan el diputat li va demanar que repetís la seva negativa a contestar com a resposta a cada pregunta. I al PSOE el va acusar d’inventar-se que els jutges acusin el PP d’haver funcionat com una “organització criminal” en la gestió de les seves finances.
Fent un resum de totes les seves insolències, Bárcenas va dir que ell no en tenia la culpa si els partits no havien obtingut els resultats que esperaven de la seva compareixença. “No és per mi –va dir–, sinó per la poca traça de l’oposició” pel fet d’haver-lo citat quan encara s’està celebrant el judici del cas Gürtel i està pendent el dels papers de Bárcenas. Precisament en aquest judici haurà de comparèixer Mariano Rajoy en qualitat de testimoni el dia 26 de juliol.
Els diputats van apel·lar al respecte que mereix la Cambra de representació dels ciutadans i la institució en què rau la sobirania popular. I Bárcenas va contestar que la seva prioritat és una altra, la de garantir la seva pròpia defensa.
Les declaracions judicials de l’extresorer popular es van revelar, en tot cas, com la font principal dels atacs de l’oposició. Isabel Rodríguez (PSOE) i Toni Cantó (Cs), per exemple, van subratllar que quan va deixar el Senat Bárcenas va dir que havia lliurat un sobre amb més de 4.000 euros a Mariano Rajoy i que aquest va destruir a la seva trituradora algun tipus de document adjunt que podia suposar una prova. L’extresorer popular va aguantar impertèrrit la lectura de les seves manifestacions en seu judicial, principalment davant el jutge Pablo Ruz, que durant un temps va ser l’instructor del cas Gürtel.
Però tots els intents que Bárcenas ratifiqués o completés les seves manifestacions davant els jutges van ser en va. L’extresorer del PP va deixar molt clar que no havia anat al Congrés a explicar fets, sinó obligat per la convocatòria, i només va fer ús de la paraula quan li va semblar que els portaveus exageraven o falsejaven alguna dada. Algun d’ells, com Tardà, van decidir evitar els esforços inútils i la consegüent malenconia, i van anar directes a objec- tius concrets. El representant d’ERC no va reclamar gaires explicacions a Bárcenas i va dir que es conformava que demanés perdó. Llavors va sorgir el Bárcenas més autèntic, fidel amb les seves paraules als seus actes. “Per què he de demanar perdó? Que en va demanar, Ausàs, pel seu contraban?”, es va preguntar. I Tardà li va respondre:
“Ausàs va ser expulsat en dotze hores”. “Sí, però de seguida el van recol·locar”, va deixar anar Bárcenas, potser per buscar un paral·lelisme amb el seu acomiadament en diferit. “Això [que Ausàs va ser recol·locat] és fals”, va replicar el portaveu d’ERC.
El PP no va fer preguntes a Bárcenas. El portaveu popular, Carlos Rojas, va afirmar que el propòsit dels “torquemades” de l’oposició era “desgastar” el PP amb una comissió que serà qüestionada davant el Tribunal Constitucional.
“Qui munti un circ, que porti els seus propis personatges”, va dir Pablo Casado en la roda de premsa posterior al comitè executiu del Partit Popular, que, sota la presidència de Rajoy, es va reunir ahir alhora que ho feia la comissió d’investigació al Congrés.
Però el silenci dels populars és més una aparença que no pas el que de debò els agradaria fer. Volen fer
PSOE i Cs creuen que el líder popular va destruir proves del finançament il·legal
El compareixent rebutja demanar perdó per les presumptes pràctiques de corrupció
veure que la comissió no els afecta, que són coses del passat, i que on hi hagi unes dades econòmiques com les que registra Espanya, res no podrà entelar la bona gestió del Govern central, que ahir mateix va aconseguir al Senat l’aprovació definitiva dels pressupostos generals de l’Estat. Però la realitat desmenteix les paraules, i el PP dona tanta importància a la comissió d’investigació de les seves finances i a la compareixença de Bárcenas que en l’executiva del partit la van tractar en dues intervencions, la de Rajoy i la del coordinador general, Fernando Martínez-Maillo.
Cap dels dos no va parlar de l’extresorer
“Si l’oposició només vol parlar del passat, nosaltres parlarem del futur”
popular, però sí de la comissió, que pot ser motiu de maldecaps per al Govern central i el PP, en un moment en què la situació política, al marge del procés sobiranista a Catalunya, no va malament per als populars. Rajoy va parlar per desacreditar la iniciativa de la comissió, que amb paraules més gruixudes el màxim responsable del PP en la comissió, Martínez-Maillo, va qualificar de “comissió inquisitorial que només vol imposar la llei de la selva i arraconar el PP”.
Les conclusions de Rajoy van ser unes altres: aquesta comissió no aporta res en la lluita contra la corrupció; “busca un desgast partidista del Govern” i és igual qui hi comparegui i qui no, qui declari i qui no, perquè les conclusions “ja les tenen redactades els partits”. I, en una asseveració poc realista, va concloure: “Si l’oposició només vol parlar del passat, nosaltres parlarem del futur”. Els populars veuen en la co- missió d’investigació del Congrés un intent d’aïllar el PP, de fer-lo aparèixer de cara a les pròximes eleccions com un empestat, però no ho estan aconseguint perquè el partit no està aïllat: “Governa en minoria i ha aconseguit arribar a acords amb set partits”.
L’executiva del PP va insistir ahir en les aparences d’il·legalitat que, a parer seu, pesen sobre la comissió, perquè no fixa un termini temporal i un objecte d’investigació, i esperaran a avui per veure si la Mesa accepta el seu recurs de revisió. Si finalment decideix rebutjar-lo, ja està decidit que recorreran al Tribunal Constitucional.