L’EI resisteix en una àrea de carrers estrets que força la lluita casa per casa La batalla per Mossul s’endinsa al laberint de la ciutat vella
L’anomenada batalla de Mossul o l’alliberament de Mossul, segons les diferents òptiques amb què es pot veure la qüestió, podria haver entrat en la fase final després de vuit mesos d’ofensives de les forces regulars iraquianes contra les posicions de l’Estat Islàmic, que han dominat la ciutat des de l’estiu del 2014. Els gihadistes han estat arraconats gradualment i ara resisteixen a la ciutat vella, estreta i laberíntica. La que podria ser l’ofensiva final contra els terroristes obligarà a operacions de neteja molt costoses casa per casa amb l’alt risc de baixes dels que avancen. Les forces iraquianes ja han aconseguit tenir el control de molts barris del nucli antic i la parcel·la que defensen els gihadistes cada vegada és més petita.
Des que es va iniciar l’ofensiva de les forces militars i policials del Govern de Bagdad contra els gihadistes de l’Estat Islàmic, no s’ha retrocedit. Encara que molt lentament en molts casos, s’ha anat avançant i els gihadistes han anat a totes per defensar cada pam de terreny, endarrerint tant com han pogut l’avanç de les forces regulars. El progrés de les tropes iraquianes s’ha pagat amb un alt preu en baixes –morts i ferits– tant entre les files de les unitats militars d’operacions especials com entre els equips policials antiterroristes, que ara mateix són els que porten la iniciativa de la lluita a la ciutat vella.
La duresa dels combats i el lent avanç de les tropes governamentals s’ha degut en part a la ferocitat dels resistents de l’Estat Islàmic que no han tingut cap inconvenient a endarrerir les esmentades ofensives seguint mètodes com la interposició d’escuts humans –població civil atrapada al front– i el minat sistemàtic i la col·locació de centenars de bombes trampa; els anomenats artefactes explosius improvisats a les zones d’avanç.
Els informes d’intel·ligència que han transcendit assenyalen que queden a Mossul uns 350 membres de l’Estat Islàmic defensant la superfície del nucli antic que encara conserven sota el seu control. Malgrat tot, i d’això és conscient l’alt cap iraquià director de les operacions, queda un percentatge de cèl·lules dorments per localitzar i desarticular. El que ha passat aquest passat cap de setmana en zones de la ciutat que es consideraven ja alliberades des de feia temps és un exemple d’aquesta situació. En barris com Al-Tinek i Al-Iarmuk, membres de les cèl·lules dorments van incendiar una vintena de cases i es van enfrontar amb les unitats uniformades en el que es va entendre com un contraatac de l’Estat Islàmic en un nou intent de retardar l’avanç sobre la ciutat vella. El comandant
L’alt comandament iraquià creu que la victòria definitiva és qüestió de dies i que hi haurà moltes baixes
de les forces antiterroristes, Abdel Wahab al-Saadi, va informar que aquells nous enfrontaments en barris ja pacificats es van saldar amb la mort de 23 gihadistes i la detenció de 16 més. Malgrat aquests rebrots de resistència gihadista, la visió des de l’alt comandament iraquià és que les operacions estan molt ben encaminades i que l’expulsió de l’Estat Islàmic de la tercera ciutat més gran de l’Iraq és a prop. El tinent general Abdul Gani alAssadi, responsable de les unitats antiterroristes d’elit, va declarar a Reuters després dels decisius avanços de les tropes regulars sobre la ciutat vella que “des de la perspectiva militar, l’Estat Islàmic està acabat”. “Han perdut l’esperit de lluita i es debaten internament entre rendir-se o morir”, va sentenciar el general, les tropes del qual estan rebent ajuda decidida per terra i aire de la coalició internacional contra l’Estat Islàmic encapçalada pels Estats Units i en la qual participa Espanya com, entre d’altres, la majoria del països de la Unió Europea.
Lluny de l’escenari bèl·lic de Mossul, però dins de l’àmbit del terrorisme gihadista, ahir es va saber que l’organització Al-Qaida va alliberar un ciutadà suec que mantenia segrestat des de feia sis anys. Johan Gustafsson, de 42 anys, va ser segrestat a Tombuctú, a Mali, el novembre del 2011. El Ministeri d’Afers Exteriors suec va confirmar la notícia sense precisar el lloc de l’alliberament ni si s’havia pagat el rescat de cinc milions de dòlars que reclamaven els segrestadors.